dissabte, 12 de maig de 2012

Hecatombe final

No sé si explicar aquí la següent desventura podria servir per aturar-la. En tot cas, em proposo no escriure més sobre desventures. En tot cas n'admeto d'inventades, però vull deixar enrera a les de protagonistes reals.

La mateixa setmana de Sant Jordi, el divendres, el gerent de la nostra empresa va comunicar al comitè d'empresa una notícia que els va deixar petrificats. El 100% de la plantilla susceptible de ser afectat per un expedient de suspensió entre 1 de juliol i 31 de desembre. Els que cridessin per treballar durant aquest periode, reducció del 20% de sou i seguint amb 100% de jornada. Per sort jo tinc poques possibilitats de ser cridada.

Bé, no vull donar detalls sobre quina és la meva empresa. Potser algú de vosaltres ho sap, però us demano sigil. Segurament després vindrà un acomiadament col·lectiu de bastants de nosaltres.  M'imagino que arribant a desembre. I de mentres una agonia d'atur cobrant menys,sense saber si buscar feina, esperar a si canvien les coses, o esperar cobrar la indemnització.

Jo crec que es volen desfer del meu departament, però tampoc ho sé. Encara no hi ha gaire informació. Dimecres presenten papers i s'inicien els 15 dies de consultes. Potser finalment les condicions no són tan desastroses, tot i que la nova reforma laboral dóna tantes possibilitats a les empreses.

Per sort jo volto bastant, i així desconecto de veure les cares tristes, les ploroses, les rabioses, les decebudes, les que pateixen insomni, angoixa...Hi ha un ambient desquiciat. Avui hi ha hagut una llarga assemblea de treballadors. Alguns atacs,discussions, desconfiances, pors... També alguna bona proposta. Persones vençudes, d'altres guerreres, altres callades creient que així se salvaran. Tot és força complicat!

Però avui és divendres i vull  gaudir del meu cap de setmana. Com deia l'Escalata "Demà ja pensaré què  faré" O millor, "ho pensaré dilluns".

14 comentaris:

Gerònima ha dit...

Molt millor pensar-ho dilluns! que sinó no es desconnecta mai.
Patonets!

fra miquel ha dit...

Passa per Navata i viu "El Jardí de les Delícies" amb els Patis de Primavera ;o)
O per Girona on aquests dies tot són flors!
Si més no, passaràs un cap de setmana envoltada de flors i coses boniques... :o)
En la feina ja hi pensaràs dilluns
Que hi hagi sort
petó

joan gasull ha dit...

els temps són molt difícils i ens hem de re inventar encara que no ens agradi. JO he passat disset anys amb fins a 45 treballadors al meu càrrec en el sector de la construcció. Ara he quedat sol i jo mateix haig de posar els totxos. Dono gràcies encara a l'empresa que no ha decidit tancar del tot.
No perdis mai l'esperança, aguantarem, encara que haguem de tornar a començar de zero.
Mentrestant gaudim del cap de setmana serà únic, irrepetible....que no l'espatlli un grup d'egoistes.

Carme ha dit...

Ànims Khalina, et desitjo molt a sort i com tu molt bé dius, aprofitar els moments... i el cap de setmana... no sabem què passarà, però mentre no passa, evitem amargar-nos excessivament la vida. Que ja ens la compliquen prou!

Una abraçada, preciosa!

Laura T. Marcel ha dit...

He viscut sobre la meva pell una d'aquestes històries. Fa 5 anys ja, que no era el dia a dia com és ara. És dur. penso que si que cal pensar-hi. A més, no ens enganyem, és molt difícil no fer-ho però no cal invertir més energies de les necessàries en el que no té solució. Quan hi estem immersos no ens n'adonem però penso queles coses no passen perquè sí i tot és un aprenentatge i allò de que quan es tanca una porta se n'obre una altra també passa. A encarar el que vingui i a no defallir. Un petó.

Elfreelang ha dit...

Tot plegat els temps actuals semblen un guió dolent de pel·licula barreja entre genere negre, ciència ficció i terror...ànims i agafa aire el cap de setmana, no sé què dir-te em provoca tristor i ràbia ....endavant les atxes! i digues als teus companys que no que callar-se és encara pitjor...almenys dret a dir i exclamar i expressar...això és per crear llocs de treball degut a la gran reforma laboral oi?
ànims i una abraçada!

Comissió Organitzadora Sopar Veïnal ha dit...

Ànims!

khalina ha dit...

Gràcies a tots i totes!

Gerònima, us contesto i torno a desconectar fins dilluns.

Frare avui teníem bàsquet a Banyoles i hem estat per allà. No veig als nanos animats per demà el temps de flors, però dijous hi aniré, i suposo que el proper diumenge.

Joan, és cert que som molts els que patim per temes laborals, però amb força continuarem endavant.

Carme, no em deixaré amargar per ells, Ja hi posarem remei, tens raó.

khalina ha dit...

Laura, potser anirà bé un canvi a la meva feina. El que molesta és que no és un canvi decidit, és obligat. Però estic convençuda que al final valdrà la pena.

Elfreelang, la reforma laboral ens deixa encara més indefensos que la por. Realment els temps actuals són una pel·lícula ben dolenta.

Comissió, gràcies!

La RaTeta Miquey ha dit...

ostres Khalina... sort que estàs ben preparada.. però vaya rollo. No sé què dir-te però molts i molts ànims. I més petons.

Ens veiem aviat? MUAAAAA

el paseante ha dit...

Et recordo en una situació similar fa uns anyets i te'n vas sortir força bé. Ara passarà igual perquè ets una persona formada, entusiasta i agradable (al menys, jo et veig així). Molts ànims.

khalina ha dit...

Rateta, gràcies. De fet els canvis a la vida van bé. No ens hem d'acomodar. La feina m'agradava, però potser aconsegueixo una altra que també m'agrada i té altres aventatges.

Gràcies Paseante, fa més de 6 anys ja, però llavors tot era més fàcil, i també tenia clar que s'acabava. Ara tot està confús.Però bé, puc buscar feina en diferents camps, la bona predisposició no em falta

parèntesi ha dit...

Hola Khalina! jugant al blog a blog i tiro perquè em toca he anat a parar al teu... M'agrada molt com escrius. Ets fresca, creativa i colorida...
(Tret d'aquest últim post que és una mala notícia, ho sento )
Seguiré la feina si m'ho permets. fins aviat!

khalina ha dit...

Parènteis, gràcies per les teves paraules. Benvinguda seràs sempre!