Un diumenge de juliol del 2012, concretament el 8, es va presentar el llibre "Històries veïnals".

La Khalina feia dies que esperava aquest dia. Li feia molta il·lusió que el Veí de Dalt hagués aconseguit que el llibre sortís a la llum, perquè aquell llibre era obra de molts blocaires, i fins i tot d'ella mateixa.

Es va mirar al mirall. El blau era un bon color per anar a la presentació del llibre. Aniria de conjunt amb la seva tapa. Una tapa blavosa del cel nocturn de Blogville. La lluna  riallera il·lumina totes les cases del barri.  Dins seus, uns veïns busquen donar forma a les històries veïnals, d'altres teclegen posts, compartint les seves imaginacions. Hi ha que expliquen les seves realitats, d'altres protesten, alguns comparteixen boniques fotografies, o dibuixos que han fet, cadascú al seu ritme, seguint el seu cor o la  seva ment o el seus dits ansiosos.

La Khalina va agafar el cotxe cap a l'estació de tren. Tenia mitja hora conduint, però volia anar amb temps, de fet com sempre.  Va seure al banc de l'andana, no hi havia massa gent tot i ser diumenge. Els barcelonins voldrien aprofitar la tarda abans de tornar a casa. Va sentir tren va arribar, xiulant perquè ningú creués. El mitja distància és un tren llarg, amb molts vagons. Va pujar buscant cares conegudes, a dins l'esperaven una parella lluminosa.

Tots tres van arribar a l'estació en obres de Passeig de Gràcia, van seguir la línea pintada al carrer Aragó fins l'entrada del metro. Com sempre hi havia turistes a la casa Milà....Propera parada Paral·lel. Ja quasi hi eren!  A la porta del bar la PAPA xerraven uns quants blocaires. L'esperit de Blogville de la virtualitat a la realitat.

La Khalina va entrar al local i finalment va poder tenir entre mans el llibre!! Era fantàstic! Ara bé, quasi no va poder fullejar-lo, els veïns van començar a felicitar-se, a fer-los signar, a xerrar... Estava contenta de retornar a veure alguns blocaires i poder parlar amb d'altres que no coneixia.

L'acte se li va fer ben curt.  Ella no va notar gaire la calor. L'editor finalment no va poder venir, però el Veí va suplir-lo de meravella. Ella va poder llegir una de les Històries veïnals en companyia d'en Puji , la Joana,  i el Sergi Oset.  Una història molt addient perquè s'enmarcava en el Paral·lel. El seu desenllaç  força inesperat, però llegiu-la,   us convido a llegir totes les històries veïnals. Al llibre no es van poder publicar totes, però com va dir el Veí, sempre es podria fer un segon o tercer tom, no? Vinga, ara la dotzena tongada ja està en marxa, però apunteu-vos a les properes, que el tretze porta sort! Les regles són ben fàcils.

Signatures, fotografies, riures, petons de salutació, després de comiat...Era l'hora de marxar de la gran ciutat. La Khalina, la Llum de dona i el seu home van caminar pels carrers del Raval fins a Pelai, per enfilar Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia amunt cap a l'estació. Era l'últim tren. Estaven somrients al vagó amb l'aire acondicionat fullejant finalment el seu llibre de les Històries Veïnals.

Gràcies a tots els que heu fet possible aquest llibre!