dimecres, 13 de gener de 2010

Cireretes d'arboç






La carretera de Badalona cap a Mollet té unes vistes precioses de tota Badalona, del mar, de campanars, Sant Geroni. El primer cop que vaig agafar-la em va meravellar. Clar que també reconeixeré que tot i conduir i jo, sempre que l’agafo acabo una mica marejada.


L’últim diumenge del 2009 en Wow i jo vam anar-hi a fer una passejada. Encara tenia alguna Biodramina que havia comprat per anar en la barca del meu cunyat. I per si de cas en vaig prendre una. Havíem dinat d’hora. Serien les tres. Vam pujar el cotxe i vam començar a pujar cap a la urbanització de Mas-ram. Un pastor tornava a casa les ovelles. I ràpid érem dalt contemplant les vistes i notant com es destapaven les orelles.

Un sol d’hivern entorpia una mica la conducció. No vam arribar a Sant Fost, vam parar davant l’alberg de la Conreria. Em vaig ajustar la bufanda, a l’ombra feia gelor. Vam caminar seguint petjades de senglars, escoltant el refilet dels ocells i menjant cireretes d’arboç. Sempre m’han agradat. Em recorden la meva infantesa a Arbúcies. El meu pare amb el meu tiet i els meus cosins o amb amics caçant bolets. Jo no tenia tanta traça pels bolets. I menys quan es tractava de rossinyols, amb els rovellons encara. Però de nena a mi m’interessaven més les cireretes d’arboç. Eren més fàcils de trobar, i tan dolces i bones. Digueu-me tètrica però recordo anar a un bosc proper a un cementiri, i allà al costat unes bones cireretes d’arboç.

També anàvem a pinedes a la caça del bolet, però allà no hi havia cireretes.

Les cireretes, les mores, les castanyes (tot i haver-me punxat més d'un cop amb elles),recollir els fruits del bosc, tot i no ser massa de camp, quan hi he anat, sempre m'ha agradat. Es com preparar-se per la subsistència.

Una agradable passejada, i vam decidir baixar fins a Montgat, i l’aventura ens va portar fins a Mataró. Allà vam descobrir una fira d’artesania. Un cafè amb llet calent i preparats per veure les paradetes. Em vaig enamorar d’unes arracades, i com no sabia per quines decidir-me vaig comprar-me unes per mi, i unes altres per les meves germanetes.

Vam tornar de nou per la nacional veient les llumetes enceses. Com m’agraden! Però ara s'han acabat els Nadals. Fins l'any vinent!

22 comentaris:

Striper ha dit...

Es im premi trobar en una`pasetjada per el bosc cireres de pastor i poguer-na menjar.

garbi24 ha dit...

Son bonissimes!!!!!!!

òscar ha dit...

Les passejades amanides per cireretes d'arboç, i una bona companyia, haurien de ser una autoimposició. Jo, de menut, en vaig agafar un empatx però això no m'ha fet mai mirar-les de reüll.

khalina ha dit...

I tant que és un bon premi Striper.

Garbi, veig que de moment a tots ens agraden.

Òscar de petita n' havia menjat bastantes i vaig tenir sort de no indisposar.me.

kweilan ha dit...

Una crònica deliciosa com les cireretes de pastor.

- assumpta - ha dit...

Un apunt que em deixa una dolça sensació!!!

Saps, al costat del cementiri de la figuerosa també hi havia una morera, m'has fet treure un somriure al recordar-ho.
Petons.
=)

Emily ha dit...

L'únic que em ve al cap de les cireretes d'arboç, és que una de les meves dues gosses reposa eternament sota un arbre d'aquest. De tan en tan la veig a veure, i m'entra pau. Sempre he demanat que si em moro, les meves cendres estiguin amb ella. Ara m'he emocionat massa! Ja veus, tètrica que sóc...

el paseante ha dit...

No conec aquest fruit. A Lleida només tenim pometes de pomera o peretes de perera :-) Una bonica passejada per acabar una dècada.

khalina ha dit...

kweilan veig que tu i l'Striper els hi dieu "cireretes de pastor".

Potser els arbres propers a cementiris creixen millor.

Dona no ets tètrica. Jo he començat amb cementiris i l'Assumpta ha seguit. A part és un record bonic.

Paseante no em crec que per la terra de la boira no hi hagin cireretes d'arboç

nimue ha dit...

nyam, nyam! que bones les fruites de tardor i que bonica aquesta passajeda! muaks!

Violette ha dit...

Jo volia que m'agradessin però les trobava aspres... Són boniques, però.

Rita ha dit...

Ens has explicat un moment de felicitat. Felicitats!
Petons, maca!

khalina ha dit...

He trigat una mica en contestar, perdoneu.

me'n alegro que t'agradin Nimue.

Violette, potser són una mica aspres però a l'hora són dolces. Potser les vas provar que no eren prou madures.

Sí Rita, va ser un moment de felicitat :) Ara estic més baixeta

La RaTeta Miquey ha dit...

A mi de petita no me'n deixaven menjar. Deien que "emborratxaven". I ara sols la sé trobar al mercat, i això no si val, s'han de menjar collides de l'arbust!!!

khalina ha dit...

jaja Rateta, potser n'hauries de prendre moltes per emborratxar-te, no? Qui sap?

Emily ha dit...

Nena, no penses escriures res més? No val l'excusa de la feina :)

khalina ha dit...

deixa'm uns dies, a veure si em torna la inspiració i el temps.

Joana ha dit...

Cada any en menjo. La meva mare sempre diu que "netegen". De moment no he tingut aquest ensurt :)
Et trobem a faltar Khalina!!!

fra miquel ha dit...

Cireretes d'Arbós! Un fruit bo i bonic en un abret (o arbust) preciós.
Els trocs d'exemplars grans tenen una escorça vermellosa molt decorativa. S'utilitzen en jardineria al mateix nivell que oliveres o garrofers centenaris. Així que en pugui fotografiar te'n faig un post
Bona excursió! Khalina!
Petó

el paseante ha dit...

Aisss, que has despenjat un post. Ens el deus.

khalina ha dit...

Joana, o sigui que segons la teva mare "netegen"? Ja escriuré en breu.

M'agradarà un post teu de cireretes Fra miquel. Gràcies.

Paseante, no era un post. Era una prova per explicar com insertar videos. Però a veure si em torna la inspiració

Llibreria Drac ha dit...

hola, hem canviat d'adraça de bloc.

La LLIBRERIA DRAC ara està a:

http://apuntsliteraris.blogspot.com/

gràcies per visitar-nos!