Hola!

Aquest és el meu primer post, i realment no sé com hauria de començar. Escric un text i ja està? Massa “a saco”, no?. Em presento? O potser amb el que posa a les dades personals ja n’hi ha prou? De fet vaig escriure-ho sense pensar-ho massa per seguir endavant. Ja sé que el format del blog és una mica cutre, però poc a poc, a mesura que vagi aprenent coses aniré millorant-lo. De moment es poden penjar posts, i això ja és important.

Segueixo sense saber si presentar-me. Es cert que hi ha la foto, que per cert no és meva. La va fer en Wow, les fotos les acostuma a fer ell perquè és el propietari de la càmera. I qui és un Wow? Un japonès? Amb aquest nick recorda aquesta cadena de buffets japonesos que es diuen Wok, però no, ell no és japonès, és empordanès, i Wow són unes inicials. L’altre dia, quan li vaig ensenyar que havia creat una plantilla de blog, vaig comentar-li que no sabia com batejar-lo. Dir-li Khalino era treure-li personalitat. A ell tampoc li va agradar. Ell és la meva parella o company o home o xicot o com vulguis dir-li, avui en dia no s’estila dir nuvi o promès. Clar que a mi no m’ha regalat cap anell amb “pedrusco” o sigui que no hi ha prometatge. Però tornem a en Wow. Aquest nick me’l va suggerir ell. Són les inicials de World of Warcraft, un joc interactiu per internet al qual ell i el seu fill gran estan una mica viciats o deixem-ho en enganxats o que els hi agrada jeje. Un és un mag, l’altre un cavaller, hi ha trolls, nans, elfos, tàurens i altres personatges fantàstics, però no us en puc parlar massa perquè jo no hi jugo, tot i que en Wow Junior (a ell encara no sé com batejar-lo) em va crear un personatge.

La foto del mar d’en Wow és com no de la Costa Brava. A mi em va agradar i me la vaig posar de salvapantalles, i ara l’he posat al blog. Aquesta foto us pot fer pensar que sóc una entusiasta marinera, i no és el cas. A mi m’agrada molt nedar, banyar-me,i passejar els hiverns per les platges solitàries... però si pujo en barca acostumo a acabar marejada, i és una pena perquè el germà d’en Wow en té una. A ell podríem anomenar-lo el cunyat o millor el pescador, tot i que no ho sigui. Ell pesca per hobbie, o potser per vici, per què no és un vici anar a les quatre o cinc de la matinada a pescar i després anar a treballar a les 8h? Com diuen “sarna con gusto no pica”. I el seu còmplice d’aventures és el sogre en funcions. Dic en funcions perquè en Wow i jo no som casats, així que no pot ser sogre de fets.... I què bons són els calamars frescos que porten. Mmmm. A la planxa o arrebossats. I les tonyines quan és l’època... Però jo no sóc marinera, ni capitana ni ballo la bamba, “allá arriba y arriba” Però sí que canto. Canto a la dutxa. I també canto en un cor. I he fet una mica de teatre. I per assajar he matinat sense haver quasi dormit. O he anat a dormir a les tantes, sabent que al dia següent era un dur dia a la feina. “Sarna con gusto no pica”. Com es deu dir aquest refrany en català?

La foto del mar potser l’he posada perquè en el fons m’hi sento lligada. Sempre he viscut prop del mar. De fet les meves tres cases són ben a la vora. I bé, de fet cap de les cases és meva. La que està escripturada al meu nom, de fet encara és del banc per no sé quants anys. Bé, sí ho sé, de moment fins el 2033. Quina cara faré al 20033? Ui, en aquest any estaré desintegrada. Però al 2033, hauran fet efecte les cremes hidratants? Em faltarà poc per jubilar-me o llavors ja hauran canviat l’edat mínima als 75anys?

La meva casa hipotecada està a Badalona, banda mar, no on hi ha tot de pisos nous i cars, perquè el meu era de segona mà i té més de cinquanta anys, però també està molt bé, eh? Petitet, que no mini de 30 metres quadrats. En té 60 però molt ben aprofitats.

L’altra casa és la dels meus pares, a Barcelona, vora el mar. Del meu Poblenou independent. Del barri d’on jo sempre seré... Allà de vegades em quedo a dormir. Segons cap on vagi a treballar, de bon matí, sortir per la Ronda Litoral direcció Tarragona, varia molt si surts de Badalona o del Poblenou. Pot significar dormir més de mitja hora més. I els meus pares contents que dormi allà, encara que quasi no em vegin.

I per acabar està la casa on viu en Wow a l’Empordà, on hi pujo cap de setmana sí, cap de setmana no, i altres dies segons per on em cau la feina..

Així que em passo la vida voltant i carregant bosses amb roba cap aquí i cap allà. Pot semblar complicat, però una s’acostuma a tot.

I crec que aquest post ha estat massa llarg. Si segueixo així ningú em llegirà. Per tant acabo recomanant una web des d’on podeu accedir a webcams situades a les costes catalanes i espanyoles. Mireu, mireu, que algunes són en directe constant. Us imagineu que la vostra parella que en teoria està treballant apareix a la webcam de Calella de la Costa? Tranquils, no es veu tant detall

http://www.instantnautic.com/