dissabte, 29 de gener de 2011

El fum

M'encanta la sensació d'estar a un bar i no sortir amb olor a fum. Tot i que segons d'on  puguis sortir amb olor a fregit. M'agrada entrar a un bar i no trobar-me'l ple de boira, i anar notant picor als ulls, les lentilles que s'enganxen... M'agrada prendre un cafè amb llet a la barra i no aspirar el fum de la cigarreta de la persona del costat. M'agrada que els bars deixin les portes tancades a l'hivern, ja no s'ha de ventilar de l'olor a tabac...
Potser ara m'estic creant enemics entre els fumadors, però no em malinterpreteu. Jo he dit el que m'agrada, però puc suportar situacions contràries. Jo també havia fumat i puc dir que era un veritable plaer acabar el dinar amb un tallat i una cigarreta. Les noies elegants de les pel·lícules fumaven. Fumar donava classe, et feia sentir més gran. Era de bona educació oferir cigarretes. Als casaments te'n donaven...

Si no sabies què fer, sempre podies fumar. Quan estava nerviosa pel que fos... fumava una cigarreta. Quan acabava la feina de casa, com a premi...encenia una cigarreta. Per fer un descans d'alguna tasca... que millor que una cigarreta! Sorties del metro, del cinema, del teatre... i una cigarreta! Escrivia posts tot fumant. Fantàstic una bona xerrada amb un amic davant una clara, sempre amb una cigarreta entre les mans...  Sexe i després cigarreta...Però com la vida està plena de petits plaers, n'he buscat  d'altres. Qualsevol hàbit pot canviar-se. Ara sé que tinc més salut, que em duren menys els refredats, tinc millor veu per cantar o per parlar, i a la meva feina és primordial parlar. Segur que no molestaré a ningú amb el meu fum, clar que potser els molesto amb altres coses. He guanyat en esperança de vida i  potser així no carregaré a d'altres la pena de cuidar-me. I dic potser perquè mai saps què pot passar amb la salut.

Ja no haig de recollir aquells cendrers plens que feien una olor espantosa. Ara segur que no em reconeixeran perquè faig olor a tabac. No tinc aquella tos de bon matí... El cas és que ho vaig deixar. Per tot i per res, però ho vaig fer. Jo així ho  vaig valorar, però que cadascú faci el que cregui, tots som lliures.

 A mi no m'agrada que els fumadors es pelin de fred al carrer. No m'agrada que els fumadors se sentin malvistos o perseguits. Jo no valoro a les persones per si porten o no una cigarreta a les mans o a la boca. Gent poc respectuosa en trobarem en el grup no-fumador i en el grup fumador.

No sé quina solució es podria trobar. Potser haurien d'inventar cigarretes que no llencessin fum i així no es molestaria als altres. O es podrien crear quotes de bars de fumadors per zones geogràfiques. Un 10%? Un 20%? Clar que llavors l'altre 90%  o 80 % de bars restants diria que els fan competència deslleial. Però es podria solucionar fent pagar més impostos als bars que vulguessin formar part de la quota  de bars fumadors permesa. I amb aquests impostos invertir-los directament en assistència sanitària... Bé, potser se me'n va l'olla. Han resorgit part dels meus temps universitaris a econòmiques.

18 comentaris:

Carme ha dit...

M'agrada el teu post que mira les coses des dels dos costats. Jo no he fumat mai... i fins ara fa quatre dies (relativament als anys que porto viscuts) que hi ha limitacions, els no fumadors hem conviscut sempre i en tots els llocs amb els fumadors. Les aules de quan jo estudiava eren plenes de fum, els bars, les cases molta gent i fins i tot casa meva, perquè venia sovint gent i molta fumava.

I a vegades sembla que no pots dir ni això que tu dius: "que és un gust no fer pudor de fum, que és un gust que no et piquin les ulls ni el coll" (bé tu dius que t'agrada) sense semblar intransigent.

I tens raó que gent intransigent n'hi ha en els dos grups. Jo tampoc tinc la solució per resoldre aquest conflicte d'interessos. Si que sé que mentre que hi havia llocs de fumadors i no fumadors em tocava sovint anar als de fumadors per la companyia que portava... ara... no puc dir que és un guuuuust poder viure sense fum?
Va, deixeu-m'ho dir... :)

khalina ha dit...

Carme,clar que pots dir el que vulguis. Si per tu és gust, ho és.

Nameit ha dit...

Hola Khalina, quan ere jove i encara hi havia temps de sobres per "anar a fer un cafè amb una amiga", si ell o ella encenia una cigarreta (jo mai no he fumat), jo sabia inconscientment que encara ens quedava una estoneta abans de marxar, era com un senyal de treva, de posposar les obligacions, i de tranquilitat. Ara en canvi m'agrada molt més estar en un espai sense fumadors. Però sobre tot m'agradaria que els meus essers estimats no fuméssin mai, mai, per preservar la seva salut i mantenir-los lluny de patiments en el futur.

Joana ha dit...

