Avui és el meu sant. O més bé ahir, però com encara no he anat a dormir, sembla que no ha passat el dia: 8 de setembre.
Nativitat, Maria del Puig, Farners, Queralt, Arlet, Meritxell, Núria, Gràcia, Avellà, Balma, Ortisella, Oliveral, Maria Llet, Maria de la Fontsanta, Loreto, Vallivana, Maria Sales, Salut… Tots aquests podrien ser els meus noms, perquè el 8 de setembre celebren el sant les mare de déus trobades. Prefereixo dir mare de déus, perquè si trobades fa gràcia, més en fa dir verges… trobades. Perquè on es troben verges avui en dia? Suposo que només a contes, ah i a les guarderies .
Avui m’han dit verge perduda. Argumentaven que si eren mares de déus trobades, era perquè algun dia s’havien perdut. Si no et perds, no et poden trobar. Han trobat ràpid la solució per a no perdre a ningú més. Un GPS. Es el millor regal per una verge perduda poder passar a verge trobada.
A la tarda m’han dit mare de déu desapareguda. Pobres verges patint abduccions!
I és que dóna per a molta conya tot plegat! Però jo em sé l’explicació seriosa. El 8 de setembre es celebra el naixement de la verge Maria, per això celebren el sant les Natis, de nativitat. Però a part, a molts pobles hi ha boniques llegendes sobre pastors descobrint estàtues de la verge en coves per les muntanyes. Històries plenes de poesia, algunes acompanyades de tempestes o algun fenòmen miraculós… Llavors li construïen una ermita, capella o similar a la mare de déu… I com no se sap el dia en que van ser trobades, van decidir unificar sant, i totes les trobades tenen festa el 8 de setembre.
I Montserrat, no és mare de deu trobada? I Lourdes? Doncs sí, però aquestes com són més importants, tenen festa pròpia. I les altres a compartir dia… Igual que jo i ma germana. Ma mare va començar la seva descendència de mare de déus trobades amb mi, va seguir amb la meva segona germana, però a la tercera va desertar i es va decidir pel nom d’una reina catalana. No seria per falta de noms! Ja ho diuen que les petites sempre són les mimades. Però bé, per sort totes les germanes tenim uns noms que no ens podem queixar.
Felicitats a totes les trobades, perdudes i aparegudes !
10 comentaris:
Felicitats noieta, tot i que amb retard. Santa Khalina, la verge trobada, és el 8 de setembre. M'ho apunto.
Moltes felicitats, maca! Jo també m'apunto la Santa Khalina...
Per cert, una persona molt culta i apreciada per mi, que ja no hi és, sempre deia "amb una expressió tan maca i tan nostra com és la de Mare de Déu que tenim els catalans..."
Felicitats N., un dia vas dir el teu nom per un bloc que ara no recordo.
Hi ha santuari, amb una campana, crec que és el de Núria, no sé, on van les dones que no es queden en estat. Posen el cap sota la campana i diuen que en un any...ja saps...A la noia que em va donar al Bruc li va passar...
Gràcies paseante, Rita i Emily.
Això de les dones que es volen quedar en estat i el santuari de Núria és cert, que es fa, no sé si funciona. Però bé, jo vaig tirar una moneda a la Fontana de Trevi, vaig trepitjar els testicles al toro de les galeries de Milà, em vaig donar un cop de cap a Santiago de Compostela... Això dóna per un post ;) "Tradicions sense sentit que ha de fer tot bon turista"
Endarrerides, però moltes felicitats! He arribat fins aquí per curiositat del teu nom, que jo utilitzo per explicar històries africanes als meus fills. I m'ha agradat molt el blog! Així que ja ho saps: no baixis el nivell, que et vigilo...
Aquesta sí que és bona!!! Ja he trobat la versió femenina del meu nom amb poc més de dues hores d'aventura bloquera!! Encantat de conèixe't! Ens veiem!
ben trobat! o he de dir ben perdut que m'has deixat amb tantes verges i mares.
Salva Piqueras, d'Africa només conec Egipte i Tunísia, o sigui que no la conec, però Khalina em sona més a nom rus (tampoc conec Rússia). Però és un honor sentir-me una mica protagonista d'històries africanes.
Khali, m'alegra conéixer un "tocayo". Hauràs de fer un post de per què vas triar aquest nick. Es pel Gran Khali?Jo ja tenia aquest nick abans que ell fos famós.
Estrip perdut, estrip trobat jaja
Ara si, m'estic llegint tot el teu blog des del comencament fins al final.
I me'n vaig oblidar del teu sant. Sorry!!! Com vaig dir, estava mes pensant en l'aniversari de ma mare i els pernils d'Extremadura XD
No et preocupis, els pernils fan més goig que una mare de déu trobada
Publica un comentari a l'entrada