Premi symbelmine

En Sergi i l'Avi Gres del PIT m'han atorgat un premi. Caram! El meu primer premi com a blogaire! Quina emoció! Un bonic premi per a no oblidar-nos dels blogs dels altres i estrènyer els llaços existents, perquè així no ens oblidem d'aquells blogs que cada dia fan que vulguem seguir fent allò que fem... segons he llegit en altres blogs.

Amb aquestes paraules en Sergi i l'avi Gres i Tip m'han volgut fer el regalet

"Finalment, last but not least... Per la seva participació involuntària i indirecta en el canvi de nom d'aquest blog, per la mala estona que suposo li vaig fer passar amb allò del meme del set i perquè crec que mereix aquest reconeixement del PiT (malgrat la seva insistència a veure una foto de l'avi en banyador...): la Khalina d'Aventures i pensaments de la Khalina!!!"

I què vol dir Symbelmine? “Symbelmine són aquelles flors, que segons Tolkien, creixen damunt les tombes dels Reis Rohirrin. Flors, també conegudes com a “no m’oblidis”.

Una bonica idea, i que poc a poc vol anar premiant a tots els blocaires, i per això les normes són premiar-ne a set. Només a set? Es difícil. Però com no s'hi val repetir i sé que uns quants ja l'han rebut.... Alguns l'han agraït públicament i han guardonat altres blogs. Com per exemple

L' Anna de Coses i altres coses

La Laura de Prosopopeia

La Cèlia de Transparència

La Carme de Col·lecció de moments que ens ha guardonat a tots, i part de fer-nos els seus deliciosos dibuixos.

Altres blocaires amics he llegit que rebien el premi, però han decidit no repartir-lo de moment. I jo ara què faig? Me'l quedo per a mi soleta al prestatge? No. El dono amb il·lusió i potser per a algú és una càrrega perquè no li fa gràcia anar nominant als altres?

Potser m'estic saltant les normes (de fet me les salto del tot) però no vull oblidar-me de cap blog amic. I si tingués més temps m'encantaria entrar en molts altres. Per això penso premiar a tots els blogs que llegeixo habitualment hagin o no hagin rebut el premi, i que tots ells siguin lliures de repartir-lo o no. Oi que en els Oscars entreguen premis a l' especial trajectòria artística? Doncs jo crec que tots us mereixeu un premi symbeline per la vostra trajectòria blocaire.

I començaré entregant el premi a en Sergi del PIT perquè ell i l'avi han estat tan amables de pensar en mi per a donar-me aquest premi. I perquè el cervell d'en Sergi no para. Es una màquina de fer posts enginyosos que fan riure. Gràcies pel regalet i ja teniu doble premi.

I quin ordre seguiré ara? Doncs el que tinc ara mateix a la dreta del meu blog.

Premi per a en Garbi24, a qui he conegut fa poc. He descobert que li agrada viatjar, passió que comparteixo, i en seu blog té enllaçades les fotos dels viatges al youtube. Ara espero el seu viatge a Islàndia... A part, els seus invents i com comenta el dia a dia m'agraden.

A la Carme Rosanes de Col·lecció de moments vull donar-li el premi per a totes aquestes sensacions que ens transmet amb els seus dibuixos. Fa quatre frases i et diu mil coses a la vegada. I no la vau veure a l'entrevista del Diari de Barcelona? Mireu-la tan natural i guapa com en el seu blog. Un encant!

Premi per en Salva Piqueras d' Aquelles petites coses per a la seva visió de l'actualitat, per les seves històries viatjades que no ens deixen indiferents, que obren els ulls cap a altres realitats, perquè ens fa riure amb les anècdotes del seus fills, per això i molt més, premi per a ell.

L' Striper de Striptease d'històries tornarà a rebre el premi. Vaig tenir l'honor de ser la seva blocaire invisible i vaig anar llegint els seus posts des del principi, tenint la sensació d'estar cada dia més a prop seu.

Vull donar-li el premi per les seves sensuals fotografies, pels seus relats eròtics, per despullar-se (en sentit figurat ) davant nostre i explicar-nos que segueix sense fumar, les seves vivències amb la Lluna, mostrar-nos les vistes des de casa seva, fer-nos partíceps de la festa de l'Aixada...

Premi per a la Menxu i el seu blog perquè em va fer un bonic regalet com amiga invisible que em fa molta il.lusió tenir penjat al meu blog. Perquè tot i que ara no escrigui gaire, porta cinc anys de blog i fa un petit intent de tornar a agafar ritme.

Premi per la Joana de Llum de dona (que ja el tenia). Ja ho diu el nom del seu blog, és una gran llum dins de Blogville. Una noia que escriu com els àngels. Escriu d'una manera tan perfecta que ens fa sentir en la glòria. Els seus posts no tenen desperdici.

El Veí de Malerudeveure't no podia deixar de rebre un premi. Ell que organitza les festes de Blogsville. Ens engresca en participar en Cadàvers exquisits, Històries veïnals, el Museu Blocaire del disseny friki, en Blocaires invisibles, en els relats de Calents i contents... Tot això fa? Doncs sí. I ens fa bones recomanacions de lectura i ...em va captivar amb la seva Triologia de Blogville. Ell junt amb la Carme i dos blocaires més va ser entrevistat pel Diari de Barcelona.

Segueixo un dia més tard amb els premis. L'ordre dels meus blogs amics ha variat. Anirem mirant qui falta.

Premi per l' Estrip que amb poques paraules diu moltes coses. Cada paraula que escriu està molt meditada. L'admiro molt perquè jo seria incapaç de dir tant com ell amb el mateix nombre de paraules. Molt enginyós, et fa pensar i llegir-te el seu post més d'una vegada.