No sóc fumadora ni ho he estat mai(passiva sí). Vaig comprar tabac quan era joveneta i duia un Nobel al bolso fins que l'havia de llençar perquè se'm trencava la capsa dels cigarrets.
Estic contenta d'anar a sopar i tornar a casa amb la roba neta, els cabells sense pudor de fum i menjar olorant el que menjo.
Estic d'acord amb el que dius però des d'aquí animo a les persones que fumin que ho deixin perquè sí que està demostrat que és molt nociu per la salut i t'asseguro que veure morir a la gent ofegant-se et deixa molt malament.
Per això com que és una droga amb efectes cancerígens i només tenim una única vida crec que no s'hauria de maltractar el cos amb el fum,el quitrà i tot el que porta el tabac . Ara bé també sé que és difícil deixar-ho, com totes les addiccions... i aquí cadascú és ben lliure.
A mi em surt la vena sanitària :)
Bon diumenge Khalina!

garbi24 ha dit...

ha estat un gran pas, molts potser serà la seva sort i ara deixaran de fumar. Els que no ho facin, cambiaran les costums i al final del dia hauran fumat el mateix

Josep ha dit...

Sóc partidari de legalitzar totes les drogues. Si hom es vol drogar, que ho faci lliurement, però sense perjudicar els altres.

El tabac és pot mastegar, menjar i esnifar. Quan es fuma en un espai tancat, a part de malbaratar-se, es perjudica la salut dels altres.

Senzill, oi?

Emily ha dit...

MIra et llegeixo ambun cigarret, jeje. Tu tranqui que de quan ens han fotut al carrer per fumar els fumadors liguem més :)
A mi també m'agrada que la roba i el cabell no apesten :)
Ens veiem dissabte a un lloc sense fum ;)

kweilan ha dit...

Jo no he fumat mai i també estic contenta per no trobar fum als bars o als resturants. El teu apunt ens explica un canvi. M'ha agradat.

khalina ha dit...

Nameit, és cert que encendre una cigarreta marcava més temps.
Fa més de 5 anys i mig, quan vaig deixar-ho vaig animar-me pensant que si cuidava la meva salut estalviaria patiments als altres.

Joana, bon diumenge per a tu també! Entenc perfectament la teva vena sanitària. La meva "vena economista" en el fons era una sàtira d'aquesta gent que es pensen que amb diners s'arregla tot.

Garbí, els que fumen, potser fumen una mica menys per evitar incomoditats. O potser igual, no sé. Investigarem.

Josep, molt clar. Llibertat amb respecte.

Emily, si això de fumar al carrer us fa lligar més, ja no pateixo tant per vosaltres :)

Kweilan, realment pels que no fumem és molt millor.

el paseante ha dit...

No havia fumat mai a la vida. Però ara, per fotre al govern, ho he començat a fer. Valdria més que arreglessin la crisi, colla d'inútils (d'aquest comentari se'n fa responsable l'autora del blog, jo només sóc un tertulià).

òscar ha dit...

Jo sóc fumador però, per un cop, no em postularé contra els que manen i diré que la llei no m'està semblant pas malament.

Fa anys es podia fumar al cinema, als vagons de metro i als avions. Ho van prohibir i la gent que fumava s'hi va acabar acostumant. Suposo que ara, amb el bars i restaurants, acabarà passant tres quarts del mateix.

Mentre no es prohibeixi fumar al futbol, i si el partit és contra el Madrid encara menys, que no es pugui fumar no em fa res. Eppp ... i jo sóc dels que fuma-fuma!

khalina ha dit...

Paseante, mira que buscar-me lios amb els teus comentaris.

Òscar, al final no toca més que adaptar-se als canvis

fra miquel ha dit...

Jo estaria d'acord en que als bars i restaurants es pogués fumar si hi havia un potent sistema d'extracció de fums. Però això deu ser molt car.
Jo estic encantat per que cada dia puc esmorzar sense fum, en els bars que vaig.
I també si vaig amb els amics a sopar i quan arribo a casa la roba no em pud.
Una abraçada

khalina ha dit...

Fra Miquel, si posen extractors potents a Santiago, adéu botafumeiro. Quina desgràcia! jaja

des de la vila ha dit...

Doncs jo seré dels intransigents però crec que era imprescindible aquesta llei. Els no fumadors hem viscut tota la vida marginats, aguantant el suplici del fum quan nosaltres no fèiem cap mal a ningú. Ara estem en igualtat de condicions. No es prohibeix fumar però qui ho vulgui fer, que ho faci on no molesti a ningú. Ara, si la llei també afegís la casa dels meus pares, ja seria genial!

khalina ha dit...

Des de la vila, és cert que en algunes cases també faria falta la llei jaja.
En algunesc cases ja tenen l' habitació de fumar, o senzillament el que fuma balconeja

Salva Piqueras ha dit...

des de la nova llei, dóna gust entrar en llocs que abans mai hauria trepitjat. i diuen que la gent viurà més. i que la sanitat pública gastarà menys. i no farem mala olor. i... ufff, massa subjectiu, no?

khalina ha dit...

Salva, veig que tu li trobes tot el positiu a la llei. El cert és que han passat més de dos mesos, i d'aquí un temps semblarà que sempre hagués estat així