diumenge, 21 de desembre del 2008

La convivència

La convivència és la mare de la ciència. Rima. Sóc una gran poetessa J. Bromes a part! La vida de parella té moltes facetes, i és important que t’agradi la persona, tenir bon sexe...però i la convivència? Anar de vacances o dormir junts els dissabtes pot ser una petita mostra, però enganya. És cert que ja pots veure una mica si l’altre és molt desordenat i això a tu et molesta millor començar a córrer, però només es veuen les grans coses; quan una parella viu el dia a dia, les coses es compliquen.

Per començar s’han de posar d’acord en com decorar la casa si agafen un pis de nou. Llavors descobreix que a l’altre li encanta posar mil i una figuretes barates que tu trobes horribles i horteres, o hi ha la variant de records infumables de viatges com una minitorre Eiffel, una torre de Pisa que fa llums, una verge de Lurdes.... O potser és fanàtic/a de les fotografies familiars, i com pots treure del menjador l’àvia que no fa ni un any que és morta?... O apareix amb uns quants barquets de fusta que al pis compartit no li cabien, i ara la seva mare veient la llum se’ls treu de sobre. O amb pintures que fa la seva tieta des de que s’ha jubilat. Com veieu tot un problema. Uns/es que ho tiren tot, altres que conserven fins el seu primer peluix rebregat o la seva primera pilota de futbol. Un drama! I com els pisos d’avui tampoc tenen espai no pots dir-li “mira tota aquesta habitació serà el teu despatx, decora-la com vulguis” Tot i que voldries dir “posa aquí les teves rampoines”

Anar a viure al que ja era inicialment el pis d’un de la parella també pot posar les coses difícils. Al nouvingut/da se li ha de deixar una mica d’espai, poder tenir algunes coses al seu gust, o mai sentirà la casa seva. Però clar, quina és la mesura justa? I si vol pintar totes les parets amb colors vius? I si vol donar les cortines a La Humana? I si odia els teus mobles rústics i li agradaria un estil més modern??

També poden aparèixer altres problemes com “la il·lusió de la meva vida era tenir un gat” “grrrr, però si tinc al·lèrgia” . O “Reina,i si comprem un aquari?” “oh nooooooooo, que dóna molt mala sort” I en venjança ell li trenca un mirall per tenir encara pitjor sort. I ella es llença tot de sal per sobre. Quin drama!

I què em dieu dels problemes que s’arrosseguen. “Per què no ho has fet?” “el què?” “Tu ja ho saps, ho fas expressament” “però si no sé de què em parles” “fregar el bany” “ja et vaig dir que volia una mampara, aquest és el problema de les cortines” I només fa tres mesos que conviuen.

El bany sempre dóna problemes. Homes que s’afaiten i deixen la pica amb restes. Dones que deixen els raspalls plens de cabells. Pèls varis que es veuen al terra clar. Gent que no tapa el gel de la dutxa, i altres que agafen el gel, i es queden amb el tap a la ma i l’ampolla els cau al peu. Au, quin mal!

També la cuina porta problemes. Potser cap vol cuinar. O de vegades, altres es creuen que la cuina és seva, i només ells/elles saben cuinar. I obliguen a menjar a l’altre sempre els seus menjars preferits, deixant de banda el que no els hi agraden. I es creuen que si la seva mare sempre feia la paella sense pèsols aquesta és l’única i legítima manera de fer-la. I si la seva àvia feia les llenties amb molt caldo, escorre-les és una blasfèmia. Encara que tu li diguis que la teva àvia mai hi posava tan caldo. Si sempre han pres Cola cao no volen saber res del Nesquick. Si tenen diferents tipus de draps a la cuina, pobre de tu com no l’empris acuradament! Em refereixo a aquells/lles que tenen un per assecar-se les mans, un altre per assecar coberts i plats, un altre per assecar gots, un tipus baieta.... i potser algun més que ara no recordo.

Ai, què complicada és la convivència! I encara més es complica quan entren altres personatges en joc com fills, sogres....Per això ha triomfat la modalitat de viure en parella o en solteria, perquè viure en trios encara complicaria més les coses...

