divendres, 5 de setembre del 2008

Posts congelats


El Paseante m’anima a escriure, i és cert que en tinc ganes. Potser no tinc moltes coses a explicar, però aprofitaré el dia a dia, o sinó aniré a buscar records del passat, velles històries viscudes o que m’han explicat altres, barreges de sentiments propis.

O m’imaginaré que sóc una heroïna passejant per Catalunya, i quan camini pels carrers de Barcelona o Badalona, quan passegi per les platges empordaneses a la tardor em sentiré ella, observaré com ella, ensumaré com ella... i ho escriuré com ella ho faria. Les meves experiències les adaptaré a la vida de la heroïna, i així tindré sensacions per partida doble. Espero no acabar-me provocant un trastorn de personalitat.

També podria opinar sobre notícies polèmiques. O comentar notícies curioses o sensacionalistes. No sé fins a quin punt poden interessar les meves opinions. Potser se’m dóna millor narrar històries.

Però, i el temps? Què passarà quan cada vegada tingui més i més feina? Què passarà quan cada dia matini més i més, i arribi més i més tard a casa? Què passarà si per mala sort cada cop m’envien a passar els dies a destins més llunyans? Què passarà dissabte que sorti del curs ansiosa per correr cap el Nord a veure en Wow i júniors? Què passarà quan arribi a casa i encara hagi de preparar coses pel dia següent?Què passarà quan la son vagi colpejant les meves parpelles?....

Potser hauré d’aprofitar els dies de més calma d’aquestes primeres setmanes i escriure sense parar. Seré com aquella gent que cuina el diumenge, ho congela en recipients diferents i ja té el dinar diari de la setmana. Jo congelaré els escrits que aconsegueixi fer la propera setmana i en descongelaré un per setmana. Tenint en compte que falten unes catorze setmanes per les vacances de Nadal, n’hauria d’escriure dos al dia la propera setmana. I em deixo aquest cap de setmana a la Costa Brava com a font d’inspiració.

Ja m’agradaria poder fer-ho, però tampoc la meva ment és tan artística per ser tan productiva. Així que faré el que bonament pugui fins que arribi l’Any Nou 2009 (em fa gràcia perquè rima). I per Nadals, entre nadales, turrons, postals i regals, a tornar a escriure posts per a congelar. Què us sembla la meva idea?

6 comentaris:

el paseante ha dit...

Posa tuppers al congelador amb històries teves. Crec que t'aniran sorgint pensaments sense voler, que et passarà una cosa i la voldràs escriure. Perquè, des que et conec, sé que ho portes a dins això d'explicar contes reals o inventats. I si no hi ha res a dir, doncs fas un petit silenci i t'esperarem. Hi ha una noieta del món de l'espectacle que fa temps que no escriu, i encara poso el nas tot sovint al seu blog, a veure si ha tornat.

Emily ha dit...

Sí, escriu i comença a descongelar. Això de contar coses va com va. De vegades s'entra en etapes on algú se t'ha menjat les paraules i de sobte tens coses a dir, i vas fent.
M'agradarà saber coses del teu passat i també del dia a dia.
Per cert, feu una estirada d'orelles a aquesta noieta de l'espectacle. També hi passo sovint per casa seva i des de Setmana Santa que no diu res.

El veí de dalt ha dit...

Benvinguda al món blocaire!

Rita ha dit...

Com diu l'emily, va com va. Jo, per exemple, hi ha dies que en faria 3 de seguits i d'altres que no tinc res a dir.
Però per això és bo el bloc. És teu, fas el que vols i quan vols. El que no crec que sigui fàcil és programar res. Potser ara no tens cap idea i al cap de mitja hora ha passat alguna cosa que t'ha inspirat. En fi... Diria que no has de patir-hi massa.

khalina ha dit...

Moltes gràcies pels vostres ànims.
De moment no he congelat cap post :)

La noieta artista avui ha escrit... vull dir que m'ha escrit dos sms des de la capital

el paseante ha dit...

S'enyora la noieta artista :-(