Hi ha dies que tot sembla negre, tot és foscor. Però si tanques els ulls i desitges la llum, quan tornis a obrir-los allà estarà.
Es una llum llunyana, però a l'hora potent. Amb prou força per travessar el cel i reflectir-se en el mar calmat. Només cal seguir endavant, no aturar-se, no capficar-se...
(Aquesta foto la vaig fer el 6 de maig pel Maresme. Ja sabia que al juliol "provisionalment" em quedaria sense feina, però venia feliç de cantar i actuar, i contemplant la lluna plena de maig, em vaig esperançar.)
8 comentaris:
Aquesta lluna és petiteta, però té llum. N'hi ha prou, oi?
Per llunyana que sigui la llum, sempre ens permet avançar.
I recuperar esperances!
Bon dia Khalina!
Tens raó, allà està la llum. Només hem de saber veure-la.
Bon divendres!
No perdem mai dw vista la llum.....allà hi ha l'esperança.
Bon fi de setmana
Veig que entre els comentaris dels 4 podrieu completar el post. Un mini relat a 5 mans, com els 5 celebrats per la Carme.
Sou fantàstics tots 4!
Clar que n'hi ha prou Paseante, a part, quan més t'apropes, més gran es fa.
Carme, encara que estigui llunyana, ens farà avançar.
Gerònima, hem de saber v eure-la. De vegades hi és i li girem l'esquena.
I com diu en Joan, no l'hem de perdre de vista.
I també saps que la llum és a dins teu...
Tot anirà bé i ens ho podràs explicar.
Molts records Khalina!
Sempre dins de la foscor hi podem trobar un glop de llum, beute'l i assaboreja'l....
Petons, reina, i una abraçada per si et fa falta avui, o demà, o quan sigui!
Muacsssssssss :)**
Joana, és molt bonic això que dius, i més venint d'una llum de dona :)
Cris, beuré aquesta llum
Publica un comentari a l'entrada