Oahu

Tenir fills o una parella amb fills pot provocar diferents efectes, però cinematogràficament parlant, possibles conseqüències serien veure molts cops pel·lícules com “Un canguro superduro”, veure unes quantes vegades el principi d’una pel·lícula però mai el final, perquè si ells es dormen la pares... I que aquest Nadal miréssim “Cariño soy un perro”. Allà, la dona del protagonista (el senyor que es convertia en gos) es moria de ganes d’anar a Oahu ( arxipèlag de Hawaii). Jo també sospiro per anar-hi. De fet, crec que m’agradaria conèixer tots els racons del món, però com tenim un tiet vivint prop d’ Hilo (illa de Hawaii) potser per això em crida més l’atenció. El meu tiet Henry, de fet era el marit de la germana de la meva àvia. El vam veure farà uns set anys quan va venir a portar-nos les cendres de la meva tia. Va estar un mes a Barcelona. Vint-i-quatre hores de viatge i ell amb vuitanta anys, però és un home fort i àgil. Viu en una caseta enmig de la selva. Ha d’anar tallant la vegetació perquè no quedi tallat el camí. Per veure als veïns ha d’agafar el cotxe. Cuida el seu preciós jardí. S’aixeca quan surt el sol ja que té una bomba elèctrica, i així estalvia llum.Un lloc idíl·lic per viure de jove i amb parella. Ara està una mica sol, tot i que té bons amics. Li agrada seguir en contacte amb nosaltres, tot i que ell només parla anglès i no es pot entendre amb la meva àvia o els meus pares o tiets. Clar que ells se saluden per telèfon. I quan va estar l´últim cop a Barcelona, a casa de la meva àvia, tenien les seves bones converses. O recordo la meva tieta quan passejava amb ell, com ella no sabia anglès, li anava llegint els rètols de les tendes i li traduïa al castellà “Forn” “panadería” “ carnisseria” “carnicería”. I ell repetia. La seva dona (la meva tieta-àvia) li va ensenyar a dir quatre coses en castellà “gracias””buenos días” “bien”. Encara recordo un aniversari de la meva mare. Encara vivia la meva tia americana “Henry quiere felicitarte”. I què li va dir “feliz Navidad!”. Era al maig....Avui he parlat amb ell. Fa dos dies li van treure una cataracta a Honolulu. Però ara veu millor. El 19 de desembre va tornar a la seva caseta de la selva després d’estar dos mesos ingressat perquè es va trencar la cadera. Ara troba a faltar el bon menjar de la residència i els amics que va fer. No pot anar-los a visitar ja que els metges li han prohibit agafar el cotxe encara. Però ell condueix amb prudència per comprar i no donar feina als veïns... Li agradaria venir a viure aquí perquè ens considera la seva família, però no la seva assegurança mèdica només el cobreix als Estats Units.


L’Empordà/Costa Brava – Menjador d’en Wow. Dilluns, 29 de desembre de 2008. 21:00.

Estàvem sopant. Parlàvem sobre el temporal de Sant Esteve.

- M’ha dit el meu germà que a les platges han trobat morts peixos de 14 Kg – deia en Wow – Ho deien ahir a la tele. No crec que fos cap innocentada.
- Seria de molt mal gust. Però què dius, peixos de 14 metres?
- Sí home, si la balena blava com a molt fa 15 metres – reia en Wow.
- No, no, les més llargues poden fer 30 metres – vaig afirmar segura.
- Què t’hi jugues?
- Si perds, ens portes als nens i a mi a Oahu, com la de la peli. Pagues tu.

I en Wow, va deixar el plat a taula, es va aixecar, va agafar l’enciclopèdia . Li havia picat el tema. Solució.


Badalona – Cotxe de la Khalina. Diumenge , 4 de gener de 2009 10:30
Ens dirigíem cap al centre comercial de les Glòries a fer unes compres.

- El meu cotxe ja té 101.000 quilòmetres. Cada cop em falta menys per donar la volta al

món.
- Però si ja l’has donada – respon en Wow
- No eren 120.000 qm. Potser m’equivoco i són 80.000 qm.
- No dona, són 80 dies.
- Molt graciós. Què ens hi juguem?
- Si jo tinc raó, no anem a Oahu.
- Però quants quilòmetres dius?
- 45.000 – va dir ell

Com érem al cotxe ens vam oblidar del tema. No ens va venir al cap fins la Nit de Reis, embolicant alguns regals. Solució.

Sé que ara pensareu que som una mica rarets, però també tenim altres temes de conversa. Agafem el Trivial i apostem sobre les possibles respostes... Es broma eh?

Espero que algun dia podrem anar a Hawaii. La meva tia americana ens parlava de platges de sorres de tots colors. Platges de sorra verda de l'olivina. Platges de sorra negra volcànica. Platges de sorra blanca. Aigua de mar que reflectia en la seva puresa el sol.Volcans que van escopint i transformant paisatges. Pistes per esquiar. Arbres de fruites estranyes. Tot verd. Flors de vius colors. Veure per on rodaven Magnum (un dels meus ídols de joveneta)... El que no sé és si encara l’oncle Henry ens podrà fer de guia.