dissabte, 29 d’agost de 2009

121è joc literari


Estava tan cansat que es va estirar de qualsevol manera. No tenia esma per moure’s. Buf. Com havia corregut per atrapar aquell ratolí trapella. Però finalment se l’havia cruspit. Potser massa ràpid. Però estava tan content de la seva caça. I ara tenia la panxa ben plena. Quina delícia!


Notava el sol cremant-li la pell. Com li agradava notar aquella caloreta. Ell era un animal d’estiu. Odiava el fred de l’hivern que el feia caminar encongit. En canvi, la primavera, la verdor de les fulles, l’escalfor del sol, les femelles gracioses picant-li l’ullet. I dels pensaments als somnis. Somnis amb ratolins burletes que el feien córrer i cansar-se més.

Un escrit a proposta de "Tens un racó dalt del món"

14 comentaris:

Carme ha dit...

BuF! Quin cansament, el gat...

Bona història, Khalina!

Emily ha dit...

Crec que tots tenim algun gat dins nostre que ens fa fugir de l'hivern. Bentornada, mandroseta ;)

garbi24 ha dit...

No hi ha res com un bona migdiada amb la panxa plena ....asta els animals la disfruten .
Molt ben trobat

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per la teva participació

khalina ha dit...

Sí Carme, ben cansat.

Emily, avui a l'Empordà està núvol i amb fort vent. No podrem anar a la platja, però almenys no tinc xafogor... I si que em fa una mandra terrible tornar a tot.

Garbi, animals i persones tenim molt en comú.

De res Jesús.

Striper ha dit...

A vegades es molt dur ser un gat.

Marta ha dit...

Després d'un àpat ben merescut una bona becaina.

Cris ha dit...

(Però sort que era un gat.... i tenia set vides) Al tema de l'Albert Pla, m'has recordat amb el teu relat.... Una salutació i felicitats pel relat!

khalina ha dit...

Striper, no sé si m'agradaria ser una gateta.

I tant Marta, i més a l'estiu.

Gràcies Cris. No conec el tema de l'Albert Pla. Clar que potser si el sentís...

Cris ha dit...

khalina.... tens algún programa de "baixar coses"? l'albert Pla és un cantautor català, pel meu gust massa tronat, però als 80, va fer un disc que estava molt i molt bé, després ja no el vaig tornar a sentir més.... jo diria que ell és molt peculiar, i aquest tema (Vida d'un gat).... fliparies, per raro, de pebrots! Total, que si ho trobes, i sents el tema, ja em dius el què, o em retires la paraula per sempre, jajajajjaa :) Un petó

fra miquel ha dit...

Permeteu-me que em posi del costat dels més dèbils... Pobre ratolí! A la panxa del gat ja no te futur.

Que tal el re-make de Telma i Louise a Londres? Suposo que bé.
"No news=Good news" diuen per allà.

Petons

khalina ha dit...

Cris, als 80 em va xocar en Pla sentat a una butaca cantant cançons crec recordar un pèl escabroses(tot i que no les recordo massa)Sé que ara segueix però no sé amb quin estil.

Fra Miquel defensor dels dèbils :) Per Anglaterra, l'Empordà i després França fantàstic. Demà toca treballar de nou :(

el paseante ha dit...

A les pelis del Tom i Jerry no anava així com ho expliques tu :-) Si et llegeix la Rateta Miquey et fotrà la bronca. Merescudament.

khalina ha dit...

Paseante, la Rateta està de vacances jeje.