diumenge, 6 de juny de 2010

Dilluns passat

Sona el despertador. Arggg. Es dilluns! Em fa mal tot el cos. Per què no es acostumem mai les dones als dolors mensuals? Miro a la meva dreta. Ell dorm. Somric. Malgrat ser dilluns, és bonic despertar-se al seu costat. Un petó m’anima a anar cap el bany.




M’arreglo anant més lenta que habitualment. Coses del cicle mensual. Un petó, un guapa i a córrer cap el metro. Tinc sort, i pujo quan quasi tanquen les portes. No tot pot ser dolent en dilluns. Vaig caminant pels vagons cap el final, i veig lluny una cara que em somriu i una mà que em saluda. Es agradable trobar-se algú com ella de bon matí. Ella baixa abans. Jo segueixo i després transbord. Ara quan treballo a Barcelona toca fer major desplaçament.



Baixo del metro i el sol em crema la pell. Alguns vianants deixen rastre amb els seus efluvis corporals. Per què no m’acostumo a les males olors de l’estiu? Segueixo caminant, ara el metro ja no està al costat de la feina. Correria per escapar-me de l’escalfor del sol, i deixar enrere les olors que em persegueixen però el meu cos no em permet anar més ràpid. Intento somriure, ja estic arribant.



Un dilluns de feina passable, canvis del pessimisme a l’optimisme. I al vespre passeig amb en Wow. Això sí que va ser gratificant. Caminar fins la platja contemplant l’animació de les terrassetes de la Rambla del Poblenou, i després anar seguint pel passeig fins el port Olímpic sentint la brisa marina. Allà vam coincidir amb un casament xinès. Estaven en un restaurant... xinès, clar. Anaven tots mudats, esperaven a la terrassa, mentre els nuvis anaven fent les fotos de rigor amb els convidats. Els nens petits dormien tapats en els cotxets. Eren més de les onze de la nit. Es estrany casar-se en dilluns nit!



Nosaltres vam seguir de la mà caminant cap a casa. La nit olorava a frescor, i el llit ens esperava per reposar.

15 comentaris:

Manel Marqués ha dit...

Eeeeei!!!
re-benvinguda!

Acabo de publicar i he vist que tu ho has fet gairebé alhora! ja és casualitat...

Me n'alegro molt de tornar a llegir-te :-)

Rita ha dit...

A mi també m'alegra "tornar-te a veure" de nou.

Hi ha trobades molt agradables de bon matí al metro... ;-)
Petons, guapa!

Striper ha dit...

Vols dir que per ells era dilluns? Ho era un dia que no oblidaran mai?

GURMET ha dit...

Uns dels credos dels xinesos es la feina i es casen quant menos feina tenen.

garbi24 ha dit...

Una tornada de cansada però segur que en poca estona tornes a estar al 100%, si més no val la pena recordar el que és o va ser bo.

Cris (V/N) ha dit...

A mi no em desagraden els dilluns.... el millor és quan s'acaben, ja falta menys per divendres, oi? :) petons!!

(per cert, felicitats per la primera part de les històries veïnals, a mi m'ha tocat la 3a. després del TLM.... a veure l'Avi com s'en surt!!)

Emily ha dit...

Aquest matí t'he posat coment i no ha sortit. Repetimos.
Enamorada, enamorada. Què poc t'afecten els cicles, jeje. Jo sóc una bomba. Clar que quan hi ha amour...
Gràcies per tornar a escriure. Feies falta :)

fra miquel ha dit...

Eureka!!!
Ja tornes a ser per aquí!!!
Bé, jo d'aquest dilluns que és avui no puc dir gaire coses bones, t'asseguro que a tu et va anar mooolt millor
Petó

khalina ha dit...

Manel, doncs ara aniré a llegir-te. A veure si no perdo el ritme.

Rita, a veure si ens veiem de nou.

Striper,de fet que sigui dilluns o dimarts no importa, no?

Gurmet, recordo un cambrer d'un restaurant xinès que em va dir que feia mesos que no parava ni un dia per descansar.

Cris ja tinc ganes de veure com queda la HV. Tu tens sort perquè ja has llegit 3/4 parts.

Emily és molt bonic això que em dius. Tu si que fas molta falta amb Dash i Lilly. Ens tens ben enganxats.

Fra Miquel espero que hagin millorat els dies.

Joana ha dit...

Imperdonable no haver-te comentat...Et vaig llegir a la feina i després ja no recordo a qui he llegit i comentat.
Una passejada molt marinera :)
bentornada Khalina!!!
Els dilluns...són estranys :)

khalina ha dit...

Joana, gràcies per tornar :)

estrip ha dit...

per molts dilluns com aquest i moltes passejades i petons que ajuden a matinar.

khalina ha dit...

Estrip, són bonics els petons de bon matí :)

el paseante ha dit...

T'ha costat tornar a escriure, però ha valgut la pena esperar-te. M'ha agradat el text, m'ha agradat el nou look del blog i no m'ha agradat que dormis amb el Wow sense estar casats. Marededéusenyor (que diria en Higgins).

khalina ha dit...

Paseante moltes gràcies pels afalecs.

Ais, que purità!