Podria seguir i seguir explicant anècdotes i segur que en alguna us hi veuríeu una mica reflectits perquè cada família, cada persona té les seves petites maneres de fer o manies.
Gràcies Òscar per inspirar-me amb el teu post de fa uns dies.

http://lostartsecret.blogspot.com/2008/12/la-insostenible-lleugeresa-del-parlar.html

18 comentaris:

el paseante ha dit...

Fa 45 minuts t'he renyat al meu blog perquè feia dies que no escrivies :-) Si tingués capacitat premonitòria, hauria vist que acabaves de publicar. No serviria de vident.

M'han fet riure els teus exemples. Conviure tampoc costa tant. La gent està carregada de manies. Jo només demano tenir, penjat a la paret davant del llit "matrimonial", el póster oficial del Barça de la temporada que toqui. I que entre la meva parella i jo dormi el petit DdeT (un peluix del Demonio de Tasmània que m'estimo molt). I escoltar el Carrusel Deportivo cada nit abans de dormir. Res més. Jo sóc normalet.

òscar ha dit...

jajaja ... gràcies a tu khalina per aquesta simpatiquíssima ampliació del cola cao vs nesquick.

aprofito, ara que encara dorm la meva dona, per fer que l'horrible làmpara del menjador (regal de la sogra) pateixi un petit, però definitiu, accident domèstic. prenc nota, també, del póster oficial del barça davant la capçalera del llit ...

jajajajaja

Striper ha dit...

Mo fa gaire vaig sentir a un home que deia que es tractava de saberafluixar la corda pero que era important que no sempre l'afluixes el mateix.

Anna ha dit...

Com diu l'Striper, aquest home tenia molta raó, la convivència és un tira i afluixa, sempre ha estat així, però si sempre tira el mateix, l'altre s'atiparà d'afluixar i llavors.... GRAN DALTABAIX! També penso que és important prendre’s algunes de les coses en les que som tant diferents a riure, si no pararem bojos o ens passarem el dia donant instruccions i renyant a l’altre que ens acabarà engegant a fer punyetes.

No tinc paraules per lo del pòster del Barça!

Emily ha dit...

Recorda'm que no t'envïi cap quadre meu, sóc de les tietes que pinta. Buaa.
Hi ha una cosa que és molt cutre: veure un lavabo després que algú s'hagi rentat les dents...I sigui poc fi.
Paseante, com per a casar-se amb tu! Això del pòster té delicte. Ara, que igual a la persona que comparteixi el llit amb tu potser s'apassiona més mirant al Migueli, què sé jo! Perdona, Khalina, per contestar al Paseante, jeje.
M'has fet riure amb el post. En lo referenta les figuretes horroroses, quan es treu la pols solen caure al terra soletes, i es trenquen. Sap un greu...

El veí de dalt ha dit...

Solució: viure sol i que la roba la planxi la mama!

PS Osti, tu, és "raru" de collons el Paseante, eh? -:)

estrip ha dit...

no hi ha res fàcil, es veritat! però deixem que la il·lusió i l'amor primerenc inundi les cases i els pisos dels enamorats.
i jo estic d'acord amb l'striper.

Striper ha dit...

Hola Guapa:
Aquesta opera, de fet no he vist mai cap i m'agradaria molt veure una, i portar la nena que de segur també li agrada molt.

http://www.kursaal.cat/index.php/acts/show/04-03-2009-0900h-il-trovatore

khalina ha dit...

El paseante, no diguis aquestes coses que espantaràs a les xicotes jeje. Ja et cataloguen de "raret". Jo això del Carrusel deportivo... Hi ha auriculars oi?

Òscar, encara hi ha làmpara? Pensa que et pot regalar una encara més maca aprofitant els Nadals...

Striper, un savi consell.

Anna, jo feia broma, perquè és el millor davant de certes diferències;però hi ha realitats que poden superar ficcions jeje. I és que alguns/algunes es prenen les coses tan a pit.

Emily, tu no comptes perquè encara no estàs jubilada. A part si els quadres són bonics és un honor :) Recordo una manteta molt maca que vas fer. A mi m'agradaria. Li ensenyaré a la meva parella.
I pots contestar al Paseante, i ell pot defendre's.

