divendres, 25 de maig de 2012

Xafogor de maig

Era divendres, finals de maig. La calor de la primavera havia tornat, i si treballes com a depiladora encara es nota més. La Maria estava cansada. Era una tarda de força feina. No paraven de venir dones peludes. Per què no venia alguna a fer-se les ungles? Tot i que preferia dones que homes de pèls gruixuts i resistents. Buff, li feia mal el braç de tant estirar les tires amb cera, sort que ja no treballaven amb cera calenta. La senyora d'ara no xerrava. Li anava bé treballar en silenci, així no havia de forçar la veu, i podia fer un descans mental, però  aquell divendres li apareixia la Sandra al cap. No hi havia dret el que li havia passat!

Coneixia la Sandra des del novembre. En aquests mesos havia demostrat ser bona companya, excel·lent treballadora i gran persona. Però semblava que totes aquestes qualitats no eren valorades per la bruixa de la madam. La madam era la Magdalena, la propietària d'una cadena de locals d'estètica. La madam era tot el contrari de la Sandra, una persona abominable que no havia pencat a la vida, i que no tenia cap idea sobre motivació ni empatia. Avui mateix havia vingut a donar la bronca sobre si gastaven masses papers per treure la cera freda. No volia qualitat de cara al client? Histèrica! Sempre amb aquell to de veu irritant i despectiu. També li havia dit que demà dissabte havia d'allargar horaris. Una altra tarda de dissabte sense les nenes. Almenys no l'havia avisada cinc minuts abans...

El delicte de la Sandra era que es  casava al juliol, i clar, la madam no estava disposada a pagar-li els quinze dies de permís.  La Maria va sonriure contemplant la seva silenciosa clienta.Una altra dona amb cames com noves. Eren unes cames llargues realment maques. La seva feina era molt satisfactòria. No era només fer fora els pèls, gràcies a ella, aquelles dones podien tornar a lluir els seus cossos alegres sentint-se sensuals, esperant notar el tacte de les mans dels seus amants.

La Maria va rebre una altra peluda. Aquesta era poc peluda de cames, però portava unes aixelles estil goril·la! Però ella la lliuraria de ser la protagonista de "El llibre de la selva" Aquella noia seria la reina de la platja dissabte! Va pensar en la Sandra. Ella també podria anar a la platja dissabte, però segurament preferiria seguir depilant dones i poder cobrar a final de mes. No tenia atur. Amb quina il·lusió havia de casar-se? Ella s'havia esforçat sempre. Es mereixia seguir treballant. Oficialment havia acabat el seu contracte temporal. Però la feina seguia, i la madam ja estava entrevistant altres noies. Aquella dona només volia esclaves. Una clienta sindicalista li havia comentat que hi havia un frau de llei , que denunciés, però bé, no sortia a compte pagar advocats per una indemnització de sis mesos. El cap de la Maria seguia "Quina merda de protecció tenim els treballadors! Buf, quins pèls més resistents a l'aixella! Quina calorada!"

Divendres passat, la Sandra tenia visita al ginecòleg de l'ambulatori a la tarda. Feia mesos que tenia aquella hora. Ella treballava de matí, i a les dues, la madam li va dir que havia de quedar-se perquè es preveia feina. Sempre que els hi demanava, es  quedaven a fer hores de més, que després la madam pagava per sota de preu de conveni, segons els havia comentat la sindicalista; però aquell dia, la Sandra havia d'anar al metge, era important anar-hi. Li va explicar, però la madam només va dir " Tu mateixa".

Dimecres acabaven els sis mesos de contracte. La madam va aparèixer a última hora, les va juntar a totes lluny les clientes, i llavors li va dir a la Sandra "Jo també vaig ser jove, i sabia perfectament si em convenia més anar al metge o a treballar" Portava els papers amb la quitança. Encara veia les llàgrimes rodolant per la cara de la Sandra. Recordaca com va anar a abraçar-la, però la madam l'havia aturada. "Torneu a treballar totes! Ella ja no cal!"No havien replicat. La por a perdre la feina. La por als rebuts de les factures....No van defendre la Sandra. Eren tan miserables com la madam.

Va venir una clienta que volia ungles. Quin descans pels braços canviar de moviments! Eren les vuit. El divendres s'acabava. Faltava un dur dissabte, però després vindria el diumenge i podria passejar amb les seves filles. "Les feines ja no permeten tenir una vida personal." va dir sense adonar-se en veu alta. La clienta de les ungles va recolzar la seva opinió. A la seva empresa, no permetien ni estar malalt. La seva companya havia estat acomiadada per tenir una forta grip d'una setmana i al mes següent una forta lumbàlgia de tres dies...


9 comentaris:

Carme ha dit...

Que trist i que real, aquest relat... khalina!

Una abraçada, preciosa!

Laura T. Marcel ha dit...

A vegades penso que no entenc com no hi ha més assassinats!
Se m'ha fet un nus a la gola en llegir aquest relat, tan cru, tan cert, tan actual...

khalina ha dit...

Carme, és quasi real per desgràcia.

Laura, la violència no és una sortida, però tal com està tot, potser hi arribarem.

Elfreelang ha dit...

Realista i real...això que ens estan fent és una vergonya! contra tots els drets humans ( per cert hauríem d'acomiadar al rei dels elefants no pot complir amb la seva feina perquè està de baixa que el despatxin!

khalina ha dit...

Elfreelang,per desgràcia l'Estatut dels Treballadors ni per bé ni per mal se li pot aplicar al rei elefanter. Ell va per lliure

Emily ha dit...

M'ha sorprés el relat, molt bo. M'han contat d'un lloc de depilació on les clientes estan dretes, i ale! vayan pasando!
Jo si hagués estat la depiladora en un dia de calor, els hagués dit: avui toca depilació fresqueta, amb aigua i gillette :)
Ja m'haguessen despedit ;)

fra miquel ha dit...

Una cosa és acomiadar per què el negoci no rutlla i una altra, fer-ho per estalviar-se diners.
El problema és que les lleis cada cop més, permeten aquests abusos.
Estem en mans de delinqüents.
Que de mica en mica (últimament més ràpid) ens estan traient tots els drets que tan va costar aconseguir.
Si no fem alguna cosa aviat no sé on anirem a parar!!!

un petó

Ah! El relat, molt bo. Com sempre ;o)

el paseante ha dit...

I si la Maria i la Sandra s'ajunten, creen el seu propi negoci i li foten la clientela a la madam?

També m'ha agradat el relat. És molt de la Khalina.

khalina ha dit...

Emily, jo havia anat a aquests llocs de depilació de peu de barcelona. Són més ràpids i no cal demanar hora. Et posen un cinturó de "seguretat" jaja. En un d'aquests llocs semblava un escorxador, i les clientes penjant com pernils...

Fra Miquel per desgràcia podríem escriure ara moltes històries 'abusos laborals. Jo tampoc sé com acabarà tot

Paseante, els nostres "estimats" bancs estan frisosos per fer préstecs a tots els emprenedors enlloc de regalar diners als seus directius corruptes... I així anem