dimecres, 18 de novembre de 2009

Boira

La ciutat està emboirada, qui la desemboirarà?



Ahir al vespre Barcelona semblava Londres. Tanta boira hi havia que el director del cor ens va saludar amb un "Good night".


Vaig sortir del metro de Poblenou a quarts de nou, i em costava de veure en la distància. Vaig pensar que no fos culpa de les ulleres no actualitzades que porto, doncs el meu ull dret porta un parell de dies protestant quan em poso la lentilla. Això va provocar que a la revisió mèdica de la feina, dilluns, em preguntessin dos cops quant temps feia que havia anat a l'oculista. La maleïda lentilla distorsionava si les o de la pantalleta estaven obertes per dalt o per la dreta. Jo parpallejava, però totes les o em semblaven iguals. Acaba la revisió vaig decidir passar-me a les ulleres fins a nova situació.


El meu cap va deixar de pensar en les lentilles per fixar-se en el terra. Era ben moll, i quasi rellisco. Vaig pensar que si queia em trencaria les ulleres. Ais, les lentilles que no es trenquen, no cauen, que no s’entelen...


L’aire xop anava humitejant-me , mentre feia passes fermes per no caure. La idea d’un post boirós va aparèixer per la meva ment.


Boira a la ciutat i boira al camp. Ahir la boira em va acompanyar de bon matí mentre conduïa per l’Alt i Baix Empordà fins Figueres. La boira no em va deixar contemplar bé les obres que estan fent passant Verges. Algú m’havia comentat a l’estiu al respecte “què estan fent al meu Empordà?” Els cotxes i camions anaven lents entre ratlles grogues pintades al terra i noves rotondes.


Boira a l’ambient i boira al meu cap. Unes boires que m’han apartat de Blogsville. El meu perfeccionisme preparant-me la feina. Un projecte presentat i finalment acabat amb notable. Ja tinc un altre títol en prevenció. Canvis bons per en Wow, però també nervis. I un secret inconfessable, que segurament acabaré explicant-vos, m’han allunyat de vosaltres. Tinc ganes de llegir tot el que heu escrit. Però tampoc no tinc tot el temps que voldria encara. I a part, està la meva nova afició inconfessable. Hauré de llegir els posts endarrerits per Nadal.
I parlant de Nadal, esteu al davant de la Verge Maria. No m’he tornat xalada en aquest temps, tranquils. No m'he fet de cap secta.Tampoc estic prenyada i tracto de dissimular. Seré la Verge Maria a l’Estel de Natzaret(com els pastorets)... Alguns pensareu que potser no sóc tan joveneta com caldria pel paper. Però aquest serà un Estel de Natzaret diferent que farem com a lectura dramatitzada. Tot ha estat fruit d’una “revolta” de dones. A l’ original Estel de Natzaret pocs papers de dones hi ha. Doncs a la nostra lectura totes serem dones. Fins i tot Satanàs o Sant Josep. I això no són boires, són il·lusions.


Ahir, quan va acabar l’assaig del cor a mitja nit, ja no hi havia boira.

16 comentaris:

alatrencada ha dit...

Una boira impessionant! Explica'ns el secret, va!!!!

Striper ha dit...

Una abraçada i molta merda per el Estel de Nazaret.

Carme ha dit...

Una afició més inconfessable que els blogs? Doncs si que ens ho hauries d'explicar....

Espero que vagi molt bé L'Estel de Natzaret, Verge Maria!

La RaTeta Miquey ha dit...

així que som veïnes??? jo des de la terrassa no veia tres pams més enllà. Diga'm on fas de Verge Maria que no m'ho perdo per rés del món!!! -és una manera com una altre de integrar-me al nou barri ;) -

el paseante ha dit...

