dissabte, 28 de maig del 2011

Queixa de la Lali

Benvolguda Sra Khalina,

Si us plau escrigui d'una vegada perquè estic cansada d'esperar congelada al sofà de casa. M'està agafant tortículis! A sobre vostè no té cor. M'ha deixat al sofà quasi incomunicada del món real veient Tele 5. La tele s'obre i apaga quan li sembla, però sempre a Tele 5.Estic coneguent històries de gent que no coneixia ni m'interessen... La meva ment s'ha adormit. No puc recordar al passat, se m'han esborrat els records. Vostè, Sra Khalina em va crear, em va donar una història, uns sentiments viscuts, una manera de pensar... i ara em deixa penjada sense saber qui sóc veient la denigració de la societat. Sempre els mateixos participants a diferents programes. I sí fan telediaris, però sempre amb un tint dramàtic -fatalista.

Sra Khalina sé que va atrafegada per feina, estudis, nous projectes, però jo també sóc un projecte seu. Tinc dret a no ser abandonada. Torni'm a la vida, o almenys, si haig d'esperar-me, tanqui'm Tele 5!

No sé ben bé on visc. Crec que a Barcelona, però no puc recordar el carrer. Sembla que hi ha organitzada una de grossa fora. De nit la gent fa repicar cassoles. Aquest matí m'han fet esgarrifar els crits que sentia. I jo immòbil al sofà, impotent, els ulls plens de llàgrimes. No sé qui sóc, sóc només una ficció? I aquest món, pot ser que sigui real? Estic immòbil perquè vostè Sra Khalina no em deixa moure. Però i la resta de la societat? Alguns s'indignen, però d'altres prefereixen seure còmodes al sofà i viure una vida congelats per decisió pròpia. Potser quan es vulguin moure ja no podran