La meva blocaire invisible

Crec que almenys un parell de persones havien descobert qui era la meva blocaire invisible. Ella és la Lady Griselda del blog prosopopeia.

Reconec que l'havia vista comentant per altres cases de Blogsville, l'havia llegida a les Històries veïnals, i m'havia fer riure a cal Veí amb l'auca de la Remei a l'apartat "De calents i contents", però mai havia entrat a casa seva.

M'ha agradat anar assaborint el seu blog i aprenent molt d'ell. Quasi agafo la síndrome Stendhal , que he descobert gràcies a ella, que és el que pateix un individu exposat a una sobredosi de bellesa artística, en aquest cas seria una sobredosi emocional.

Comencem amb una mica de música? Sé que a ella li va agradar. Jo no he vist Wall-e, però sí Hello Dolly on canta la cançó Michael Crawford.

Un cop llegit el seu blog, he decidit que no li regalaria cap poema. Tampoc ho havia pensat, perquè mai me'n he sortit, i després de llegir els seus acròstics seria fer el ridícul. Hagués estat preciós fer un acròstic amb "Lady Griselda" però...Una altra cosa seria regalar-li un poema d'un altre. Sé que li encanta Sagarra. Però no seria novedós, i com en sap molts de memòria.

Tampoc tinc gaire gràcia dibuixant. En canvi ella fa uns dibuixos ben bonics, és molt graciosa la sèrie d'ella a cavall, dalt la Kenia, amb un vestidet d'estiu, imitant una mica Lady Godiva.  Ella fa els dibuixos en un tres i no res, com en el sopar d'antigues companyes d'escola. Elles la recordaven com una noia a qui li agradava llegir, escriure i dibuixar. No dubto que és una artista completa, doncs també li agrada recitar i fer teatre; fer el disseny del pessebre de casa seva, la fotografia... Ens mostra una recepta de brownie per llepar-se els dits. Amb ajuda de la Whity, una dels seus acoblats. Em fa gràcia que els seus ninos i objectes li parlin. Voldries alguns acoblats més?

Clar que aquests pobrets deurien cremar-los, que és el trist de Falles, per sort vaig salvar-los dins la meva càmera de fotos.

No li regalaré cap  llibre d'autoajuda, ni cap novel.la històrica. Potser una biografia. Podria intentar fer la biografia de la madre Cheli, una professora que ella va tenir, i curiosament he sentit unes quantes anècdotes d'aquesta dona per part de dues bones amigues. Elles eren d'una promoció menys que lady Griselda. Un record compartit i que em va fer gràcia.

M'ha agradat la seva tendresa parlant-nos del seu avi Angel. Es tan emotiu pensar que va tocar de nou el piano per la seva néta. Els records amb les seves cosines. La llegia i era com tenir una pel·lícula davant meu. Les veia a totes tres en acció.

Li podria regalar espàrrecs, però té una fira cada any al seu poble actual. A part, encara semblaria que l'engego a fregir espàrrecs. I això mai. Potser podria regalar-li una passejada entre els pins, un dels motius pels quals li agrada viure a Gavà.

Començarem a passejar entre els pins, però com sembla que li agrada viatjar, agafarem un globus màgic. Què et sembla Laura? No sé si et fa angúnia volar, però amb el meu globus no passaràs ànsia. Et desitjo que gaudeixis d'un vol fantàstic.

No tinc clar si t'agrada més el mar o la muntanya. En els teus posts més bé parles de muntanya. Recordo quan a Tuixent vas descubrir l'ofici de les trementinaires. M'he quedat amb les ganes d'anar a Sòria a veure la Virgen del Mirón i la senyora Iluminada. Dirigim-nos cap amunt, cap a l'Empordà. Què et semblen uns aiguamolls? Aquests són de Palau-sator, a l'Empordà. La fotografia és d'en Wow, el meu company. Com que estan enfangats millor anar amb el globus màgic. A part des de dalt les vistes són millors.

Pugem una mica més. Vull passar Llívia. Recordes la farmàcia que et va encantar quan tenies entre 10 i vint anys? A mi també em va agradar molt. La vaig veure en un viatge amb l'escola quan tindria dotze anys. I ara dirigim-nos cap a l'Est. Vols tornar a Venècia? Jo vaig ser-hi farà dos estius. Em va encantar la ciutat! Anem a buscar un fillet per a en Cosimo i la Nera? . Són unes titelles excepcionals. Estan tan bufones sobre el piano. Jo tampoc sé tocar-lo, clar que tampoc en tinc, a casa els meus pares sí.

I ara anem cap a la calor. Què et sembla Egipte? Si no hi has estat, ves-hi, perquè ara farem una visita llampec. Primer de tot et porto per sobre el Nil. Les piràmides i els temples són fascinants, però em va agradar tant el creuer pel gran riu. Mira quina verdor a les vores. I després el desert. Es una imatge preciosa!

I no et vull entretenir massa. Et portaria a més llocs però no podem fer tard. El globus màgic t'ha vestit de gala. Anem cap a Londres, al teatre. Quin musical anem a veure? Sé que et va emocionar els Miserables. Jo ploro amb ells. Sóc així de bleda. L'he vist dos cops a Londres, un per un grup de Gràcia, i vaig tenir el goig de fer-la fa pocs anys. No tenia cap paper protagonista, però així em podia emocionar millor. Per fer boca, aquí tens I dreamed a dream del concert del desè aniversari.

Baixa del globus Laura i cap a teatre. Ell t'espera  dins la sala, perquè t'emocionis de nou al teu costat. I espera, té aquesta rosa. Em van deixar agafar-la del parc Cervantes de Barcelona per a tu.

Que tinguis un molt bon dia de Reis! M'ha agradat molt ser la teva blocaire invisible!

I mireu mireu quin regalet m'ha fet en Josep B. Una història preciosa. Estic encantada!