Ja s'ha publicat la nostra història veïnal, aquesta tongada inspirada en els nou pecats capitals del Malerianisme. El nostre La premsa rosa. Aquí el trobareu
L'hem escrita entre Roberthinos, la Cèlia, el Grum i jo. I no és que em posi l'última perquè no digueu "el ruc al davant", és que aquest ha estat l'ordre amb que hem anat creant aquesta història a quatre mans, o millor dit vuit mans, que jo faig servir tots els dits... per escriure a l'ordinador.
El meu/la meva invisible també participa en les Històries veïnals. Quines coincidències!
El que no tinc idea és sobre qui em fa d'invisible a mi. Alguna pisteta??
6 comentaris:
kalina! genial el relat, com ha dit algú sembla que haguéssiu anat a la mateixa escola que en Tarantino.
Amb aquest relat us fareu famosos i vendreu exclusives segur!
Molt bo!!!! Bon dia.
Un final apoteòsic! Mira que t'ho havíem posat difícil, però ha quedat molt ben resolt! fantàstic!
Ara vaig a llegir la història....
Sobre les pistes....mmmmm esperaré ;)
Bon Any Khalina!
Us ha quedat una història ben emocionant. I costa saber on acaba un autor i on comença l'altre. És ben homogènia. Felicitats a totes les mans.
Estrip, estem preparant un guió per la propera peli del Tarantino.
Striper gràcies.
Cèlia, un bon principi i uns bons intermitjos van portar al final.
Joana, ja falta poc per saber qui és qui.
Gràcies per les felicitacions Paseante. M'alegra que l'hagis trobat homogènia
Publica un comentari a l'entrada