dissabte, 29 de gener del 2011

El fum

M'encanta la sensació d'estar a un bar i no sortir amb olor a fum. Tot i que segons d'on  puguis sortir amb olor a fregit. M'agrada entrar a un bar i no trobar-me'l ple de boira, i anar notant picor als ulls, les lentilles que s'enganxen... M'agrada prendre un cafè amb llet a la barra i no aspirar el fum de la cigarreta de la persona del costat. M'agrada que els bars deixin les portes tancades a l'hivern, ja no s'ha de ventilar de l'olor a tabac...
Potser ara m'estic creant enemics entre els fumadors, però no em malinterpreteu. Jo he dit el que m'agrada, però puc suportar situacions contràries. Jo també havia fumat i puc dir que era un veritable plaer acabar el dinar amb un tallat i una cigarreta. Les noies elegants de les pel·lícules fumaven. Fumar donava classe, et feia sentir més gran. Era de bona educació oferir cigarretes. Als casaments te'n donaven...

Si no sabies què fer, sempre podies fumar. Quan estava nerviosa pel que fos... fumava una cigarreta. Quan acabava la feina de casa, com a premi...encenia una cigarreta. Per fer un descans d'alguna tasca... que millor que una cigarreta! Sorties del metro, del cinema, del teatre... i una cigarreta! Escrivia posts tot fumant. Fantàstic una bona xerrada amb un amic davant una clara, sempre amb una cigarreta entre les mans...  Sexe i després cigarreta...Però com la vida està plena de petits plaers, n'he buscat  d'altres. Qualsevol hàbit pot canviar-se. Ara sé que tinc més salut, que em duren menys els refredats, tinc millor veu per cantar o per parlar, i a la meva feina és primordial parlar. Segur que no molestaré a ningú amb el meu fum, clar que potser els molesto amb altres coses. He guanyat en esperança de vida i  potser així no carregaré a d'altres la pena de cuidar-me. I dic potser perquè mai saps què pot passar amb la salut.

Ja no haig de recollir aquells cendrers plens que feien una olor espantosa. Ara segur que no em reconeixeran perquè faig olor a tabac. No tinc aquella tos de bon matí... El cas és que ho vaig deixar. Per tot i per res, però ho vaig fer. Jo així ho  vaig valorar, però que cadascú faci el que cregui, tots som lliures.

 A mi no m'agrada que els fumadors es pelin de fred al carrer. No m'agrada que els fumadors se sentin malvistos o perseguits. Jo no valoro a les persones per si porten o no una cigarreta a les mans o a la boca. Gent poc respectuosa en trobarem en el grup no-fumador i en el grup fumador.

No sé quina solució es podria trobar. Potser haurien d'inventar cigarretes que no llencessin fum i així no es molestaria als altres. O es podrien crear quotes de bars de fumadors per zones geogràfiques. Un 10%? Un 20%? Clar que llavors l'altre 90%  o 80 % de bars restants diria que els fan competència deslleial. Però es podria solucionar fent pagar més impostos als bars que vulguessin formar part de la quota  de bars fumadors permesa. I amb aquests impostos invertir-los directament en assistència sanitària... Bé, potser se me'n va l'olla. Han resorgit part dels meus temps universitaris a econòmiques.

dimarts, 4 de gener del 2011

El 2010

- Khalina, per què no escrius alguna coseta?
- Estic refredada, noia.
- I jo. No veus que en el fons som la mateixa? Va, que seria el primer post de l'any.
- Doncs inspira'm una mica.
- Khalina, tu ets la de les aventures i pensaments.
- Ja, però m' inspiro en tu, noia! En el que veuen els teus ulls, el que escolten les teves orelles, les emocions que tu has viscut, i després, tot barrejat amb una miqueta d'imaginació del teu cervell, pot donar una història. Però amb aquest refredat i el dia que feia avui, sortirà una història grisa i pessimista.
- Doncs escriu una història ben dramàtica!
- Noia, no en tinc ganes. Dona'm idees. Si vols faré un llistat dels teus objectius pel 2011.
- Khalina, saps que no sóc de posar-me objectius perquè sigui un nou any, seguiré amb els objectius del 2010.
- Doncs digue'm els objectius que has aconseguit al 2010. O rectifico, ja que no et poses objectius, què et satisfà del 2010?
- Khalina, això és avorrit!
- No sabia que el nostre blog ara fos de riure! Deixa'm seguir-te preguntant, tot i que en fons ja ho sé. Però vull sentir-t'ho dir. Pensa, parla! Què t'ha agradat o què t'ha molestat del 2010? No penses fer-ne balanç?
- Khalina, hi ha hagut canvis, és cert, però també he gaudit amb moltes coses, petites coses del dia a dia. Es prou satisfactori un sopar amb amics, un cafè de confidències, una trobada amb la família, un passeig amb en Wow, un nou joc amb els nens, veure que la meva feina serveix d'alguna cosa,...
- I no penses en dir alguna cosa més material? T'ha tocat la primitiva?
- Khalina, para!
- I quin projecte inmediat tens per al 2011?
- Cantar demà l'Al·leluia en una Flash mob. I prous preguntes! Segueixo jo sola el post. Això em passa per imaginar-me personatges.

