dimecres, 10 de setembre del 2008

Meme: La meva bossa, que jo anomeno bolso

Em costa parlar de la meva bossa, i encara més que del meu bolso. Sóc d’ aquelles que empra barbarismes fins i tot en la Diada. Però deixeu-me que li digui bolso com a nom. Igual que hi ha gent que li diu Saltimbanco al cotxe o Niki a la moto...

Començaré dient que jo tinc dues tipologies de bolso : el bolso del dia a dia, de quan vas a treballar, i després el bolso del cap de setmana o vacances. Quina és la diferència? El del cap de setmana és més de la meitat de petit que l’altre. Llavors no m’agrada anar carregada. Això és reminiscència de quan anava a ballar a discos o pub musicals. I ho dic en passat perquè ara quasi mai vaig a ballar. Encara algun cop de bars musicals, però últimament som més de sopars, xerrar en taules, terrasses o barres. Per guardar la línia. Clar que si no en tens, tampoc cal guardar-la.

Anem al gra, i us descriuré el bolso del dia a dia, que hi caben més coses. Pensar en perdre’l em sembla impossible. Notaria la seva pèrdua. Les meves espatlles se sentirien alleugerides. A part que acostumo no perdre’l de vista. Sóc desconfiada en deixar-lo penjat al darrera cadires o segons quins llocs. He vist masses robatoris, i sé que desapareixen en un segon. Clar que sempre pot haver un segon de distracció, i adéu bolso.

Al meu bolso ja fa més de tres anys que no hi trobareu tabac ni encenedors. I és una sort, perquè sempre hi havia pel bolso restes de tabac ben molestes que acabaven colant-se per totes parts.

Com a bon bolso hi ha un moneder gran de pell morat. Es regal de la meva antiga companya de feina. Si obriu la cremallera, hi trobareu monedes. De vegades hi ha moltíssimes, i altres dies poques i de dos o cinc cèntims. Quasi mai hi ha allà cap bitllet. Potser un despistat bitllet de cinc euros. I el que sí hi ha és una primitiva i/o un euromillon. De vegades conserven la il·lusió d’un premi milionari. I altres dies estan pendents de la segona comprovació a la tenda de loteria.

Si obrim el moneder, trobarem tres fotos carnet. Són de les meves germanes i d’en Wow. Fa anys n’havia portat meves, d’alguns amics... però me les van robar. I em va fer molta ràbia perdre-les i no poder-les recuperar. Així que amb els anys he reduït al mínim.

També hi ha dos o tres T-10. Intento no apurar-les, no fos cas que un dia pugés a un bus i per no tenir T-10 hagués de pagar un bitllet sencer.

I vaig a seguir mirant que no ho recordo. Porto un calendari, la targeta de la dentista, on per sort de moment no hi haig d’anar, la targeta de la quiropràctica que anava un cop al mes, però que per falta de temps des del febrer no he tornat. També hi ha el carnet del Liceu, i el resum d’òperes i dies que em toquen de la temporada 2008/2009. Un carnet 3x2 de depilació (em queda una). El carnet de l’Abacus. El de donant de sang, tot i que no hi vaig per motius diversos. Un full doblegat en quatre amb tot de noms i telèfons. Es el meu kit salvació per si algun dia em quedo sense bateria al mòbil. Ja sé que hi ha agendes, però el full aquest és més pràctic perquè no ocupa res... El carnet de biblioteques de Barcelona, que fa pensar que sóc una gran lectora, però tampoc no hi vaig... I també porto el recordatori funerari de la meva tieta. Igualment no l’oblidaria, però és una manera de tenir-la més present. També vaig portar durant anys la del meu avi. Fins que vaig decidir que li tocava descansar a casa. Ais. Això dels recordatoris de difunts molts cops no saps què fer-ne. Si és dels teus estimats, els guardes, però i quan són de difunts estimats pels teus amics? Quan fas neteja els vas trobant, i com vas a llençar-los? La meva àvia en els àlbums de fotos, a part de fotos va enganxant postals que rep, recordatoris de difunts i comunions... Pot ser una idea.

I donem per acabat el bitlleter. Porto dos mòbils: el particular i el de la feina. Tots dos molt normalets. I el pendrive. També porto un o dos paquetets de mocadors de paper. Una o dues gomes de cabell de colors. Un monederet amb les claus de casa, la del cotxe i la de casa dels meus pares. Allà també hi ha sempre una moneda d’un euro i una de cinquanta cèntims. Són per agafar carro al Mercadona o deixar objectes en consigna. Estava cansada de no tenir monedes sempre quan anava al super.

També porto un o més bolígrafs, un o més llapis, un retolador fosforescent, una maquineta, una petita calculadora. La petita agenda de feina per no oblidar per quins pobles paro durant el mes, i el que haig de fer. I de vegades alguna capsa de Trident de maduixa. Els de menta no m’agraden perquè piquen

Tinc un necesser vermell amb un mirallet, un joc de lentilles per estrenar i el pot de les lentilles. Ara ja sabeu que sóc miope. També hi porto un pintallavis, clar que no em pinto mai els llavis si no és cap de setmana. Allà hi ha algun parell d’arrecades. Porto algunes de recanvi per quan vaig canviant de cases. I la targeta de dèbit. Què hi fa aquí? Doncs si em roben el bolso, se’n va amb els lladres, però si només em prenen el bitlleter, seguirà amb mi.

