divendres, 18 de maig de 2012

Lluna plena de maig

Hi ha dies que tot sembla negre, tot és foscor. Però si tanques els ulls i desitges la llum, quan tornis a obrir-los allà estarà.

Es una llum llunyana, però a l'hora potent. Amb prou força per travessar el cel i reflectir-se en el mar calmat. Només cal seguir endavant, no aturar-se, no capficar-se...






(Aquesta foto la vaig fer el 6 de maig pel Maresme. Ja sabia que al juliol "provisionalment" em quedaria sense feina,  però venia feliç de cantar i actuar, i contemplant la lluna plena de maig, em vaig esperançar.)

8 comentaris:

el paseante ha dit...

Aquesta lluna és petiteta, però té llum. N'hi ha prou, oi?

Carme ha dit...

Per llunyana que sigui la llum, sempre ens permet avançar.

I recuperar esperances!

Bon dia Khalina!

Gerònima ha dit...

Tens raó, allà està la llum. Només hem de saber veure-la.
Bon divendres!

joan gasull ha dit...

No perdem mai dw vista la llum.....allà hi ha l'esperança.
Bon fi de setmana

khalina ha dit...

Veig que entre els comentaris dels 4 podrieu completar el post. Un mini relat a 5 mans, com els 5 celebrats per la Carme.
Sou fantàstics tots 4!


Clar que n'hi ha prou Paseante, a part, quan més t'apropes, més gran es fa.

Carme, encara que estigui llunyana, ens farà avançar.

Gerònima, hem de saber v eure-la. De vegades hi és i li girem l'esquena.

I com diu en Joan, no l'hem de perdre de vista.

Joana ha dit...

I també saps que la llum és a dins teu...
Tot anirà bé i ens ho podràs explicar.
Molts records Khalina!

Cris (V/N) ha dit...

Sempre dins de la foscor hi podem trobar un glop de llum, beute'l i assaboreja'l....
Petons, reina, i una abraçada per si et fa falta avui, o demà, o quan sigui!
Muacsssssssss :)**

khalina ha dit...

Joana, és molt bonic això que dius, i més venint d'una llum de dona :)

Cris, beuré aquesta llum