Últimes pistes invisibles

Oh, quins nervis. Aquesta nit passaran els Reis. I a més a més es devetllarà qui són els blocaires invisibles.

La veritat és que no tinc ni idea de qui pot ser el meu. Es tan invisible!

I de qui sóc jo la blocaire invisible? He donat unes quantes pistes pel meu blog, no molt concretes al principi, però penso que al final han anat millorant. I sé que positivament que ell les ha llegides totes, doncs bé que les ha comentades, el que no sé és si ja sospita de mi.

També li he deixat uns quants comentaris en el seu blog, per donar-li més ambient. Al principi em feia por que em descobrís pel seu "Live traffic feed", però després vaig aprendere a esborrar les meves entrades amb més o menys èxit.

Avui he estat quasi tot el dia amb el regal. Quasi faig tard a la cavalcada. No volia perdre-me-la. En el fons sóc com una nena. I menys aquest any que portàvem a un nen, i així et pots colar amb més excuses cap al davant, jaja. El fill d'aquests amics a l'octubre va fer un anyet. Malgrat el fred, la gent i el soroll, ho ha mirat una estona, i passats deu minuts s'ha quedat ben clapat a la motxilla del seu pare. Quina monada! I jo he agafat algun caramel, perquè aquest any a Barcelona els Reis no han tirat quasi caramels, o almenys on érem nosaltres a Jaume I. I he anat saludant als patges i Reis. I he ballat per no passar fred.

I després cap a l'Empordà falta gent. I bé, pista definitiva. El meu blocaire invisible va néixer un 24 de desembre a Manresa.

I ara faré autospam com ell : el proper post el penjaré el dia 5 a les 24h, o el dia 6 a les 0:00h. Hi haurà un regalet.