 Aquest 2010 estic contenta d'haver participat novament a les històries veïnals. Els meus companys d'escala han estat aquest cop la Núria Aupí, en Monyofiné i la Srta.Tiquismiquis. Crec que és un encert fer aquestes històries a quatre mans, i per això vull des d'aquí felicitar al nostre Veí de Dalt més entranyable, que les organitza, i a més a més les ha editades.  I a part em va regalar un llibre. Bé no vaig ser l´única que en vaig rebre un, però va estar molt detallista.

I seguint amb les felicitacions, vull felicitar a l'Emily per haver-me donat un personatge a Dash and Lilly, la seva magnífica novel·la negra del 2010. Una Khalina ben misteriosa, i no diré més per si la voleu llegir amb calma. Val molt la pena. Aquesta noia té talent!

També felicitaré al Paseante, que ha complert 5 anys de blocaire. I vaig poder llegir-lo als seus inicis, i ell em va animar a crear un blog de nou, i així va sorgir la Khalina. Que avui no estava gaire inspirada, però què hi farem!

Seguim felicitant, felicitats Garbí per la teva primera novel·la, Comptes numerats. Sempre fent posts tractant temes variats!

També podria felicitar a la Carme pels seus posts quasi diaris amb dibuixos que ens alegren la vista i l'esperit. Ens regala haikús i endevinalles. Es fantàstica!

Un altre incansable a felicitar és en Tibau, que ens engresca en jocs literaris, ens mostra cares del món, ens explica contes...


Aquest 2010 també he tingut el gust de conèixer més d'a prop alguns habitants de Blogsville. Un plaer ser guiada en un passeig per en Fra Miquel, qui ho sap tot de les plantes, que ens deixa amb la boca oberta amb les seves fotografies o tocant-nos el saxo. I després menjar braves! I constato que a la Xurri també li agraden. Aquesta noia ens sorpren amb posts de misteri o amb pastissos d'aniversari boníssims!
 
No tothom pot menjar un pollastre cuinat per la Mk. Quina noia tan acollidora!
Poder sopar junt amb la Rateta riallera, que no escombra escaletes, que fa uns posts plens de vida; la Silenci, que potser algun dia es fa blocaire, la Violette o la Rita. Totes tan dolces!Va ser agradable ballar fent rotllana per Gràcia! Prendre un gelat. Xerrar, riure...
 Me'n alegra que la Violette torni a escriure, encara que diu que marxa en tren, qui sap quan baixarà d'ell?
Ara que conec la Rita és agradable trobar-la algun cop al metro i xerrar amb ella. M'alegra llegir els posts tan optimistes que escriu darrerament.

Al 2010 he seguit rient amb els posts de l' Òscar. Quant enginy!
Segueixo llegint embadalida els posts de la Joana. Em trec el barret.
He seguit volant amb Zeppelin amb la Nimue, viatjant misteriosament pel món amb ella.

En el 2010 l'Albanta ha seguit amb el seu encisador erotisme.
M'encanta i segueix fent-me pensar amb les seves estripades.
L'Striper, un dels blocaires més antics i que vaig ser-li la seva blocaire invisible.
Em va alegrar el retorn del Salva, després d'uns mesos de parada. Llegir de nou els seus posts,que ens parlés dels seus viatges...
L'Anna ha obert un nou i lluminós blog. També ha aparegut amb força la Kaa.
Me'n alegro que en Manel vagi penjant-nos fotos de  tant en quant.
La Cris i les seves imatges estan una mica en stand-by, seguim esperant-te maca!

Aquest any he descobert nous blogs. Sé que la Kweilan sempre ens recomana bones lectures. I en Sànset i la Utnoa no es callen res. Tenen molta força!

Segur que Blogsville té molts habitants interessant. I de vegades llegeixo i comento altres posts. I m'agradaria llegir-ne més Però el temps és limitat.

Llastimosament no tinc temps per a llegir- vos a tots els anomenats sempre . Però quan us  llegeixo i entro per la vostra finestra de Blogsville, gaudeixo dels mons que heu creat. M'agrada espiar un bocinet del vostre cor, o de la vostra imaginació o dels vostres raonaments. Vau fer-me feliç al 2010 i seguireu fent-me feliç aquest 2011!

Bon any!