Aquesta boira no va arribar a Gràcia, noieta. Però és clar que tu vius en una altra ciutat. M'ha alegrat llegir tot això després de tantes setmanes de silenci. Tot pinta bé en la teva vida (ja tocava un blog positiu, que darrerament molts estem de baixa). I pensava que el secret era un embaràs, però m'has aixafat la guitarra :-( També me n'alegro pel Wow que tingui bones perspectives. Torna a publicar aviat, i explica'ns el secret. Fes el favor.

Rita ha dit...

Seguim amb les casualitats tu i jo... A més del barri i del Recasens que compartim, dimarts vaig tenir-la jo la revisió mèdica i, sortint del metro, vaig tenir la mateixa sensació que tu, amb la boira, el terra mullat i les ulleres. I diria que a la mateixa hora i tot! ;-)

Felicitats per les coses bones que ens expliques i pel secretet (que em moro per saber...)!
Petons, maca!

Emily ha dit...

Bé,sort que has tornat. Jo també creia que el secret seria un nen, però ja ho has desmentit. Hagués estat bé una Verge Maria amb nen i embarassada de nou, un escàndol!
No m'agrada la boira i menys com queden els cabells, amb lo que costa de planxar-los!

estrip ha dit...

quantes coses entre boira. Un santíssim notable! Felicitats per tot plegat!

garbi24 ha dit...

No sempre disposem del temps per fer tot el que ens agrada....però el realment important es tenir la vida plena.
Jo......et perdono al abscencia ;)

Joana ha dit...

Una tornada fantàstica plena de sorpreses :)
Sorpresa me da la vida jeje..

Marta ha dit...

Ahir la boira devia ser general, a Lloret també n'hi havia i espessa com feia temps que no n'havia vist.

khalina ha dit...

alatrencada, el secret no és emocionant.

Striper, es nota que tu també ets de teatre.

Carme, prometo que ho explicaré. Però és una tonteria a la que m'he enganxat.

Rateta veïna (alguns dies) ja que jo em dedico a deambular de ciutat en ciutat. Ja et diré on faig de Verge Maria, però si no has vist mai l'Estel potser se't fa pesat veure'l en lectura. Clar que l'hem abreujat. Serà el segon dijous de desembre.

Paseante, cap embaràs a la vista :D

Rita, si quasi xoquem, amb aquella boira ;) El secretet ha creat masses expectatives. Ja ho desvetllaré.

Emily, hi hagi o no boira, els meus cabells fan el que volen :)

La boira dóna per a moltes coses, Estrip.

Garbi, gràcies per perdonar-me l'absència. muas

Joana, ja veig com cantes. Vaig llegir que aniries a veure la Ute Lemper. A mi em va agradar molt fa uns anys a l'auditori de Bcn.

Marta, era una boira poc habitual sí.

fra miquel ha dit...

Khalina! guapa! Una lectura dramatitzada! Això fa temps que ho persegueixo. Però no per fer un Estel de Nazaret, la veritat sigui dita. Celebro, però que t'hagis engantxat a una activitat com aquesta. Se't veu contenta i feliç i això anima molt.
No pategis pel què hem escrit, és cosa passada. Ja llegiràs el que escriurem d'ara endavant...Però sobretot no deixis d'explicar-nos aquestes noves dèries que t'agafen

Una revolta de dones? ai, ai, aiii
Petons

khalina ha dit...

Fra Miquel, et vaig contestar, no recordo ben bé què, i ara veig que no es va pulblicar. Desastrós.

Potser es deia que allà es fan una lectura dramatitzada al mes. Un altre dijous al mes es fa tertúlia literària tot sopant. Jo no hi vaig perquè el temps no m'arriba a tot.

- assumpta - ha dit...

Celebro que la boira que tot ho amaga... en aquest cas t'hagi fer sortir de nou a tu a la llum!

Felicitats per aquest paper a l'estel de natzaret!

Però... hi ha coses que no ens pots començar a explicar i deixar-nos aixíiiiiiiiiiiiiiiii! Dolentotaaaaaaaaaaaaaa.

Un pots molt i molt bonic.
Petonets.
=)

khalina ha dit...

bé, misteri desvetllat :D