Hi ha persones que no hi ha manera que recordin ni el seu propi aniversari. D'altres tenen al cap tots els aniversaris, l'edat que fas i fins i tot els principals sants. Serà qüestió de genètica? De mala fe? Despreocupació? Excuses per no fer regals o estalviar trucades de mòbil? D'altres, en canvi, tenen al cap els aniversaris de tota la família, principals amics i companys de feina, l'edat que fan, i fins i tot poden recordar aniversaris d'antics companys d'escola que fa més de vint anys que no veuen. N'hi ha que fins i tot són experts en el santoral.Vulguis o no les dates van marcant el pas del temps. I alguns dels que inconscientment les obliden, serà perquè sempre els agradaria estar en el mateix moment? Els rellotges no es poden parar, hem de seguir endavant, tic-tac, tic-tac. Els segons avancen, i seria exagerat celebrar-los, doncs no tens temps de brindar entre segon i segon. Però hi ha gent que compta els dies que fa que no fuma, o que fa règim, i això els anima a seguir endavant en els seus propòsits.
Hi ha persones obsessives amb les dates. Recorden tot de moments diferents de la vida. Moments que creuen especials, i que pensen que és bo no oblidar-los. S'ajuden d'agendes, calendaris, notes, noves tecnologies... Així recorden quan van fer la comunió, quan els va venir la regla, el primer petó amb aquell veí de dalt o de baix o del costat... primeres experiències sexuals, quan van comprar el pis o el cotxe o la moto, quan es van fer la vasectomia, quan van entrar a la feina, quan va morir l'avi, quan es van divorciar... I al final quasi cada dia serà motiu de record.
A nivell global ningú s'escapa de recordar dates, perquè tots recordem quan suposadement va néixer Jesús, perquè entre els llums al carrer, les nadales, els pares Noel cutres, els anuncis per la tele... Només podríem oblidar-ho lluny de la civilització! Si fins i tot ens fan recordar el descobriment d'Amèrica amb tota la hispanitat que comporta.
Una mateixa data pot portar múltiples records en diferents ments o en la mateixa, de vegades antagònics. La meva besàvia va morir el mateix dia que neixia la meva tieta. La meva àvia va ser incinerada en l'aniversari de casament dels meus pares. El dia que els catalans recordem una derrota convertida en Diada, els d'Estats Units recorden que van caure dues torres símbol de Nova York . L'onze de març, recorden l'horror d'un atac terrorista a Madrid, mentre que els japonesos recordaran un terratrèmol i un tsunami.
Salut!I és que jo sóc de les que recorden dates. Però ho tinc molt clar, no hem de viure de records, el passat pot marcar si tu vols. Escull si vols que et marqui i de quina manera. Visquem el present, gaudim-lo! I tinguem una mica en compte el futur. Trobem l'equilibri intertemporal!
14 comentaris:
Abans m'agradava recordar dates però el cert és que ara prefereixo oblidar-les una mica, tot i que pugui arribar a quedar malament i no feliciti a la gent que continua cel·lebrant-les.
Però és cert que hi ha dates que marquen una miqueta, més si et porten records d'adults. Gràcies per recordar dues dates boniques, vaig a felicitar a qui correspon.
Una abraçada ben grossa, dolça Khalina
No sóc massa de recordar dies, com tampoc matrícules de cotxes ni números de telèfons, però alguna sempre queda. Jo també recordaré sempre l'any passat i en vindran de nous com avui :)
Gràcies :)
com a home que sóc i suposo imposat per el meu adn em fa una mica de mandra les dates...sort de la tecnologia....;).
Però el que si tinc clar és que el futur pot esperar i el que compte es avui que tot i ploure pot ser un gran dia si ens ho proposem. Bon cap de setmana
Jo tampoc soc de recordar dates, però si que és cert que n'hi ha algunes que no se t'esborren de la memòria.
No recordava que fos avui que fa un any d'aquella magnífica vetllada. Potser no recordava la data però no se m'oblidaran les sensacions que vaig viure.
Potser és el meu adn, com diu en garbi24, que no té la proteïna adequada per generar memòria. Per no recordar, no recordo ni els títols d'alguns llibres que m'han agradat o de pel·lícules , i ja no diguem dels noms dels escriptors o del actors i actrius protagonistes. Però si que acostumo a recordar les sensacions que m'han produït aquests llibres o pel·lis.
Vull dir-te que has aconseguit emocionar-me amb el teu escrit. Potser no recordaré les paraules dels teus posts, però si que recordo les sensacions que em produeixen.
Per això et llegeixo i espero poder-ho fer en el futur... per molt temps.
petó
PS: si, les noves tecnologies ajuden a recordar...si és que recordes que has d'anotar el que vols recordar je je
Jo sóc de les que tinc tendència a recordar dates... però tampoc en excés i sóc força despistada. Sé que tal dia és l'aniversari de tal persona i sóc capaç de recordar-ho tota la setmana i oblidar-me'n al dia adequat... Vull dir que tinc a la memòria força dates, però que les utilitzi és una mica més aleatori. Més sovint sí que hi penso, però també me'n despisto algun cop.
ho reconec, recordo les dates fins i tot del naixement del fill de l'amic del nebot del fruiter... és malaltís... no hi puc fer res...
Una abraçada Rateta. I per què ara deus voler oblidar dates?
Emily, el recordar telèfons, crec que amb els mòbils s'està perdent. Va ser xulo l'any passat :)
Garbí, tu creus que les dones som més de dates que els homes en general? Hauríem de fer un estudi jeje
Fra Miquel, ets un home ple de sensacions, i és el millor que podem recordar sí.
Jo també oblido noms de llibres, pelis o actors. Sserà perquè dedico espais a dates?
Carme, a mi també em passa, les vaig recordant, i arriba el dia i es passa.
Salva, hi ha d'haver-hi gent per tot jeje. Clar que deuen haver-hi teràpies per oblidar dates ;)
Jo tinc mala memòria (tret de les dates en què el Barça va guanyar les tres Champions). Felicitats a tota aquesta gent d'ara fa un any, i a la noieta de l'aniversari.
PD: escrius molt poquet, catxis.
Afortunadament, pels que no tenim memòria per a tot, els nostres companys de butxaca, a part de guardar-nos música, distreure-ns amb algun solitari de tant en tant, connectar-nos a internet per llegir el teu blog i de pas, permetre'ns trucar, també ens recorden amb exactitud militar tots els events que nos som capaços de recordar analògicament. iPhone... t'estimo!
Ei, que fer-se un llacet al dit gros de la mà també està molt bé, eh!
Paseante, no sé per què em pensava que diries alguna cosa sobre el futbol...
Sí, felicitats a tots!
A veure si escric una mica més.
Des de la Vila, jo encara no tinc iPhone però suposo que acabaré caient com poc a poc tothom. De moment agenda... clar que podria provar el llacet al dit ;)
Jo sóc un enemic declarat de celebrar els sants, d'altra banda, per raons que ara no explicaré no gaudeixo gaire amb el meu aniversari i el que espero és un amnèsia general al respecte.
D'altra banda la meva memòria no dóna per recordar tantes dades no significatives i els meus millors records suren atemporals a la meva ment.
Hola Josep, com ets enemic dels sants, no dic res de demà.
Trobo que està bé tenir records atemporals
Jo sí que sóc de recordar dates! I ahir vaig celebrar amb una vetllada fantàstica que fa un any vaig passar una vetllada fantàstica amb una gent que no puc ni vull oblidar.
Felicitats a tu també, Khalina!
Violette, és que som gent fantàstica que produeix vetllades fantàstiques
Publica un comentari a l'entrada