Pre-revetlla de Sant Joan

Va obrir el tercer calaix de la tauleta de nit. Allà reposava un pètal de violeta. Era el que li havia donat la guionista de novel•la negra la nit del seu aniversari. La guionista havia volgut compartir els aromàtics pètals rebuts per la dama de l’illa.

Va acostar-se el pètal al nas per aspirar la seva fragància. El seu cap havia anat fins al taller de la pintora. Era de nit. Al voltant d’una taula sopava amb desconeguts físicament, però dels que curiosament sabia unes quantes vivències seves, uns quants sentiments. Sabia coses d’ells que potser altres coneguts seus no sabien. Havia vist les fotos d’alguns, llegit contes d’altres, escoltat aventures d’infància o joventut. Sabia llibres o pel•lícules que els agradaven... I aquella nit s’havien reunit i podia sentir les seves veus i rialles, contemplar les faccions de les seves cares, el gesticular de mans, el parpelleig dels seus ulls... Ningú era com s’havia imaginat, però tots eren encantadores persones... Va tornar a la seva habitació i va guardar el pètal.

Va agafar el metro, anava cap el Teatreneu. Sempre quedaven a Gràcia. Recordava el segon cop que va veure a uns quants d’ells. Va ser gloriosa la rotllana tot ballant a un local de la plaça del Sol. Una nit agradable.

Va baixar a Joanic. Feia fresqueta per ja ser estiu. Era la pre-revetlla de Sant Joan. Va anar caminant per un carrer que anava canviant de noms i mai havia aconseguit aprendre’s. I ja estava davant del Teatreneu. Va pujar les escales fins al primer pis. Al fons la seva taula. Alegria de retrobar-los. Algunes absències. Llàstima! Converses agradables. Per postres, què millor que un gelat a la plaça Revolució?

Va ser una deliciosa pre-revetlla de Sant Joan.

A mi què m'expliques?

No m'he tornat contestona, no. I ell tampoc. Només explica contes diferents. No sentirem la Caputxeta ni la Ventafocs. Una mica contes de tota mena.



Jo encara no hi he anat per motius d'agenda, però diuen que està molt bé, i m'ho crec. Tot i que al juliol , ho comprovaré.  I de passada tornaré al Llantiol que fa molt que no hi vaig. Per motius aliens a la companyia s'anul·len les funcions del 26 de juny i el 17 de juliol.

Dissabtes de juny i juliol a les 18.30 al carrer Riereta, 7 de Barcelona.

Flyer

1001 moments de la Carme Rosanas

Felicitats Carme!

Obro el teu blog. Sensacions d'imatges i paraules. Torno a ser la nena d'anys enrera. M'enfilo al meu dolç núvol de cotó per travessar un cel ben blau, i poder gaudir de 1001 moments.

Dilluns passat

Sona el despertador. Arggg. Es dilluns! Em fa mal tot el cos. Per què no es acostumem mai les dones als dolors mensuals? Miro a la meva dreta. Ell dorm. Somric. Malgrat ser dilluns, és bonic despertar-se al seu costat. Un petó m’anima a anar cap el bany.

M’arreglo anant més lenta que habitualment. Coses del cicle mensual. Un petó, un guapa i a córrer cap el metro. Tinc sort, i pujo quan quasi tanquen les portes. No tot pot ser dolent en dilluns. Vaig caminant pels vagons cap el final, i veig lluny una cara que em somriu i una mà que em saluda. Es agradable trobar-se algú com ella de bon matí. Ella baixa abans. Jo segueixo i després transbord. Ara quan treballo a Barcelona toca fer major desplaçament.

Baixo del metro i el sol em crema la pell. Alguns vianants deixen rastre amb els seus efluvis corporals. Per què no m’acostumo a les males olors de l’estiu? Segueixo caminant, ara el metro ja no està al costat de la feina. Correria per escapar-me de l’escalfor del sol, i deixar enrere les olors que em persegueixen però el meu cos no em permet anar més ràpid. Intento somriure, ja estic arribant.

Un dilluns de feina passable, canvis del pessimisme a l’optimisme. I al vespre passeig amb en Wow. Això sí que va ser gratificant. Caminar fins la platja contemplant l’animació de les terrassetes de la Rambla del Poblenou, i després anar seguint pel passeig fins el port Olímpic sentint la brisa marina. Allà vam coincidir amb un casament xinès. Estaven en un restaurant... xinès, clar. Anaven tots mudats, esperaven a la terrassa, mentre els nuvis anaven fent les fotos de rigor amb els convidats. Els nens petits dormien tapats en els cotxets. Eren més de les onze de la nit. Es estrany casar-se en dilluns nit!



Nosaltres vam seguir de la mà caminant cap a casa. La nit olorava a frescor, i el llit ens esperava per reposar.