dimecres, 14 de juliol del 2010

La reina del bicing

Ja fa dues setmanesque va arribar-me per correu la targeta del bicing. Quan vaig veure el sobre vaig decidir aquella mateixa tarda activar-la per tornar de la fisio.

Feia anys i panys que no anava en bicicleta. Bé, l'estiu passat vaig agafar una mica una elèctrica per provar-la. Tot i que porti trampa. Per això que no entenc per què  em va fer tanta il·lusió rebre-la. Suposo que presentia que començava una nova etapa.

La primera bicicleta la vaig agafar a Plaça Catalunya. Vaig decidir pujar  fins la Gran Via, que sabia que hi havia carril bici, i fins al centre comercial Glòries. Potser no va ser la millor ruta, doncs anava amb la inseguretat de les primeres vegades. En alguns trams no hi havia carril bici, i em feia pànic confondre'm entre el fum dels cotxes. Però també m'espantava anar per les voreres, on els peatons tranquils caminaven, i no sabies si seguirien realment en línia recta.

Segona bicicleta, de Glòries a Diagonal Mar per la Diagonal. Llavors ja estava més animada. Tenia ganes de saludar als ciclistes que em creuava, als patinadors... Ja no feia tanta calor. Encara no corria massa per esquivar amb compte alguns peatons que anaven pel carril bici. Un cop a Diagonal Mar tots els aparcaments ocupats. Per sort, va arribar el camió de bicing.

Tercera bicicleta, de Diagonal Mar a Rambla del Poblenou. Era quasi fosc. La llum de la bicicleta es va encendre. Vaig decidir-me pel passeig Taulat. Vaig agafar una mica de velocitat. Podia notar la brisa a la cara. Era bonic passejar en bicicleta entre uns arbres, que no sé el nom. En Fra Miquel ho sabria. Fulles grogues cobrien el terra.

I ara ja sóc la reina del bicing. Tot els desplaçaments que faig per Barcelona els estic fent en bicicleta. Clar que per sort no haig de fer gaires pujades. No sé si arribaria segons a quines zones de l'alta Barcelona. per sort em moc bastant vora el mar.

Vaig coneixent noves rutes no perilloses per a ciclistes. Us creurieu que mai havia entrat al parc del Nord, tot i que hi he passat pel davant en cotxe o autobús milers de vegades?

M'agrada anar en bicicleta perquè es veuen les coses de diferent manera. Moltes més que en metro, evidentment. Estàs més baixa que en autobús, i més propera que en el cotxe. Més ràpida que caminant. Noves sensacions. I a part, arribo més ràpid als llocs. Increible al principi, però cert.

dijous, 1 de juliol del 2010

Màgia arreu

Després d'una agradable pre-revetlla, dinar familiar improvisat al port Olímpic, i després una mica de cues per anar de revetlla. M' esperava la platja de La Fosca de Palamós. Vam anar a sopar a un xiringuito en Wow i els nens, que ja no són tan nens, i podrien ser els nois, tot i que suposo que sempre seran els nens... També podria anomenar-los Wow 1 i Wow 2, però així sembla que siguin robots sense personalitat. I justament cadascú té el seu caràcter.

Vam arribar sobre les deu de la nit. La mar estava calmada, i la fosca roca esperava ansiosa gaudir la màgica nit. Com si ella i tota la platja no fossin màgiques sempre, doncs jo crec que tothom que hi va una vegada vol tornar-hi. Es maca a l'estiu per fer-se un bany després de torrar-se al sol. Es bonica per passejar-hi sota el sol de l'hivern. Es romàntica per passejar-hi de nit amb una jaqueta que et protegeixi de la suau brisa. Veure com surt el sol o la seva posta...

Era nit de Sant Joan, poc a poc va anar arribant més gent a tirar petards i coets. Des d'algun xalet van tirar algunes bateries de palmeres que il·luminaven orgullosos el cel. I la gent aplaudia gaudint-los.

El so dels petards s'ampliava a la platja i cada vegada hi havia més gent, tot i que hi havia espai per a tots.  Després va ser el nostre torn. Els nens ho van passar tan bé tirant els petards. Va ser una nit alegre.


Cap de setmana llarg, festa major a Palamós, pujada de temperatures i dilluns tornada a la feina.

Per acabar la setmana de nou amb màgia, us faig una proposta teatral. Ens espera màgina, aventures i humor. Sigueu una mica nens de nou, i aneu a veure l'adaptació d'Aladdí al Jove Teatre Regina de Barcelona. I si a algú li fa una mica de vergonya, porteu als nebods o veïnets Estic segura que ens agradarà, a nens i nens grans.

Potser no sóc objectiva perquè són amics meus el director, els actors, l'escenògraf, el compositor de les músiques...Actua una blocaire que actualment té el blog en baixa... Porten temps treballant-hi en el projecte, amb professionalitat i  il·lusió.

Del 1 al 4 de juliol a les set de la tarda. Gaudiu-ne