dissabte, 4 d’agost de 2012

Unes vacances diferents

La Marta somreia. Era lliure. Havia començat vacances. Quatre setmanes per oblidar-se de comptabilitats, comptes anuals, impostos...i sobretot de la seva insuportable cap. Encara estaria a la feina? Bah, li era igual. Ella a les tres havia plegat. Eren vacances ja.

Aquestes vacances havia decidit que serien diferents. No sabia fins quin punt, però serien diferents. Feia un parell de mesos que l'Enric li havia proposat anar a algun lloc plegats, però no en tenia ganes. La seva relació era fum, cada cop es veien menys, i quan es veien més avorrit era... La Sara i la Sandra anaven d'aventura al Marroc, de fet era un viatge organitzat, d'aventura, anant en jeep i dormint en tendes, però organitzat. Podia estar bé, però ella volia alguna cosa diferent, i el més diferent que podia fer era marxar sola de vacances.

I havia arribat el tres d'agost, el dia d'inici de les vacances diferents. L'opció d'anar la primera setmana a Roda de Barà amb els seus pares, germana, cunyat i  nebodeta  va temptar-la, però no, ja hi aniria cap a finals d'agost. Estava bé amb ells, retrobant amistats de sempre, però no era diferent.

Havia carregat el cotxe amb roba variada, en general còmoda estiuenca, però també algun vestit més arreglat, i alguna roba per si anava cap algun lloc més fresquet, i havia enfilat cap el Nord, no fos que a Barà el cotxe es parés.

 No volia pagar cap autopista, això també ho tenia clar. Així que a Montgat va agafar la nacional. Era agradable veure el mar malgrat les vies del tren. Hi havia cotxes,  però no tenia pressa. La Marta somreia. Era lliure. Tenia aire refrigerat al cotxe. Música dels vuitanta sonava pels altaveus. Ella també cantava "Like a virgin", "La isla bonita"...Era feliç!

Quan de sobte va decidir parar. Passejaria. Estava entre Sant Pol i Calella. Davant del camping Roca Grossa. Alguns turistes feien fotos pujats a la suposada roca grossa. Ella també era una turista. Va somriure de nou mirant el mar, blau i immens, respirant tranquil·litat. Un veler el solcava. Va fotografiar-lo. Era una imatge preciosa. Una imatge de la llibertat que s'havia guanyat aquelles vacances.

7 comentaris:

joan gasull ha dit...

No hem de trobar un bon lloc, ens hem de trobar a nosaltres mateixos i començar a veure el que ens envolta amb altres ulls.
Bones vacances........

Elfreelang ha dit...

No hi ha res com provar de fer de turista en qualsevol dels nostres paratges interiors o exteriors...jo m'ho passo d'allò més bé passejant per Barcelona disfressada de turista...que tinguis unes bones vacances estiguis on estiguis!

Laura T. Marcel ha dit...

Hi ha moments per a tot. Aquest estiu pot ser L'ESTIU.
I recorda que l'aventura és l'aventura!

Joana ha dit...

Sempre va bé fer vacances "diferents" ...aquelles que t'agrada fer encara que sigui a dues passes de casa, en un indret on no hi ha estat maoi o amb algú desconegut. La màgia de la sorpresa les fa diferents.
Bon estiu i bones vacances Khalina!

mar ha dit...

anar sola de vacances és tota una aventura i ben diferent del que estem acostumats...

digues-li a la marta que gaudeixi molt!

bones vacances!

Carme ha dit...

Improvisar, decidir per un mateix, fer vacances sola... em sembla tot un privilegi i un luxe.

Bones vacances a la Marta i també a tu! :)

khalina ha dit...

Per tots, MOLT BON ESTIU!

Es cert Joan, canviar la manera de mirar les coses va molt bé.

Elfreelang, et disfresses de turista amb mitjons i sandàlies amb maquillatge vermell gamba? jeje. Gràcies pels bons desitjos.

Laura, jo no tinc plans massa especials per aquest estiu, però qui sap... les aventures sorgeixen del no res.

Es cert Joana que el diferent pot ser qui t'acompanyi o de vegades allunyar-te una mica més,

Mar, jo mai he anat sola del tot de vacances. Ha de ser una bona aventura. Segur que la Marta gaudirà. Potser que la fem seguir.

Carme, suposo que algun cop has de marxar més d'un dia sol, però de vegades realment és un luxe, domcs és difícil compaginar-ho tot.