diumenge, 15 de febrer del 2009

El temps

Els humans més científics van inventar el temps. Una bona manera de medir-ho tot. També es van inventar paraules com infinit, eternitat , no-res, que no tenen principi ni final, i així sense definir res, ho definien tot.

A mi em poden dir que tots els segons són iguals, i que cada segon que passa som més vells, o que cada segon que passa ens acosta més a la fi de la nostra vida terrenal, o ens allunya més del nostre naixement; però, teniu sensació que tots els segons passen igual de ràpid? Van al mateix ritme? Un dia de feina pesada els segons passen ben a poc a poc. Si les situacions són desagradables el temps va lent. En canvi els segons corren quan estàs gaudint d’una agradable vetllada o quan tens pendents moltes coses a fer.

Quan érem petits, els nostres segons no anaven al ritme dels d’ara. Llavors en general no teníem problemes. Les nostres obligacions eren poques.

Mireu la conversa d’un nen de tres anyets i la seva mare al parc

- Va Marc, hem d’anar a casa.
- Jo vull quedar-me més.
- Fem un tracte, Marc. Cinc minuts i anem a fer el sopar.
- Mama, cinc minuts és molt, oi? Perquè jo només tinc tres anys.

Això demostra que per molt que els matemàtics inventessin un temps quadrat, la percepció que tenim d’ell varia molt segons l’edat, la situació i altres factors. I no dono més pistes perquè encara algun graciós inventarà una fórmula que relacioni temps real i temps percebut.

Escapar del temps costa encara que tiris els rellotges i no en vulguis dependre. Ens diuen que el nostre cos té uns cicles vitals regits pel temps, i en general hem d’anar-los seguint per satisfer les nostres necessitats fisiològiques. Pots no dormir un dia, però al final t’acabes adormint. I si no menges i no beus, doncs passats uns dies... restes segons pel teu final.

El nostre treball va mesurat per un calendari laboral. Cada any les mateixes festes. Venen els Reis, ens disfressem per Carnestoltes, les vacances de Setmana Santa, menjarem coca per Sant Joan... Cada any tenim les quatre estacions, hivern, primavera, estiu i tardor.

Per comprar hi ha uns horaris, tot i que cada vegada s’afavoreix més als clients, i menys als treballadors del comerç. Si vols anar a museus hi ha uns horaris. Portaventura té uns horaris. El transport públic té uns horaris... A les illes desertes no hi ha horaris, però el sol surt a la seva hora, i quan ha fet el seu torn marxa perquè li toca treballar a la lluna.

Algunes persones se senten ben atrapades en el temps i ofereixen un berenar a un bon gestor/a del temps.

Tot té principi i final. Alguns finals són molt desitjats, com l’hora de plegar a la feina, i altres odiats, com per exemple si en bàsquet el teu equip perd per dos punts i l’àrbitre xiula el final de partit. Ja no és pot remuntar. I no em direu que no va estar trist conèixer el final del blog del Paseante? Esperem que sigui un final no definitiu. Havia planejat fer vaga d'escriure fins que acceptés fer un post cada dos mesos, però si després de tots els post que l'afalaguen no torna... serà que té els seus motius, i els hem de respectar. No perdrem l'esperança.

I els principis també poden ser desitjats, com l’inici d’unes vacances, el naixement d’una criatura, l’inici d’una vida en parella. Alguns inicis fins i tot se celebren. I altres inicis són temuts, com l’inici de la crisi, els principis de setembre, el principi de les arrugues ...

Principis i finals junt amb el temps són una manera ordenada de comprendre la vida per a la nostra ment. Per això paraules com eternitat o infinit, que no podem acabar de comprendre poden angoixar-nos, ja que valorem més les coses bones perquè sabem que algun dia s’acaben, no ens fan tanta por les dolentes perquè en algun moment acabaran. Però si en l’eternitat tot fos bo, no ens en cansaríem? I pitjor seria un infern etern.

Jo, quan tenia 13 anys, després de tornar del viatge de fi de curs d'Eivissa m'imaginava que allò podria ser l'eternitat perfecta, doncs m'hagués agradat que no acabés mai. Piscina, sol, primers balls a la disco, rossos esculturals... Però si m'hagués quedat sempre allà i en aquella època hagués estat Peter Pan en versió femenina i més crescudeta.

