Hola, em dic Lali, i estic molt contenta de començar aquest diari.
Es el regal d'aniversari de la tieta Mercè. Ella sempre em diu que tinc molta imaginació. M'ha dit que en aquest diari puc explicar les coses que m'han passat en el diaa, però que també puc explicar històries o contes que m'inventi. Només cal que ho indiqui al principi. O fins i tot puc explicar els somnis que tinc. Així sempre els podré recordar llegint aquest diari.
La tieta Mercè està segura que jo seré l'escriptora de la família. Quan ho diu se li posen els ulls humids. Crec que a ella també li agradava escriure, però sempre està atrafegada amb la tenda de queviures. Potser jo podria escriure les seves històries i així fer-la contenta.
Avui he fet deu anys! Els meus pares m'han comprat un parell de llibres dels Hollister. M'agraden molt aquests llibres. M'imagino que jo sóc un d'ells. Seria fantàstic ser cinc germans i poder descobrir diferents misteris! Jo només tinc una germana, la Rosa, però com ja té setze anys no em fa gaire cas. Crec que té novio, però no vol dir-ho als meus pares. Segur que es fan petons. L'altre dia portava tacada l'esquena de la jaqueta. Segur que deu ser d'arrepenjar-se en parets mentre es fan petons.
Quina sort tenen els germans Hollistert de viatjar tant! En els llibres que m'han regalat van a Itàlia i a la Selva Negra. Jo mai no he sortit de Catalunya, però quan sigui gran vull conèixer molts països. A part, sent escriptora podré treballar des de qualsevol lloc. No em caldrà viure sempre a Barcelona. A mi m'agrada molt Barcelona, i el mar, però també vull veure altres llocs.
Adéu estimat diari! Avui ja he escrit prou!
10 comentaris:
despunta una gran escriptora...tant de bo tingui sort i tot vagi endavant
Ui, ui, ui... els Hollister, el diari dels 10 anys... quins records col.lectius que has remogut, Khalina! Estaré pendent..
Que cosa més boniqueta!! Arribarà ben lluny, segur!!!
Quins records... endavant Lali!
Garbi, ja es veurà.
Nameit, a mi els Hollister em van encantar. Recordo als 8 anys amb varicel·la llegint sense parar Hollister.
Albanta, la vida dóna voltes.
Carme, a veure com li va anant a la Lali.
La Lali d'aqui és la mateixa Lali que la del post anterior? ens farà patir, aquesta Lali... tinc aquest presentiment...
Rateta, és la mateixa Lali sí. No sé per què crec que m'inspirarà alguns posts
Un text molt xulo, escrit amb la innocència d'una nena de deu anys. La tieta Mercè va tenir una bona pensada.
Paseante, és bonica la infantesa i la innocència
Publica un comentari a l'entrada