
M'ha agradat anar assaborint el seu blog i aprenent molt d'ell. Quasi agafo la síndrome Stendhal , que he descobert gràcies a ella, que és el que pateix un individu exposat a una sobredosi de bellesa artística, en aquest cas seria una sobredosi emocional.
Comencem amb una mica de música? Sé que a ella li va agradar. Jo no he vist Wall-e, però sí Hello Dolly on canta la cançó Michael Crawford.
Un cop llegit el seu blog, he decidit que no li regalaria cap poema. Tampoc ho havia pensat, perquè mai me'n he sortit, i després de llegir els seus acròstics seria fer el ridícul. Hagués estat preciós fer un acròstic amb "Lady Griselda" però...Una altra cosa seria regalar-li un poema d'un altre. Sé que li encanta Sagarra. Però no seria novedós, i com en sap molts de memòria.
Tampoc tinc gaire gràcia dibuixant. En canvi ella fa uns dibuixos ben bonics, és molt graciosa la sèrie d'ella a cavall, dalt la Kenia, amb un vestidet d'estiu, imitant una mica Lady Godiva. Ella fa els dibuixos en un tres i no res, com en el sopar d'antigues companyes d'escola. Elles la recordaven com una noia a qui li agradava llegir, escriure i dibuixar. No dubto que és una artista completa, doncs també li agrada recitar i fer teatre; fer el disseny del pessebre de casa seva, la fotografia... Ens mostra una recepta de brownie per llepar-se els dits. Amb ajuda de la Whity, una dels seus acoblats. Em fa gràcia que els seus ninos i objectes li parlin. Voldries alguns acoblats més?
Clar que aquests pobrets deurien cremar-los, que és el trist de Falles, per sort vaig salvar-los dins la meva càmera de fotos.
No li regalaré cap llibre d'autoajuda, ni cap novel.la històrica. Potser una biografia. Podria intentar fer la biografia de la madre Cheli, una professora que ella va tenir, i curiosament he sentit unes quantes anècdotes d'aquesta dona per part de dues bones amigues. Elles eren d'una promoció menys que lady Griselda. Un record compartit i que em va fer gràcia.
M'ha agradat la seva tendresa parlant-nos del seu avi Angel. Es tan emotiu pensar que va tocar de nou el piano per la seva néta. Els records amb les seves cosines. La llegia i era com tenir una pel·lícula davant meu. Les veia a totes tres en acció.

Començarem a passejar entre els pins, però com sembla que li agrada viatjar, agafarem un globus màgic. Què et sembla Laura? No sé si et fa angúnia volar, però amb el meu globus no passaràs ànsia. Et desitjo que gaudeixis d'un vol fantàstic.

Pugem una mica més. Vull passar Llívia. Recordes la farmàcia que et va encantar quan tenies entre 10 i vint anys? A mi també em va agradar molt. La vaig veure en un viatge amb l'escola quan tindria dotze anys. I ara dirigim-nos cap a l'Est. Vols tornar a Venècia? Jo vaig ser-hi farà dos estius. Em va encantar la ciutat! Anem a buscar un fillet per a en Cosimo i la Nera? . Són unes titelles excepcionals. Estan tan bufones sobre el piano. Jo tampoc sé tocar-lo, clar que tampoc en tinc, a casa els meus pares sí.

I no et vull entretenir massa. Et portaria a més llocs però no podem fer tard. El globus màgic t'ha vestit de gala. Anem cap a Londres, al teatre. Quin musical anem a veure? Sé que et va emocionar els Miserables. Jo ploro amb ells. Sóc així de bleda. L'he vist dos cops a Londres, un per un grup de Gràcia, i vaig tenir el goig de fer-la fa pocs anys. No tenia cap paper protagonista, però així em podia emocionar millor. Per fer boca, aquí tens I dreamed a dream del concert del desè aniversari.

Que tinguis un molt bon dia de Reis! M'ha agradat molt ser la teva blocaire invisible!
14 comentaris:
Buaahh no trobo el meu regal!!!
Khalina, quina meravella... no sé què dir. La màgia del teu viatge en globus m'ha portat a llocs que m'han fet emocionar. De debò. Tant això com veure que tenim tantes coses en comú. Em sento agraïda d'haver tingut una blocaire invisible com tu amb la teva sensibilitat, delicadesa, atenció i tendresa. Has llegit en mi com en un llibre i l'has encertat del tot. Des de la meva Prosopopeia particular et faig una immensa (i humida, que els ulls no perdonen) abraçada. Hagués pogut tenir un regal diferent, però no millor. T'ho asseguro. Gràcies un cop més. Fins aviat i que siguis molt feliç. :-)
Preciós, de debó, m'has emocionat i no és pas per a mi, però t'haig de felicitar noia, bona feina :) i bona nit de reis
No sé quin problema tenen els comentaris. A veure si ara puc entrar. Aprofito des d'aquí per donar les gràcies a en Joan B. per la història que m'ha regalat. Es preciosa!
http://raco-skorbuto.blogspot.com/2010/01/blocaire-invisible-2009-khalina.html
Striper, espero que hores d'ara l'hauràs trobat. Jo ara investigaré.
Laura, me'n alegro que t'hagi agradat :) Ho he fet amb molta il.lusió.
Cristina, moltes gràcies. Tu també li has fet un bonic regal a en Manel
Bon i feliç dia de reis!!! Com ha estat molt dificil amb el meu Dr. Muerte.. Especialment com sóc si vella!!!
No tinc paraules! un regalàs! quina meravella!
Feliç dia de reis Merike!
Tu no ets vella, 61 és bona edat.
El Dr. Muerte era complicat per a tots, i li has trobat molts regals. Una abraçada, Merike!
Elvira, moltes gràcies. Tu li has fet un bonic regal a la Merike.
Caram! Quin regal més viatger! (Saps? Conec bé aquests aiguamolls que dius). Li haurà encantat a la Lady Griselda!
Són macos aquests aiguamolls Veí.
Gràcies per organitzar el BI junt amb la Tarambana i l'Alepsi
Que maco, m'agradaaaa!!!
Estic trobant coses precioses per tots els blocs participants.
Petons, Khalina.
=)
Ostres Khalina!!! Sí senyora! Un GRAN regal!!!
Assumpta gràcies! El teu és també una passada.
Alepsi moltes gràcies perquè tu, el Veí i l'Anna Tarambana ens heu fet un regal a tots organitzant el BI.
Noia, això no és un regal, són molts regals. I també crec que la Lady Griselda s'ha emocionat amb la teva lectura profunda del seu blog.
me'n alegro que t'hagi agradat Paseante.
Tu també has tingut més d'un regal de part de la Laie
Publica un comentari a l'entrada