diumenge, 26 de desembre de 2010

Pre-Nadal

Era dimecres, 22 de desembre, tocant el Nadal. El dinar amb els companys de feina havia estat animat, però tanta animació s'havia convertit en mal de cap. El vi i el cava si no hi estàs acostumat passen factura. I menjar quelcom diferent a verdures, amanides o planxa tampoc ajuda.

Estava amb la seva companya de feina per Portal de l'Angel camí de Decathlon. Les dues es repetien els regals a comprar, com si no vulguessin oblidar-los. Els tenien marcats amb foc a la seva ment, però elles per si de cas, els marcaven més forts.

 Eren les cinc de la tarda i Portal de l'Angel era ple de compradors de regals nadalencs, acompanyats dels seus paraigües. Si normalment costa passejar tranquil per aquest carrer, aquell dia els paraigües oberts entorpien més el pas, xocant uns contra els altres, i esquitxant a tort i a dret.

El Decathlon era ple de gent. Quina cua a les caixes! La calefacció escalfava l'ambient, i el cap d'elles volia esclatar. Una mà la tenien ocupada amb el paraigües moll i plegat, amb l'altre van agafar un carret per les dues. Allà van posar les jaquetes abans de caure rodones. Quina calor i com els pesava el cap!

El polar per al  meu cunyat? Un xandall pel nen. Mirem un regal pel amiguet de la festa de demà? Jo em vull provar uns pantalons per caminar. Mira quina cua al provador! Quanta roba es pensa provar aquella japonesa? Per què triga tant en provar-se aquesta?. On seran les genolleres pel futbol? Ja tenen massa pilotes, oi? Què et semblen aquestes pales de ping pong?...

Finalment van ser a la cua, poc a poc van anar avançant fins la caixa, van pagar. Havien acabat! Van sortir a fora i van respirar,agraint la frescor de l'ambient. Tot i que seguia plovent. Torna a obrir el paraigües. Odiaven la pluja, odiaven la gent comprant atabalada...Però els agradava el Nadal, i tenien il·lusió. Estaven contentes dels regals comprats.

 Havien de caminar fins l'estació de tren amb bosses i paraigües, entre compradors nadalencs i llums de Nadal. L'estrès nadalenc volia engolir-les, però elles cerimoniosament van anar caminant Passeig de Gràcia amunt. Parlaven de les futures vacances, de les reunions de família... Semblava que el cap els hi feia menys mal.

11 comentaris:

garbi24 ha dit...

l'esperit nadalenc ho cura tot....o potser és la il·lusió?

Emily ha dit...

El mal de cap l'he agafat jo que odio els llocs amb tanta gent i aquella calor artificial...A l'agost vaig anar a un decathlon d'aquests amb una amiga i ella mira que mira roba... i el meu cap només deia: marxem, marxem. Bufff
Bones festes Khali

Carme ha dit...

La il·lusió és capaç de tot!

El veí de dalt ha dit...

Qui estrés! Bon any 2011

fra miquel ha dit...

Aish! Això passa per esperar a l'últim moment per comprar els regals... (jo faig el mateix ;o)
petons

khalina ha dit...

Garbí, és que a mi m'agrada el Nadal, i li volia donar un final positiu dins de l'"agobio" del post.

Bones festes Emily. Sento haver-te traspassat aogbiants records.

Carme, suposo que la il.lusió.

Veí, bon Any. Que comenci sense estrés.
Fra Miquel, la pluja no estava a les previsions jeje

nimue ha dit...

buf! jo només pense que ja queda menys per a que tot acabe! B7s!

khalina ha dit...

Nimue, segons com es miri queda menys per al proper Nadal jaja

kweilan ha dit...

Feliç Any Nou!

khalina ha dit...

Kweilan, moltíssimes gràcies i igualment!

el paseante ha dit...

Primer he llegit: "Pre-Natal". I he pensat que havies fet Pasqua abans de Rams :-) De veritat que ho he llegit així. Demà aniré de rebaixes, i me'n recordaré de les teves sensacions quan em trobi envoltat de la marabunta a Portal de l'Àngel. Jo també seré una formiga.