dissabte, 9 d’abril del 2011

El diari de la Lali - abril 1991

Avui faig vint anys, i he decidit tornar a escriure.  Serà en homenatge a la tieta Mercè.

Ja fa dos mesos de la seva injusta mort. Va morir dins la tenda que sempre havia defensat. Un heroinòman nerviós va punxar-la amb ràbia amb la seva navalla. El tiet va trobar-la estesa al terra i sense vida.

No sé si la tieta va ser feliç. No sé si de nena  havia pensat tenir una tenda de queviures, però es va casar amb el tiet, i com la mare del tiet estava ja gran, ells es van fer càrrec de la tenda. Però el tiet no ajudava gaire. Fins i tot podríem dir que l´únic que li donava eren disgustos. Ella el tapava davant la família. Com vivien en un altre barri. I els últims anys si venia algun diumenge a dinar, acostumava a venir ella sola. Crec que ell cada vegada bevia més.

Avui he rellegit el diari que em va regalar la tieta quan vaig fer deu anys. M'ha fet gràcia! Com ha canviat tot! Ara quasi no llegeixo...  no tinc massa temps. La tieta deia que llegir era molt saludable per la ment. Però no és fàcil estudiar econòmiques, donar classes de matemàtiques a nanos per treure'm uns calerons, fer algun cangur i sortir a ballar, o prendre alguna cosa, o anar a jugar a futbolin amb els companys... i portar una adequada vida sexual... Reconec que m'encanten els nois. Ara estic amb en David, portem un mes, però qui sap quan durarem. Les meves relacions són curtes. No em preocupa, suposo que no ens acabem de convèncer. El cas és que ara en David i jo estem bé. Em fa feliç. Es un noi dolç i carinyós. Potser una mica massa enganxifós, però és bon noi! I m'agraden els seus petons. Es molt important la manera de besar d'un noi, diu molt d'ell.

Vull seguir escrivint perquè tinc moltes vivències i emocions dins meu que si no les escric, quan tingui 30 o 40 o... fins i tot 80 anys no me'n recordaré. Segurament no seré cap escriptora famosa com somiava la tieta, però juro que seré feliç. No deixaré que cap home m'amargui la vida. Si trobo una parella que em faci feliç estaré al seu costat, però no penso deixar-me prendre la meva llibertat, ni les meves il·lusions.

Aquest estiu treballaré en una tenda de roba de Palamós. Es d'una amiga de la mare. No seran les millors  vacances, però amb els estalvis em pagaré el viatge de pas de l'Equador del curs vinent. Serà el meu primer viatge a l'estranger. No sé on decidirem anar, però em fa molta il·lusió.

dissabte, 2 d’abril del 2011

El diari de la Lali - abril 1981

Hola, em dic Lali, i estic molt contenta de començar aquest diari.

Es el regal d'aniversari de la tieta Mercè. Ella sempre em diu que tinc molta imaginació. M'ha dit que en aquest diari puc explicar les coses que m'han passat en el diaa, però que també puc explicar històries o contes que m'inventi. Només cal que ho indiqui al principi. O fins i tot puc explicar els somnis que tinc. Així sempre els podré recordar llegint aquest diari.

La tieta Mercè està segura que jo seré l'escriptora de la família.  Quan ho diu se li posen els ulls humids. Crec que a ella també li agradava escriure, però sempre està atrafegada amb la tenda de queviures.  Potser jo podria escriure les seves històries i així fer-la contenta.

Avui he fet deu anys! Els meus pares m'han comprat un parell de llibres dels Hollister. M'agraden molt aquests llibres. M'imagino que jo sóc un d'ells. Seria fantàstic ser cinc germans i poder descobrir diferents misteris! Jo només tinc una germana, la Rosa, però com ja té setze anys no em fa gaire cas. Crec que té novio, però no vol dir-ho als meus pares. Segur que es fan petons. L'altre dia portava tacada l'esquena de la jaqueta. Segur que deu ser d'arrepenjar-se en parets mentre es fan petons.

Quina sort tenen els germans Hollistert de viatjar tant! En els llibres que m'han regalat van a Itàlia i a la Selva Negra. Jo mai no he sortit de Catalunya, però quan sigui gran vull conèixer molts països. A part, sent escriptora podré treballar des de qualsevol lloc. No em caldrà viure sempre a Barcelona. A mi m'agrada molt Barcelona, i el mar, però també vull veure altres llocs.

Adéu estimat diari! Avui ja he escrit prou!