dissabte, 3 de gener del 2009

Històries veïnals i una pisteta més per l'invisible


Ja s'ha publicat la nostra història veïnal, aquesta tongada inspirada en els nou pecats capitals del Malerianisme. El nostre La premsa rosa. Aquí el trobareu
L'hem escrita entre Roberthinos, la Cèlia, el Grum i jo. I no és que em posi l'última perquè no digueu "el ruc al davant", és que aquest ha estat l'ordre amb que hem anat creant aquesta història a quatre mans, o millor dit vuit mans, que jo faig servir tots els dits... per escriure a l'ordinador.
El meu/la meva invisible també participa en les Històries veïnals. Quines coincidències!
El que no tinc idea és sobre qui em fa d'invisible a mi. Alguna pisteta??

6 comentaris:

estrip ha dit...

kalina! genial el relat, com ha dit algú sembla que haguéssiu anat a la mateixa escola que en Tarantino.

Amb aquest relat us fareu famosos i vendreu exclusives segur!

Striper ha dit...

Molt bo!!!! Bon dia.

Cèlia ha dit...

Un final apoteòsic! Mira que t'ho havíem posat difícil, però ha quedat molt ben resolt! fantàstic!

Joana ha dit...

Ara vaig a llegir la història....
Sobre les pistes....mmmmm esperaré ;)
Bon Any Khalina!

el paseante ha dit...

Us ha quedat una història ben emocionant. I costa saber on acaba un autor i on comença l'altre. És ben homogènia. Felicitats a totes les mans.

khalina ha dit...

Estrip, estem preparant un guió per la propera peli del Tarantino.

Striper gràcies.

Cèlia, un bon principi i uns bons intermitjos van portar al final.

Joana, ja falta poc per saber qui és qui.

Gràcies per les felicitacions Paseante. M'alegra que l'hagis trobat homogènia