La porta

Aquesta és la porta a un altre món. El món dels records. Records d'uns nens que corrien i jugaven entre patis i horts . Nens que feien curses de bicicletes en un espai on ara sembla impensable, curses de cargols... Noiets que jugaven a jocs de taula. Sopars de veïns, celebracions d'aniversari i festivals infantils. Molts estius. Moltes setmanes santes. Moltes castanyades. Molts bolets. Moltes excursions a fonts i a rius.

Amics que anarem fent en diferents etapes i, amics que han pres diferents vols. Alguns dels nens ja són pares. Però els seus fills no podran passar per aquesta porta a produïr més records, hauran de conformar-se en escoltar els records dels seus pares. Algú ha tancat amb aquella gran clau de ferro la porta blava. Per molt que piquem ningú vindrà a obrir-nos.

M'han inspirat el post l' encisadora Albanta, que m'ha mostrat un nou blog una sortida digna que segur que us agradarà. I ells m'han dut a la meva infantesa de cop, i a una porta que mai més podrem obrir.

Primera meitat de vacances

Fa quasi un mes que no escric. La feina, el projecte, activitats diverses... I no serà per falta d'idees. Hauria de fer un llistat de posts pendents. De fet, al meu ordinador de Barcelona tinc word amb idees diverses. Ara podria afegir un post de la trobada de fa dos divendres amb les companyes d'EGB. Una trobada mescla de records passats, i de posar-nos al dia en el present.
I podria fer un post de com vam gaudir dissabte amb Sweeney Todd al teatre Apolo, un fabulós espectacle, i a més a més veient la germaneta i la pseudogermana poblenovina.
També podria fer un post del passeig vora La Fosca de dilluns. Un sol primaveral brillava.Un matí idíl·lic! Fins i tot tinc una imatge perfecta, de la portada d'un llibre, suggerida per una amiga meva exiliada al mal temps anglès, en resposta al meu mail on li explicava les aventures del dia.
O podria fer un post del passeig d'ahir amb el cel gris per Cala Estreta. El vent enrogint-nos les galtes.

Però no he escrit res de res. I això que estic fent vacances llargues, tot i que he revisat temes pendents de feina i he avançat una mica el projecte. I ja ha passat la primera meitat. Ho sé perquè aquest vespre hem retornat als nens amb la seva mare. Ja han passat cinc dies. En queden cinc més. Hem estat molt bé amb els nens i la neboda, però ells reclamen molt de temps, i és normal, poc que els veiem! I sembla passar tot encara més ràpid

I d'aquí poques hores em llevaré, i amb una petita maleta, en Wow i jo volarem cap a Mallorca. No hi hem estat mai! Quines ganes! Serà una visita llampec perquè tornarem dissabte tarda, però podrem gaudir (si fa bon temps) dels bells paisatges de la illa.