Veí és una bona solució excepte per la mama. El millor és contractar a algú perquè planxi, i així baixem l'atur.

Estrip et veig amb paraules plenes d'amor :) La il·lusió ajuda molt és cert.

Striper, no sóc una gran entesa en òpera tot i que m'agradi anar-ne a veure. Il trovatore fins i tot l'he cantada de cor :) Les òperes de Verdi acostumen a agradar a bastanta gent. Els Amics de l'òpera de Sabadell fan bons muntatges.(no sé si copiar-te això al teu blog també. Quin embolic!)

Salva Piqueras ha dit...

I quan seus davant la tele i un vol mirar el futbol i l'altre la Noria???? Això sí que és innegociable per part de les dues parts!!! Ja estàs preparant un test d'aparellament domiciliari que serà obligatori de passar amb una puntuació raonable abans de començar a fer còpies de claus!!

alatrencada ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
alatrencada ha dit...

Jajaja M'he pixat de riure amb els capítols bany i cuina. Quan cau el gel de bany al peu... Boníssim!

Jo tinc moltes manies però he après a ser transigent per supervivència. Quin remei! És clar, que compadeixo els que em sofreixen. Tot el dia cantant: o cantussejant mentre vaig per casa o cantant de debò a tot drap com si estigués al Liceu... Això quan no em poso al piano o...

Joana ha dit...

T'he llegit a la feina :( i no puc comentar-te però m'has fet riure...
I amb els anys encara surten més manies jajajaj. Jo no puc sofrir que la toballola de les mans estigui mal posada...ja veus quina tonteria :)I de cap de cuina he passat a "pinxe" ( bufff quina sort!)
Bones Festes Wapa!

khalina ha dit...

Salva, suposo que per això molta gent té dues televisions a casa. Clar que la de la sala acostuma a ser més grossa que la de l'habitació, i ja hi som. Jo per sort no sóc de tele. Ara que a casa els meus pares hi havia baralles per l'ordinador i el telèfon.

Alatrencada, la teva faceta artística de vegades no és ben valorada pels companys de pis, veïns... o paletes. Recordes?? I això que ells feien més soroll taladrant que tu cantant jaja.

Joana, conec a gent que té mania amb la tovallola de mans. I gent que té mania sobre com es posa el rotllo de WC, si si, miren si el paper surt de dalt i gira com les agulles del rellotge, o si surt cap baix i gira a l'inrevès de les agulles del rellotge.

Per cert ja sé de qui sóc la blocaire invisible. Voldria deixar-li una pista però no vull passar-me. Diré que és un noi/noia molt estimat a la blogoesfera :)

alatrencada ha dit...

Ja no me'n recordava d'aquells paletes que se'n fumien quan em posava a vocalitzar...

Khalina, m'he deixat de comentar els casos cruels dels que es dediquen a "assassinar" sutilment la mascota de la seva parella. No conec cap concret, només el d'una noia que regava a comptagotes les plantes que havien estat de l'exnòvia del seu nòvio actual...
Que lleig! Quina culpa tenien! Jo mai ho faria. Vaig cuidar fins a la mort una planta d'aquestes característiques fins que un dia va caure llastimosament balcó avall.

Efrem ha dit...

ufff! Quina poor que m'has ficat al cos. Jo la veritat és que la decoració se me'n refot i el que facin els altres també xD! No crec que tingui problemes amb ningú. Suposo que la clau està en ser sensible a les sensibilitats dels altres i fer tots els possibles per no fer res que pugui irritar-los, sacrifici, quina paraula tan bonica i tan lligada a l'amor! Ja ho deia Jesús... Amor és sacrifici!

una que bada pels núvols ha dit...

Venia a descobrir el meu amic invisible però... no hi ha pistes! :S

The Horror ha dit...

Espero que el gel no sigui tamany familiar, aquell que et cau al peu. O un Germisdin de 1.5 litres. D'aquests que tu em portaves quan venies per aqui, jeje, ja saps quant pesa!