Un premi per l'Òscar de the lost art of keeping a secret. Molts cops, després de llegir els seus posts, em poso de peu i l'aplaudeixo. Els cops que no m'aixeco és perquè és tard i estic cansada. Des del primer post que vaig llegir em va enganxar. Algú ja li ha suggerit que hauria de ser columnista de diari... Potser ja ho és, i a part, tenim la sort que ens regali els seus posts.

Premi pel Nadador, abans conegut com Paseante del Turoparc. Menys mal que ha tornat! Va rebre uns quants homenatges en diferents blogs.

Tinc la sort d'haver llegit tots els seus posts de dalt a baix. M'agrada tan com escriu. La seva manera d'anar entrellaçant històries és fantàstica. Per llarg que sigui el post, jo encara voldria més. Crec que hauria d'escriure un llibre.

Premi per la Rita de la "seva illa roja". Per ser aquariana igual que jo, i això ja diu molt d'ella ;) . Potser per això a mi des del primer cop que vaig veure la illa roja em va captivar. Premi per la Rita perquè ens explica viatges a Nova York de manera divertida, perquè va compartint amb nosaltres moments de la seva vida de manera tan natural que sembla que estem al seu costat compartint aquells instants, per les seves interessants reflexions,perquè escriu amb aquesta energia plena de vitalitat que té i sap transmetre, sempre activa!

Premi per l'Emily d' Emilyhablasobrecómoeselmundo. Només pels tres posts de "love for sale" ja se'l mereixeria, però sempre ens fa uns posts esplèndids, fent-nos sentir protagonistes d'altres històries. M'imagino que sóc ella passejant per la platja amb en Bruc, o que estic fent patchword a casa...No em cansaria mai de llegir-la .

Premi per la Violette Moulin, l'afortunada noia de la Triologia de Blogville. Des de que vaig sentir el seu nom per primer cop em va atreure, i després els seus posts em van atrapar. Els seus bonics escrits amaguen una petita dosis de misteri que captiva. Em puc imaginar els seus pastisos, o la veig passejant per París, o al costat d'un fanal de Ciutadella fa uns quants anys mentre un espantaocells se la mira.


L'Anna de Coses i altres coses tindrà dos premis al prestatge. Premi a ella per la seva naturalitat, per com ens fa sentir el mateix que ella escrivint com escriu, pels seus posts sensibles i valents. Per la seva mirada en els comentaris que transmet calor humà. Admiro el seu coratge!


Premi per l'Efrem de Benvinguts. Jove(tampoc li porto tants) i prometedor. Mai saps sobre quin tema escriurà, però li agraden els de toc filosòfic, i m'agrada llegir la seva visió dels temes. Sempre són interessants.


Premi per l'Albanta de T'espere en Albanta. Els seus posts sensibles, dolços, excitants et transporten dolçament a l'erotisme. Ho descriu tot d'una manera tan viva que et transporta a la ment i als cinc sentits dels protagonistes de la història.


Premi per la Nimue de Les llunes de Miranda i Alexandria. Només entrar al seu blog trobes tot tan cuidat i pensat. Tots els racons tenen la bellesa de la seva mestresa. Cada post té una bonica imatge i la seva cita. I després combina les seves vivències amb històries fantàstiques. Quanta imaginació! Es fantàstica!... M'alegra que la primavera s'acosti i així la Nimue escriurà històries sense melangia, perquè m'agraden, estan molt ben escrites, però em fan patir una mica.


Premi per en Fra Miquel de Llibre primer. Ell sempre ens descubreix indrets preciosos i generalment desconeguts per a una bona majoria , i que de vegades tenim ben a la vora. I per fer-nos entrar el cuquet d'anar-hi,sempre acompanya els posts amb fotografies divines. Es un gran amant de la natura... I crec que uns quants esperen que organitzi una agradable passejada de primavera.

Premi per en Manel Marquès de El plasta de les fotos, que com diu el seu blog li agraden les fotos, tot i no ser un plasta com s'autodefineix. Fa molt poc que el conec, però destacaria la seva sensibilitat plasmada en fotografia i el seu amor per Terrassa.


Premi per la Lena, de ninguna parte que amb una frase i una imatge diu tot i res, i et deixa pensant.

Premi per l'alatrencada l'obrera de l'espectacle, que últimament té el blog una miqueta abandonat, però quan s'hi posa ens entretèn amb les seves històries narrades amb tot detall, amb els personatges batejats amb noms adequats per a l'ocasió, amb la sensibilitat que té una cantant i actriu que escriu molt bé. Em sento orgullosa. Serà perquè em sento agermanada?

I penso que ja n'hi ha prou, que aquesta gala ha estat ben llarga, i tots estareu ansiosos pel cocktail. I esteu tan guapos amb les vostres gales! Tots els blocaires, només per ser-ho es mereixen aquest premi, per tant, el faig extensiu a tot Blogville. Només per acabar, dir-vos que com el premi, no us oblidaré. Potser ara tindré una època on escriuré menys posts, o us llegiré menys seguit, però quan pugui em posaré al dia. La culpa la té el temps del post anterior, per variar! I de retruc el projecte de Prevenció de Riscos que haig de presentar que em té ben amoinada, una altra vegada perquè la feina m'ocupa molt temps, i a més a més no sé ben bé com orientar-lo. I ens deixaran tan poc temps per fer-lo.... Però prou temps, avui calma. Agafem el cocktail i fem un xin xin. Brindem per tots els blocaires!