dijous, 30 de juliol de 2009

116è joc literari

En Jesús Maria Tibau aquest mes ens proposa escriure a partir d'una imatge del blog de fotos de la Montse Argerich. Podeu trobar en el seu blog fotos precioses.

Encara un podeu animar a participar, teniu temps fins el 4 d'agost.



Era 23 de juny, s’acostava el solstici d’estiu. Aquell dia sempre era especial a les golfes encantadees. El vell rellotge de corda va començar a funcionar sol, tornaria a parar vint-i-quatre hores després.

La nina abandonada va obrir de cop els ulls. Notava un pessigolleig als peus i a les cames. Era el dia màgic!

La vella bola del món tornava a rodar. Ella tenia dibuixades fronteres que ja no existien, els nous països no hi figuraven, però només començar el 23 de juny, mentre sentís el tic tac del rellotge, podia per un dia mostrar els mapes actualitzats.

La nina abandonada ja podia a somriure i caminar. Se sentia feliç de tornar a la vida. On aniria aquest any? Va mirar-se els suggeriments de l’alegre bola del món. No volia anar a cap lloc fresquet. L’any passat ja havia anat a Suècia. Aquest any volia sol i platja. Cuba? Sí, va agafar les ulleres de sol i el banyador, i va saltar-hi.

El vell rellotge va tocar tres quarts de dotze. Hagués volgut que els minuts tinguessin més de 60 segons, sabia que faltava poc perquè el temps s’aturés fins un any més tard.

La bola del món començava a ser tota d’un color. Les noves fronteres es desdibuixaven, tornaria a ser una bola del món sense utilitat.

La nina abandonada va aparèixer tota morena de Cuba, però aquell color va anar desapareixent. Portava a la mà un cocktail que va acabar-se d’un glop. Una llagrimeta va rodolar per les seves galtes. Se li acabava la mobilitat. Era com la Ventafocs, però a ella cap príncep la podria tornar a la vida fins passat un any.

Faltaven pocs segons. Tots tres van desitjar ser a les golfes el proper 23 de juny. Si algú els treia de les golfes encantades, mai més no podrien tornar a la vida.
Per cert, ja podeu llegir totes les Històries veïnals de la 6è tongada, aquest cop alguns veïns han afegit uns videos de professionas. La de l'Anna, en Jordi, l'Euria i meva, aquest cop ha arribat l' última.

9 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Moltes gràcies per la teva participació de nou. Ja he afegit l'enllaç al post de l'11 de juliol on recullo totes les participacions.

Salva Piqueras ha dit...

Ufff, a mi és que les nines com aquesta em fan recordar "el muñeco diabólico" i després no dormo bé... i si venia de Cuba portava un mojito!!!

Carme ha dit...

Doncs jo espero dormir de meravella després d'aquest conte màgic! Gràcies Khalina!

estrip ha dit...

molt màgic, molt, però els toca hivernar no?
Sort que tenim de ser persones nosaltres.

garbi24 ha dit...

M'agrada molt , però a mi hem costa molt d'inventar coses així i per això quasi sempre hem quedo d'observador

khalina ha dit...

Jesús, gràcies a tu per anar preparant jocs.

Salva, que aquesta nina no fa por. No veus que és una juerguista que pren cocktails i mojitos?

Vas dormir bé, Carme?

Sí, Estrip, ells només tenen un dia de vida de cada 365

Garbi, tu fas uns invents i manualitats que sempre ens deixes parats

Assumpta ha dit...

Jejeje m'ha fet gràcia això de que la nina venia tota morena de Cuba :-))

Nit màgica, la nit de Sant Joan!! ;-)

Marta ha dit...

La nit de Sant Joan és tan màgica com la teva creativitat. Meravellosa la història.

khalina ha dit...

Assumpta, calr que venia morena, va mejar molta pastanaga ;)

Quin "piropo" Marta. Realment la nit de Sant Joan és màgica