I les onades encara jugaven amb ella. Platja amunt platja avall. I les pedres tremendes l'anaven acaronant. La barqueta somreia tot sabent que eren els seus últims instants. Quan l' amo la trobés, la guardaria per la foguera de Sant Joan.
Això no és cap nou monument. Aquí va anar aquesta barqueta després del temporal de la nit de Sant Esteve. I com veieu, el dia 27, quan en Wow va tirar la foto la mar encara estava revolta. Sembla que vulqui mullar la pineda d'en Gori. I l'aire enredava els nostres cabells i s'emportava gorres i bufandes.
I parlant de mar, el meu/la meva invisible viu lluny del mar
13 comentaris:
siii laa barqueeeeta es toooomba....
bon any 2009 khalina!
salut!
Ummm la cala Salguer. No hi va passar res allà? Quin indret més especial...
Bon any, maca!
Noia feliç 2009.
Estrip,... nena no tinguis por. Sí que feia por com va quedar tot. Bon Any xin xin
Rita, cala Salguer és preciosa, però ja posaré alguna foto de com va quedar. Semblava que hi hagués hagut una guerra. Bon any xin xin
Striper, bon any xin xin
Quan a la resta del país hi ha temporal, la tempesta de l'empordà deu ser una bogeria!
I la cosa continua... què li passa al sol que no ens ve a veure?
Per cert, ja tenim publicada la nostra història veïnal... Bon any!
Efrem,sí, aquest temporal ha estat sonat i desgraciat per a molta gent.
Cèlia ja he vist la nostra història veïnal. Hauré de fer un link :)
Per si de cas, només volia agrair el teu aclariment respecte al blogaire invisible.
Llàstima de barqueta...
No em costava res sergi m
Això et passa per viure vora el mar. Terra endins no vam notar res per Sant Esteve. Les onades no hi van arribar. I la boira és més mansa. En qualsevol cas, sempre fa llàstima una barqueta que ja no podrà tornar a navegar.
Home, si arriba el mar a la terra de la boira seria un bon tsunami
barques que miren astorades la mar, reben l'embat d'una amant amb tant de caràcter
Jesús, ho has dit d'una manera tan poètica :)
Publica un comentari a l'entrada