dimarts, 19 de maig de 2009

Fins aviat, Sweeney!


Dilluns 11 de maig vaig tenir el plaer, i també la pena de veure l’ultima funció de Sweeney Todd al teatre Apolo de Barcelona. Dic l' última, però no perdo l’esperança. Si hi ha possibilitats que la representin de nou a Madrid, potser la vaig a veure, o potser després tornen a Barcelona, qui sap!. I cada cop Madrid està més a prop. Hi ha l’Ave, alguna oferta de vol de baix preu...

Dilluns el teatre era ple de gom a gom. Com els dilluns els teatres no acostumen a oferir representacions, molts actors van poder venir a gaudir de l’obra. Tots els dies les funcions han acabat amb llargs aplaudiments i dilluns 11 les emocions estaven a flor de pell. No només actors i músics van sortir a saludar, tot l’equip de tècnics, perruqueria, atrezzo... totes les persones "ocultes", que són una peça més pel bon funcionament del muntatge, i que també tenen una importància cabdal, encara que alguns no els recordin, van sortir a rebre la seva part de calor del públic. Algunes llagrimetes, el bis de la Balada de Sweeney Todd, i tothom estava content. Fins i tot la meva companya de feina que al dia següent l’esperaven a les 9h a Figueres.

A part, en les últimes funcions, els actors poden permetre’s la llicència d’afegir alguna petita brometa sense alterar el contingut de l’obra. Si algú no l’ha vista no percep el detall, però sempre és agraït pels repetidors copsar aquestes petites variacions.

Quants cops he vist Sweeney Todd? La veig veure per primera vegada al Poliorama en el 1995, en versió catalana. Vaig sortir tan encantada que vam comprar el CD, i quan va tornar a l’Apolo en el 1997,no vaig poder evitar repetir. Algú dirà que la història és morbosa. Un barber assassí i venjatiu. Una dona que fa pastissets amb carn de procedència dubtosa. Sang! Però és una història amb força. On els personatges queden una mica disculpats degut a l’entorn del miserable Londres i les seves vivències.
I la música acompanya prodigiosament tota la història. Només per començar, la balada de Sweeney Todd posa els pèls de punta a qualsevol. Es impactant!

A l’any 2004, a Londres, vaig poder veure a Trafalgar Studios un original muntatge on els actors eren a l’hora els músics, sent els instruments una extensió dels seus personatges. Una delícia que demostra que Sondheim dóna per molt. I que és d’agrair que no sempre es facin obres clons, que són respectables, però el teatre ha de permetre adaptacions i variacions. I si després no agraden, ja seran criticades.

Després Tim Burton va fer la pel·lícula. Tenia un aire molt més tètric que a les versions que havia vist. El blanc i negre, els primer plans, la manca del cor cantant, l’aire que li va donar va ser molt més sinistre i esgarrifós.

Va ser una bona notícia saber que Mario Gas havia decidit reposar Sweeney al Teatro Español de Madrid. Conservava la majoria del repartiment, un gran encert! Però quan vaig saber que dues noies molt especials per a mi participarien a l’obra, encara em va fer més il·lusió. Poder saber de primera mà com anaven els assajos i preparatius, era genial. I van estrenar. Amb feina i cursos, complicat d'anar-hi, però la Constitució ens va donar un bon pont per passejar per Madrid vestida de Nadal, contemplar la gent disfressada amb perruques, prendre tapes i veure l’obra dues vegades. Així vam poder fixar-nos millor en tots els detalls. Tothom estava pletòric! Destacant en Joan Crosas i la Vicky Peña com a grans protagonistes, perquè no paren en tota l’obra, però hauríem d’anomenar a tothom.

Un cop a Barcelona, els nens volien veure-la. Potser el tema no sembla el més indicat, però explicant-los com sortia aquella sang, i com només és teatre, i ells volien veure a les seves amigues,vam portar-los. Ells sempre gaudeixen dels musicals. I van ser l’excusa ideal per poder entrar a la mitja part als camerinos a saludar i veure una mica com anaven preparant l’escenari.

I dilluns 11 de maig, Sweeney va aixecar per últim cop la navalla... o almenys per última vegada en el mes de maig del 2009. I a mi em fa una mica de pena.

