dijous, 28 de maig de 2009

Pobre Quixot! (108è joc literari de Jesús Maria Tibau)


En Sanxo estava indignat i trist. En Quixot i ell sempre havien estat junts. I ara què? Serien tots dos llençats a les escombraries?

Encara recordava el viatge en camió, ple de sotracs,dins unes capses quan van sortir de la fàbrica on van néixer. Ell i el seu Quixot van anar a parar a una tenda de Toledo. Allà tampoc van estar molts dies. Era distret perquè entraven molts turistes a mirar, i els senyalaven, i ells orgullosos esperaven ser els escollits. Fins que un dia va entrar l’Arnau, i no va parar fins que els seus pares van comprar-los. Quin viatge més alegre fins Manresa! En el cotxe, l’Arnau i el seu germà els van fer viure aventures de gegants, bruixot i belles dames.

Un cop a Manresa van ser una mica oblidats. Els nens havien d’anar a escola. I quan tornaven jugaven amb aparells estranys anomenats wii, ordinador o DC. Però ells estaven tranquils al prestatge contemplnat-los. Estaven tan a gust a Can Planella... fins que va haver de venir en Roger, el cosinet maleducat dels nens, que enfadat perquè no el deixaven jugar a la wii, va venjar-se llençant en Quixot per terra.
Un joc creatiu del blog Tens un racó dalt del món

15 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Moltes gràcies. Has fet el ple dels jocs del mes de maig!

Striper ha dit...

Uhhh M'agrada aixo de Manresa.

Carme ha dit...

Molt bé. M'ha agradat la història!

Els del PiT ha dit...

M'agrada especialment el moment cotxe i nens jugant amb les figuretes, millor que els aparells aquests (menys imaginatius).
Per cert, DC és alguna cosa que m'he perdut o potser et refereixes a la DS? És que no ho pillo, eh?
;-)

khalina ha dit...

Jesús, he tingut més temps, i a part l'hotel del sorteig fa molt bona pinta :)

Striper, ara quedaria molt bé dir que m'he inspirat en tu de petit :)

Gràcies Carme.

Sergi, és que en Sanxo no sabia ben bé com anomenar aquests aparells :D La veritat és que ara podria canviar-ho, però ho deixarem estar.

Els del PiT ha dit...

Així que era la DS, molt bé, no t'amoïnis que a mi m'agradaria no saber-ho, eh?
;-)

Assumpta ha dit...

Oooooooh!! Per un relat que llegeixo on les pobres figuretes eren apreciades ha de venir el cosinet maleducat!!! Jo el deixaria sense berenar, com a mínim!!

M'ha agradat molt que les figuretes, fins i tot encara que no juguessin amb elles massa sovint, es sentien a gust a la casa :-))

Aquest Roger!!!

òscar ha dit...

aquesta versió del quixot sí que me la llegiria sencera i sense rondinar :)

khalina ha dit...

Assumpta, potser poden enganxar a en Quixot.

Òscar, m'estàs animant a escriure una versió del Quixot a Manresa?

estrip ha dit...

ja podia haver llençat la wii per terra i ara tots jugarien amb en Quixot!

khalina ha dit...

Ben pensada Estrip.

Emily ha dit...

JO crec que el nen els va fer un favor. Ara que trenqui al Sancho!

khalina ha dit...

què dura Emily!

el paseante ha dit...

Com envejo aquesta imaginació teva. Un dia te'n compraré 250 grams.

khalina ha dit...

mira qui parla! El que transforma la realitat en narracions prodigioses.