Vulpellac

El setembre avança, la rutina continua. Algunes pluges, baixa una mica la temperatura. De nit em tapo amb el cobrellit. El sol cada dia s'acomiada una mica abans...

I els records d'estiu  encara estan a la ment. Una nit vam anar a la festa major de Vulpellac. Tocava l'orquestra Diversiones de la qual ens havien parlat sovint, i realment ens van fer passar una bona estona.

Vulpellac és al costat de La Bisbal. Sempre he vist el seu cartell passant per la carretera, però mai hi havia anat.  Era la nit d'un dissabte d'agost. Els cotxes anaven aparcant en una esplanada a l'entrada de Vulpellac. Un grup cantava. Vam decidir voltar pel poble sentint de fons la música dels altaveus. Vulpellac era un poblet preciós a la llum dels fanals i la lluna, de cases antigues, terra de pedra, carrerons encantadors...
Grupets d'adolescents passejaven pel poble. Era nit de festa major!

Vam tornar a la festa, a ballar i riure amb les versions  dels vuitanta de Diversiones.  Un mojito ens va acompanyar, i vam decidir tornar a Vulpellac una tarda per fotografiar-lo.

Allargant les vacances

Sembla que les pluges d'avui vulguin allunyar-nos de l'estiu. Però ja se sap que al setembre sempre plou, però seguirà fent calor. Plou per remullar les festes del Poblenou i les de la Mercè.

Preveient possibles canvis de temps, i tenint en compte les obres que ens falten fer, aquest cap de setmana vam decidir allargar les vacances.  De fet jo vaig començar a treballar el dia 1, però ens vam prendre un cap de setmana estiuenc. Diumenge van venir uns cosins i vam fer platja. Dissabte vam anar a Colliure, on mai hi havíem anat però segur que hi tornarem. Vam anar tranquils, seguint la costa des de Portbou, Cervera. Per una carretera deliciosa, sobretot si t'has pres la Biodramina. Jo vaig poder fer fotos des del cotxe sense patir per les corbes. Visca la Biodramina!

El pàrquing de Colliure era ple, i vam aparcar cap a la muntanya, així vam poder contemplar unes bones vistes.
Vam baixar per unes escaletes a una cala que agafava un camí de ronda fins a una platja més gran. Els restaurants oferien musclus amb patates. Hi havia gent a les terrasses i gent a la platja.

Jo estava extasiada mirant l'aigua blava, el molí, el castell, l'ésglésia, l'ermita prop del far, les casetes de diferents colors pastels amb finestres d'altres colors...

Va coincidir que feien una diada catalana, i ballava un esbart de Torroella. Després l'orquestra els Montgrins tocaven sardanes. Havien penjat per la riera tot de senyeres. Tot era molt alegre i festiu!

Vam passejar pels carrerons plens de botigues d'artesania. Les parets i finestres pintades en tons pastels seguien. Estava quedant-me embaladida. Un lloc tan bonic, i  en tan bona companyia. Què més podia desitjar?