La fotografia que adjunto la va fer en Wow l’1 de maig, al final del col·loqui de portes obertes amb el públic. Va ser una trobada agradable. El moment més emocionant va ser quan un home va explicar que era l’aniversari del seu fill, crec que feia 12 anys, i havia demanat com a regal venir a Barcelona amb la família, per veure l’obra per setena vegada. De propina inesperada, el nen va poder escoltar el “Cumpleaños feliz” cantat per tota la companyia.


16 comentaris:

Striper ha dit...

Ostres mai le he vist de fdet no el coneixia estic una mica aillat culturalment. catxis.

Emily ha dit...

No l'he vist, però no perdo l'esperança.
Ai, quan veg aquesta felicitat em dones ganes de ser actriu, però amb la meva veu de fumadora...lo màxim que puc fer pel teatre és el vestuari, què hi farem!
Què guapa la pèl-roja de la dreta!

Joana ha dit...

Per Setmana santa la vaig anar a veure a l'Apolo i em va encanatr ! Com treballen TOTS!
Encara m'hi trobo!

fra miquel ha dit...

Jo la vaig anar a veure el divendres 8 de maig, amb la meva fillola (era la meva mona de pasqua). Tot i que els musicals no son el que més m'entusiasma del teatre, aquest em va agradar. No més dir que estàvem a primera fila i alguna goteta de "sang" si que ens va arribar.
Petons

Rita ha dit...

Quin gustet de post...

Ets una bona experta en l'obra. T'haurien de contractar per fer-ne la difusió, ho fas de conya! :-)

Saps, no l'he vista mai, els musicals em costen una mica. Però després de llegir-te, prometo que si tornen hi aniré, en homenatge a tu i el teu entusiasme!
Petons!

khalina ha dit...

Striper, ara ja n'has sentit a parlar. A youtube pots veure'n bocins
http://www.youtube.com/watch?v=XPZtunC8aLw

Oh Emily, també podries fer de perruquera, regidora, maquillatge, maquinari...

Joana, amb els nens també vam anar per Setmana Santa. Encara ens creuaríem.

Fra Miquel, us va arribar sang? :D
Penso que Sweeney se surt del prototipus més habitual de musical.

Rita, m'alegra haver-te animat... Clar que la meva mare encara hi ha anat més cops!

Salva Piqueras ha dit...

No l'he vist mai, però ja podies haver escrit sobre ella abans, que ara ja vaig tard!!! Tot i que de moment, la família m'empeny més cap a Ventafocs, Bella dorment i altres perles del gènere... però m'has fet posar els dents llargs!

khalina ha dit...

Bé Salva, hi ha infantils que també estan bé. Jo vaig anant als del Regina.
I després algun dia, cangur i escapada.
Dijous vaig anar a veure "La Bella y la Bestia" sense nens.

La RaTeta Miquey ha dit...

jo m'he quedat amb les ganes de veure-la... sempre se'm fa tard.. una llàstima... Què tal La Bella y La Bèstia? m'han dit que està força bé i vull fer de tieta enrollada portant a la neboda

khalina ha dit...

Rateta, "la Bella y la Bestia" està força bé. Un muntatge espectacular d'escenari i vestuari. La història i les cançons les de de la pel·lícula. Orquestra en directe.Els actors en general bé. Clar que van alternant alguns papers.
Just avui he vist que a servicaixa comencen a oferir "preus refrescants" si tens targeta a La Caixa. Surt bastant més arreglat el preu.

Els del PiT ha dit...

No l'he vist i em sap greu. Ara que potser a bocins del youtube...
;-)

khalina ha dit...

Espero que la facin de nou. Ni que sigui a Madrid.
L'Avi gaudiria amb la sang :)

Els del PiT ha dit...

El veig a vostè disfressat de vampir, avi...

Que m'heu pres per boig?!? Malandandos!

khalina ha dit...

em fa molta gràcia quan diu Malandandos :D

el paseante ha dit...

Quin post més bonic, Khalina. Vaig veure l'obra el primer dia d'assaig amb públic. I ens vam emocionar molt, potser com el darrer dia que vas viure tu. Va ser especial. La llàstima del teatre és que és efímer, que només perdura en el record, que no queda enregistrat per sempre com una pel.lícula.

khalina ha dit...

I a sobre en aquest cas per tema de drets d'autor (que els tenien els que van fer la peli)no va ser possible enregistrar cap CD ni DVD per vendre al públic