Era diumenge, preludi de Sant Jordi, feia sol. Un dia ideal per passejar pel mercat de Sant Antoni si estàs a Barcelona.
En
Wow i jo vam agafar el bicing. Jo em sentia una mica com flotant. Seria
la primavera? M'afectava de nou el pòl·len? O m'havia baixat la tensió?
Un cafè amb llet i una pasta podien ser una solució, però el meu cap
volava. Hi havia molta gent. No es podien veure bé les parades. Em veia
ascendint cap el cel i contemplant Barcelona sota els meus peus.
No
vaig levitar, però de tornada en bicing vaig marejar-me que quasi no
arribo. Estalvio explicar-vos la tarda de vòmits que vaig passar. La
febre pujava. No podia anar a treballar dilluns, ni tampoc podia
celebrar Sant Jordi, no podria fer un passeig per Barcelona amb en Wow
com havíem planejat.
Dilluns, Catalunya es va vestir de
festa. Les parades de roses i llibres esperaven alegres ser envoltades
de gent. En canvi jo no tenia esma de res. Dormia i dormia. Vaig enviar
en Wow a fer un reportatge fotogràfic del matí, del qual va tornar amb
una rosa solidària, i de la tarda per Plaça Catalunya i Rambles. Els
seus ulls serien els meus.
Jo seguia dormint. Em sentia
desventurada per no poder gaudir del dia. Seguien les desventures de la
Khalina? Però pensant-ho bé, per veure la festa de Sant Jordi als
carrers caldria esperar un any, però llibres sempre en venen a les
llibreries, i l'amor es pot viure cada dia, es pot celebrar a cada
instant, no cal esperar al 23 d'abril. Una grip intestinal em podia
deixar aixafada però no aconseguiria treure'm el meu optimisme. Tinc
l'amor de la parella, de la família, dels amics, de Blogville... tinc
molt d'amor, cadascun de la seva manera particular. No em puc queixar.
Cada
dia és Sant Jordi a la meva vida. Si tanco els ulls puc ensumar l'aroma
de tots els pètals vermells de les roses que m'envolten. La seva
fragància traspassa els porus de la meva pell donant-me força per seguir
endavant. Un amor que m'acarona davant les pors i desventures que et
porta la vida. Un amor que comparteix també les alegries. Un amor que
m’empeny a emprendre noves aventures. Un amor real que a l'hora és vida.
7 comentaris:
I tant que sí, guapa, cada dia pot ser Sant Jordi i l'amor el tenim cada dia!
M'agrada el teu optimisme.
I fins i tot cada any hi ha un Sant Jordi... haver-se'n perdut un tampoc és un balanç gaire negatiu!
necessito un wow ja!
tothom té el que es mereix no?....doncs apa a gaudir-ho i pensa que tu també ho faries per en wow, no?
L'exposicio de flors a Girona ja escalfa motors. He vist els preparatius...
no aixafaràs el dia oi Khalina?
L'amor...la millor medicina :9
primer de tot la salut...ja és mala sort... però si com dius cada dia és sant Jordi....et felicito ....la febre passarà i llibres en pots trobar cada dia....tens un tresor a casa! enhorabona! i cuida´t i deixa que et cuidin!
Em puc imaginar el Wow caminant entre les paradetes de llibres i mirant de fer fotografies per ensenyar-te-les a casa, amb la rosa en remull i la teva mirada clara que somreia.
Carme, tu m'encomanes optimisme. Maca!
Emily, apareixen quan menys t'ho esperes. O de vegades alguns es transformen.
Joan, de vegades hi ha gent que es mereix, i pobres no els va bé. tot i que el temps suposo que els hi acaba portant.
Joana ningú m'amargarà El temps de flors. Tinc ganes de passejar-hi en bona companyia.
Elfreelang, és maco que et cuidin :)
Paseante, quasi l'encertes. Ho dic perquè finalment la rosa va ser d'agulla, així mai es merceix. Per tant no es posa en remull... tot i que jo el següent cap de setmana vaig deixar-la clavada en un vestit que va anar directe a la rentadora. Per sort la rosa-agulla va sortir-ne igual.
Publica un comentari a l'entrada