També tinc un necesser verd més grandet. Allà sempre hi van tampons (més o menys segons el moment). Iboprufenos per si de cas, i si hagués de prendre algun medicament més, allà el posaria. I ara, potser us xocarà, però també porto la llibreta del compte corrent de La Caixa. I un monederet blau rectangular comprat a Turquia o Tunísia. En el moneder porto els bitllets, més o menys segons els dies. També hi va dins el DNI, la visa, el carnet de conduir, la targeta sanitària i una targeta per acumular punts de benzineres BP, però que ara quasi mai hi vaig. Aquest moneder està aquí de nou per si em roben. Ara ja ho sabeu. Si penseu robar-me, res del bitlleter, a pel necesser verd.

I ja estic acabant. Les ulleres, i de vegades les ulleres de sol. On sempre tinc unes ulleres de sol és al cotxe. I allà també guardo les ulleres antigues.... I bé, ara no, però a mesura que avança el curs, pot ser que porti algun paper al bolso amb les coses pendents de fer, sobretot de feina, que vaig tatxant amb groc que les vaig fent. També pot ser que porti el programa d’alguna obra de teatre o del Liceu pendent que el guardi a la capsa de programes de casa.

I prou coses, no? O m’hauré de comprar el bolso de la Mary Poppins. Allò sí que era un bon bolso. Hi portava tots els mobles. On en deuen vendre d’aquests?

13 comentaris:

Rita ha dit...

Ei, molt bo!! Veig que això de l'ibuprofè té adeptes eh... hahahaha

el paseante ha dit...

Coi noia, surts amb tota casa teva al bolso. Si t'entren a robar, no hi trobaran res! Me'n recordo molt de la teva tieta, tot i que no la vaig conèixer. M'ho vas comunicar tu quan va morir, però sempre me n'havia parlat moltíssim la Mary Poppins, amb molt de carinyo. Mira, igual ens llegeix la tieta. Per què no?

el paseante ha dit...

Coi, estava escrivint i pensant que seria el primer en comentar-te, i va la pilla de la Rita i em passa al davant. No hi ha dret. Posa ordre en aquest blog Khalina. Unes normes, no sé... I com és que la Rita encara no dorm a aquestes hores? La gent de bé ja és al llit.

Joana ha dit...

Jajjajaj...Una maleta necessitaries!
Bona diada Khalina!

El veí de dalt ha dit...

Tu duus un bagul amb rodes, oi? Ets previsora del cag...! (Aixòd els recordatoris fa iuiu). Records!

Emily ha dit...

Vas carregadeta també...Estaria bé la bossa de Mary Poppins, quan necesitessisuna cosa, la treuries i ja està. Això sí, que no pesi. Ja veig que jo sóc la que duc menys coses que ningú...Sempre he estat anti-bossa.Abans ho duia tot com els homes, a les butxaques dels texans o a les de l'abric.

The Horror ha dit...

Dos pensaments:

1. A mi al Carrefour de Calais em van donar una "moneda" de plastic blau que te el mateix tamany que l'euro i la lliura. Aixi que sempre el portem al cotxe i si no tenim lliures o euros, fem servir la moneda de plastic als carrets dels hipers. De fet, si vas a aquell Carrefour i els demanes canvi, a Informacio, aixo es el que et donen. Molt amables.

2. No fotis que et van robar les fotos que portaves d'amics i familia. Vol dir aixo que el meu careto podria haver acabat en mans d'algun lladre? O potser no, perque la ultima vegada que vas tenir una foto meva tamany carnet, devia ser quan teniem setze anys? Per cert, que en vaig trobar algunes d'aquelles on jo tenia aixi com 'mes cabell' (ja saps el que vull dir, je je) a casa els meus pares, son a la famosa 'carpeta negra' que vaig haver de deixar a Bcn pel pes de la maleta.

khalina ha dit...

Rita, és que la l'ibuprofè ho arregla tot, segons gent i metges. Desinflamatori, per mals de regla, mals de cap, mals d'esquena...

Paseante, de fet has estat el primer... home en comentar, i la Rita, la primera dona. I recorda "els últims seran els primers"

Veí, potser anirien bé les rodes

Tampoc pesa tant Joana.

Emily, les coses a les butxaques em fa por perdre-les.

Thehorror, aconsegueix-me una fitxeta :) I sí, la teva foto, amb el teu careto, va ser robada. Deuries tenir 16 anys sí. Bé, si el mangui encara la guarda, ara ja no et reconeixeria

Striper ha dit...

Mira que bé arribo per primer cop al teu bloc i ja se que portes al bolso.

estrip ha dit...

només t'hi falta el sac de dormir i ja no cal que tornis a casa.

khalina ha dit...

Ja veus striper, aquí ho expliquem tot. Tot ve d'un meme :


http://lamevaillaroja.blogspot.com/2008/09/meme-si-perds-la-bossa.html

I el coixí,estrip?

Salva Piqueras ha dit...

Naaaaa, aquesta gent que diu que portes massa coses no ha mirat gaire bolsos...

Trobo a faltar l'assecador de cabell de viatge, d'aquells petitons, un parell de bombons, d'aquells que vas deixant per quan tinguis gana de veritat i que quan arriba el moment estan passats, i claus, moltes claus, algunes de les quals ja no obren res. I els fulls de citació del metge que diuen que fa un mes tenies hora i no et vas recordar. Uiii, que encara hauràs de tornar-lo a revisar...

khalina ha dit...

Ja jaja Salva. Tot això no ho porto, ho juro!