Ja quasi s'acaba el diumenge i demà comença una nova setmana. Ja quasi s'acaba el meu aniversari i potser aquest ha estat el motiu subliminal de l'escrit d'avui. Per cert, aquest post ja s'acaba.

35 comentaris:

Emily ha dit...

Felicitats, doncs!
Crec que ha estat bé la teva pensada. Jo ara ja crec que hem de viure el present, i mirar de gaudir tot el que ens dona la vida i aprofitar bé el que tenim, quí sap el que ens reserva la vida pel demà?
En lo referent al tema Paseante, potser en lloc de fer posts de comiat hauriem d'haver fet tots una vaga, de no penjar res si ell no ho feia...I a veure si espavilava!

Carme Rosanas ha dit...

Doncs 5 minuts abans que s'acabi el teu aniversari començo a escriure el comentari...

5 minuts deuen ser molt poquets, per a mi que ja tinc 57 anys... je, je, je...

Moltes felicitats!! (4 minuts)

M'ha agradat molt el teu post i és un tema que a mi també m'ha fet escriure sovint, aquest del temps. Apassionant! (3 minuts, ai que faig tard!)

El veí de dalt ha dit...

Arribo una hora tard però les felicitats també són igual d'inteses!
Petons!

Striper ha dit...

Encara que sigui tard aqui et deixo:

http://www.youtube.com/watch?v=zQ7dfF9pIWw

nimue ha dit...

moltes felicitats, Khalina!

(el Paseante ha tornat, jijiji... ;)

estrip ha dit...

per molts anys, o potser millor dir, per molts segons. I per moltes lletres i escrits com els que ens regales.

Salva Piqueras ha dit...

Uiuiuiuiiii... un post com aquest... ens estem fent grans?

Per cert, felicitats!!

khalina ha dit...

Emily, no caldrà la vaga de moment.

Carme moltes gràcies! Vas arribar perfectament a temps

veí moltes gràcies per les felicitacions.

Striper, moltes gràcies!
Saps, em vaig un fart de plorar quan va morir en Fofo. Tindria uns quatre anys, però encara ho recordo.

Gr`cies Nimue. Ja veig que el "paseante/nadador" ha tornat.

Estrip, anirem gastant segons en escriure o en llegir blogs. Segons que no podrem recuperar, però estaran ben emprats.

Salva, gràcies.
Cada aniversari ens fa més grans, però cada dia també ens fa avançar i allunyar-nos del nostre principi

Els del PiT ha dit...

L'avi i jo et desitgem un impossible en aquesta vida: gaudir de cada segon, no de percepció... real.
Carpe diem khalina!

Garbí24 ha dit...

Felicitats .
Jo sempre dic que si el temps ens passa rapit es perque som feliços , quant les coses van malament les setmanes son llarguisimes .
Cal aprofitar cada dia al maxim , el temps que pasem neguitosos o enfadats es temps que estem morts.

Eli ha dit...

Ups..arribo tard!!! Igualment, MOLTES FELICITATS!!!
El temps... no podem perdre el temps en pensar que farem amb el nostre temps...
Uassaaaaa!!! Carpe Diem noia!!!

khalina ha dit...

Sergi i avi, gràcies. Gaudirem de tots els segons.

Gràcies per la felicitació.Tens raó Garbi. No val la pena enfadar-se.


Eli gràcies, Tots els aniversaris tenen 8 dies de marge per ser felicitats

Els del PiT ha dit...

Deixa que m'apunti aquesta darrera frase que li has deixat a l'Eli, m'anirà molt bé (vaig esborrar per error tots els recordatoris d'aniversari de l'agenda del mòbil)
Gràcies!

òscar ha dit...

el maleït temps (i la feina) m'ha fet arribar tard, molt tard, a felicitar-te.
com no m'agrada excussar-me en el tic-tac del rellotge, m'excusso cantan-te un "anys i anys, per molts anys, a la una per molts anyyyyyyyyyys".
un petó ben fort!!!

The Horror ha dit...

Hehe, 8 dies de marge! Abans i despres, no? Perque jo et vaig felicitar com una setmana abans!
XD

alatrencada ha dit...

