Un dels avantatges de ser un àngel, és que ets invisible. Un altre avantatge, és que veus les persones de diferents colors segons les emocions que senten.
Ahir, per casualitat estava per Barcelona, pel Raval. La plaça davant del Macba bullia de gent. A les terrasses tothom xerrava animat, però vaig captar dues noies caminant cap el carrer Ferlandina, amb una llum especial. Van entrar en un local anomenat Horiginal. Emetien una llum d'il·lusió molt forta. Un minut més tard va entrar un home desprenent una llum ben potent de màgia. Vaig decidir seguir-lo fins a la sala del fons. Allà tot eren petons i abraçades de benvinguda als que arribaven. Una sala acollidora adornada amb escultures de ferro ben originals, com el nom del local. Taules parades, un petit escenari al fons amb un piano i un tamboret de pell de leopard, en un racó,un gran bagul on tots anaven deixant un paquetet. Què serien? Ah, eren llibres. Una noia n'embolicava un amb un tovalló morat.
Tenien tots uns colors tan vius, tan pocs habituals en els temps que corren, que vaig decidir quedar-m'hi. Parant l'orella vaig descobrir que eren blocaires. Caram! Com ha canviat tot en els últims anys! Escriptors virtuals! A les parets havien penjat unes cartolines per poder escriure unes històries que ells anomenaven veïnals.
Una noia amb un gran somriure fotografiava als que arribaven. M'hagués agradat no ser invisible per poder tenir un record fotogràfic d'aquell vespre. Es fotografiaven tots amb el decorat de Blogville a darrera. Es veu que tots eren d'allà. Vaig decidir seguir a algun d'ells quan marxés per visitar aquest barri, semblava un barri amb gent de cor alegre. A mesura que va passar la nit, vaig descobrir que Blogville era un espai virtual, on com deia el Veí, la llibertat encara existeix.
No podia agafar cap programa, ni posar-me cap etiqueta amb el meu nom, jo no era blocaire, i a part sóc invisible, pero vaig poder escoltar una de les seves històries veïnals llegida per quatre blocaires. Tot i ser un angel, se'm va posar la pell de gallina. Mentre explicaven les seves experiències amb les històries veïnals dalt l'escenari, no us podeu imaginar el color que va prendre la sala als meus ulls... Tant em va colpir, que avui m'he decidit penjar el meu primer post. Com encara no sé molt bé com crear el meu propi blog, he fet servir el la de la Khalina, que va ser l'última que vaig seguir fins a casa. No crec que l'importi.Vaig tapar-la quan s'adormia amb el cap ple de records de la nit. Recordava l'emoció d'haver llegit el renga amb la Cris. Li havia fet tanta il·lusió. Reia encara amb els contes d'en Palimp, somreia amb els somriures de totes les cares durant la vetllada, pensava en tots els detalls que havia preparat la comissió organitzadora. Recordar-los tots era impossible. Havia guardat un cartró de bingo on sortia el seu nom. Quins cartrons tan bonics!Tenia ganes de llegir les històries escrites a la paret. La màgia de la bufada d'espelmes conjunta, el gust exquisit del pastís de llimona, i finalment la Khalina va dormir-se.
Vaig gaudir infiltrat de les diferents converses dels blocaires. Es fascinant com els escrits poden unir les persones! I avui he decidit comprar un exemplar de les Històries veïnals a Verkami. Faré propaganda als meus amics àngels. M'agradaria que arribessin als 2.000 euros que necessiten per editar el seu llibre.
19 comentaris:
Ja notava, jo, una presència invisible... ;o)
fes-li un petó a la Khalina
i si als àngels se'ls pot fer petons, t'en dono un a tu també
:o)
Que bonic, Khalina!!! Tens molt àngel, noia.
Realment bonic!
Fes-li un petó ben fort a la khalina, àngel...
Preciós! som l'enveja dels àngels i tot!
Tu sí que ets un àngel!
JO també penso que ets un àngel, de cabell i ulls preciosos :)
Ja deia jo que es notaven presencies invisibles entre mig ....ben escrit! satisfeta de compartir tot plegat!
però on millor que trobar àngels que a la seva plaça, no?
I la noia aquesta, la Khalina, hi ha una foto, lleugerament desenfocada (una pífia inacceptable...) mentre llegia el renga que sembla també un àngel...
Gràcies, àngel, per ser-hi...
si coincideixes de nou amb la Khalina, fes-li un petonet dolç de part meva...
Ja ho ets una miqueta àngel. Ara ho entenc jejejej
Un plaer Khalina!!!
L'àngel va fer una feina molt maca.
Tu sí que ets un àngel, un post preciós sobre un dia magnífic. Encantada d'haver-te conegut
Ui, un àngel al meu blog... Haurà aconseguit obrir-ne un i per això no respon. O qui sap, potser el proper cop fa servir el d'un altre habitant de Blogville. Si somiant noteu una presència estranya, ja sabeu qui és
Contestaré per ell.
Fra Miquel, em va semblar somiar amb un petó d'un àngel que portava el teu nom.
Violette, gràcies, però l'àngel de l'escrit és de l'àngel ;)
Rita, també vaig somiar que un àngel em feia un petó portant el teu nom escrit.
Sí Carme, aquest àngel si repetim sopar segur que torna.
Emily, tu també tens uns ulls i cabells preciosos.
Elfreelang, va ser bonic compartir aquella nit.
Barbollaire, l'àngel dels somnis em va donar també el teu petó. I sí, és normal que hi hagi àngels a la plaça dels àngels. Com no ho havia pensat? Sobre la foto desenfocada, és per mantenir el misteri jeje
Joana, un plaer :)
Rafel, l'àngel ha fet un post millor del que jo podria haver fet.
Carina, encantada d'haver-te conegut també
Un àngel de paraula justa, entranyable, de mirada llunyana...
un plaer :-)
Martí va ser un plaer poder-te conèixer a tu
El que s'ha de fer per no pagar entrada :-) La veritat és que tens aspecte i cor d'angelet. Un petó i dis-li a la Khalina que torni a escriure.
Paseante, que l'àngel no va pagar però tampoc va menjar ni res
Ohhhhhhhh, que maco Àngel de la Khalina.... Realment una sort que poguéssis gaudir com nosaltres, només mortals, d'una nit fabulosa, t'ho diu una que va poder estar molt a prop de la teva-nostra estimada Khalina, i, entre nosaltres, aquesta noia té àngel, màgia, és una persona tan tendre.... Fes-li una bona abraçada i un fort petó de part de la seva companya de Renga!!
Muacsssssssssssss :)***
Cris, em fareu posar vermella!! Tu vas ser una fabulosa companya de renga.
Estic segura que l'àngel anirà seguint cada dia als diferents habitants de Blogville.
Fins avui no he arribat aquí. I encara que sigui amb mooooolt retard no puc pas passar sense felicitar a aquest angelet tan dolç que ens ha relatat l'estupenda vetllada. Si és que fins i tot hi havia àngels. Com no havia de sortir genial!
Laura, em fa molta il·lusió la teva visita. No fa tant del sopar :)
Publica un comentari a l'entrada