diumenge, 20 de març del 2011

Els noms

Posar un nom a un fill no és el mateix que escollir un nick per escriure un blog o per xatejar per internet. Les conseqüències realment són més dramàtiques. Un nick te'l pots canviar sense necessitat de paperassa ni viatges al Registre Civil. Un nick difícil de pronunciar només complica la vida a l'autor, al responsable de la seva creació. Però un nom enrevessat complica la vida als pares els primers anys, però després aquella creu l'ha de suportar estoicament tota la vida el fill.

Hi ha pares que per evitar aquests problemes opten per noms tradicionals, de tota la vida, com Jordi, Montse, Joan o Marta. Altres potser ho fan també perquè de passada recorden amb aquell nom a l'avi o algun familiar estimat. Si els familiars es diuen Xavier o Rosa, no hi ha cap problema, però quan es diuen Primitiu o Agapita... Clar que això no acostuma a passar ara. Tampoc se senten casos com abans, que et posaven el nom del sant del calendari. Si fins i tot vaig conèixer a un home molt home que es deia segons el seu DNI Remedios...

Alguns pares també posaven els noms de personatges de pel·lícules o famosos del moment. Així hi ha alguna Romina, però també alguna Arale  o alguna Crystal. No sé si deuen haver-hi més nenes anomenades Belén. No m'estranyaria. Però el que no pensen és que segons quin sigui el nom escollit, això provocarà els primers problemes entre segons quins familiars i veïns. "Pere, com es diu la nena de la teva neboda?" "mmm, mira que el vaig repetir vegades, però només puc dir-te que sona a hèrnia" "Pot ser Elma? Hèrmia com la del somni d'una nit d'estiu?" "Ai Clara, si que saps noms i coses. Però no" Finalment la nena es deia Enya com la cantant.

Però crec que alguns pares es mouen per l'originalitat. Busquen noms que sonin bonics i que no se'n sentin masses. Clar que no saben que posant aquell nom, provocaran que altres pares els acabin copiant.
Igualment aquests noms fan que quan el dius, la gent te'ls pregunti uns quants cops. Segur que els costarà als professors d'escola. L'escriuran malament en fer-los contractes, apuntar-se al gimnàs, a la biblioteca... Val la pena? Per alguns sí per altres no. Si autors (pares) i fills (afectats directes eterns) pensen el mateix, cap problema.

Ja fa molts anys, buscant nom per la meva germana petita, vam buscar noms de reines catalanes. N'hi havia un de ben bonic, Aurembiaix, però valia la pena carregar-li aquest nom? Va quedar-se amb Elisabet. Trobo que li escau millor.

Acabaré amb una anècdota. Uns amics van decidir-li posar al seu fill Iu. Un nom poc sentit, però que tampoc és difícil de pronunciar. De fet a la guarderia ràpid li han ensenyat a escriure el seu nom. A part, davant la catedral hi ha la plaça de sant Iu. No és tan estrany deien.
Igualment, el normal és que al principi  quasi tothom els faci repetir el nom.Alguns han confòs el nom amb Guiu. D'altres deien "tan curt"? Una de les respostes bones va ser "Ah mira, como el actor ese que está tan bueno, el Jiu Grant (Hugh Grant)" Però el millor va ser l'àvia d'un amic que va dir "com el gat?" "No, iaia, el gat es diu Kiu" "Però com pot ser que tingui un nom més curt que el gat?"

13 comentaris:

rhanya2 ha dit...

Sí, Elisabet és un nom ben bonic! Jo vaig conèixer una cubana que es deia Arislady (a mi em va semblar nom de compresa) i m'han explicat que allà n'hi ha que es diuen Usanavy (U.S.A. Navy). Se'n podria fer un estudi molt interessant d'aquest tema. A mi em passa que a alguns nens els acabo cridant pel cognom...

des de la vila ha dit...

A mi sempre m'ha fet gràcia l'anècdota, recollida després al musical In the Heights, d'aquell noi llatí que es deia Usnavi perquè és el nom d'un vaixell que van veure els seus pares quan van arribar, tot emocionats, als EUA, per quedar-s'hi: U.S. NAVY.

des de la vila ha dit...

Caram, la Violette i jo tenim telepatia. Al mateix minut hem dit el mateix!

khalina ha dit...

Violette i Des de la vila, realment heu comentat rapidíssim, dient quasi el mateix en el mateix minut (per tant no us heu copiat). Hauríem de fer un post sobre això?

Carme Rosanas ha dit...

S'hauria de mirar els noms que es posen, hi ha criatures que passen mals moments per això.

M'ha fet molta gràcia l'observació que el nom del nen sigui més curt que el del gat... però a part d'això ... cal posar al nen i al gat noms tan semblants? :)

khalina ha dit...

Carme, jo me'n alegro de tenir un nom "normal" com Núria.
De fet, el nen Iu és fill d'una parella amiga del propietari del gat Kiu, nét de l'àvia sorpresa :) Ha quedat ben embolicat!

Emily ha dit...

Bo. Hi ha gent que no es trenca el cap com mons pares i em van posar Emejota perque vaig nàixer una setmana abans de Sant Josep. Qué hi farem! :)

Garbí24 ha dit...

vaig escoltar que a Egipte després de la revolta a un nen li varen posar Fecebook....que ja són ganes de enredar la troca

rhanya2 ha dit...

Des de la vila (de Gràcia?) : tens raó tú, el nen o nena, no sé, es deia Usnavi i no pas Usanavy com jo deia... Quina força la lluna plena aquesta de març! Ens fa tenir telepatia i no ens vist mai... :)

Garbi24: la Facebook no era una nena? En tot cas em va agradar algú que em va comentar que a la llarga segurament li dirien Face, que mira... té la seva gràcia.

Perdona per la incursió, Khalina... Són coses de la lluna plena! :P

khalina ha dit...

Emily, el teu nom està molt bé. Segur que no t'ha donat problemes.

Garbí, cada vegada la gent té idees més estranyes.

Violette, aquí sempre pots dir la teva hi hagi la lluna que hi hagi

des de la vila ha dit...

Violette: (des de la Vila Olímpica) M'he de mirar les teves receptes que m'agrada molt cuinar!

Khalina: espero que perdonis aquests offtopics...

el paseante ha dit...

He fet una riallada amb el final del teu post. Boníssim. Per carnestoltes vaig anar a la festa del cole dels meus nebots, i vaig conèixer dos germanets que es diuen Sol i Lluna. Els pares eren "happy flowers" total.

khalina ha dit...

Des de la vila, aquí pots dir el que vulguis.

Paseante, coneixia alguna nena anomenada Lluna, de Sol, la Marisol i era nena. Però Sol per nen cap.