Quines disertacions khalineres més interessants. per cert, d'on has tret la conversa del nen de tres anys?

Joana ha dit...

Moltes Felicitats Khalina!
Has fet un post molt bonic. A mi m'agrada jugar amb el temps i perdre'm. Reconec però, que és impossible defugir-ne. Amb l'edat he après a dosificar-lo i a aprofitar-lo!
Les arrugues? olide Rosa Mosqueta i endavant!
El paseante és el nadador :)

khalina ha dit...

Sergi, de fet és una còpia de la dita "tots els sants tenen capvuitada" adaptada a aniversaris.

Òscar, ais el temps. Gràcies per la cançoneta. Has desafinat? Espero que no o les comparses de Carnestoltes et pelen ;) Gràcies per felicitar en vuit dies.

The horror, de fet el marge és per darrera, però mira acceptarem per davant i darrera.

Alatrencada la conversa del nen és fruit de la meva imaginació. O potser no i només és una adaptació jeje.

Moltes gràcies Joana. Saps que en Wow em va regalar una cremeta, gel i desodorant de rosa de mosqueta? mmm

rhanya2 ha dit...

Arribo a temps per felicitar-te!! Encara no han passat els 8 dies...Uf! Sento no ser-hi del tot però la gateta em té absorbida...
Molts petons, Khalina!!

rhanya2 ha dit...

O sigui... molts petons i per molts anys!!!
(ja et dic... completament absorbida!)

Rita ha dit...

Ja t'havia felicitat en l'anterior post, però ara penso que millor aquí també, encara que tard. És on toca no? ;-)

Un post molt maco!
Petons, guapa!!

khalina ha dit...

Violette molte gràcies! Espero que es posi bona aviat la gateta

Rita, tu vas felicitar-me molt puntualment :) Per què em tornes a felicitar? Perquè si fes convidada rebre el doble de pastís??;)
Moltes gràcies, maca

el paseante ha dit...

Penso que els segons s'han d'omplir bé. Hi ha anys que els recordes perfectament per les coses que vas fer o et van passar. I d'altres no en tens cap constància especial perquè van passar sense pena ni glòria. I moltes felicitats, amb una mica de retard, això sí :-)

khalina ha dit...

Nadador, mira que felicitar-me el 23F? Clar que entres dins la capvuitada famosa jeje.

Tens cert que els fets ens fan recordar els anys.

Nadador, estic contenta del teu retorn. A més ara vens en banyador :) Segueix nedant, passejant, volant, anant en bici... però segueix.

Els del PiT ha dit...

Hola Khalina!
Et venia a convidar al PiT, si et sembla pots passar-t'hi a recollir un premi merescut a mode de regal d'aniversari. L'avi i jo creiem que et pot agradar.
:-)

fra miquel ha dit...

Feia TEMPS que no passava per aquí. Potser se m'ha passat el TEMPS de felicitar-te? Crec que no per què a Blogville el TEMPS es mesura amb posts. Mentre no es fa una nova entrada és com si el TEMPS no passés. Així doncs, felicitats khalina

una abraçada!

khalina ha dit...

Sergi, ahir et vaig agraïr el premi en el teu PIT, en el seu blog (aclariment per malpensats) i avui te'l agraeixo per aquí de nou. Torna a ser tard, i no tinc TEMPS per a fer les meves nominacions.

Fra Miquel, les teves felicitacions són ben rebudes. Tenies TEMPS per felicitar-me :)

Manel Marqués ha dit...

"Una cosa que tot menja
bèstia, ocell i flor que penja
meja ferro, menja acer
menja pedres del pedrer
mata reis, ciutats comtals
de muntanyes fa sorrals"

Felicitats, tot i que vaig super tard (ni 8 dies ni res)

khalina ha dit...

manel, crec que encara puc acceptar la teva felicitació :)
Jo em sento com si encara no hagués fet anys, o sigui que no deu fer gaire...gràcies pel poema

Manel Marqués ha dit...

En realitat és una endevinalla, però m'ha semblat innecessari posar la solució :-)

khalina ha dit...

mmm, endevinalla i poema a l'hora, però no estic segura de la solució

Efrem ha dit...

Et dono la raó, crec que la percepció íntima del temps no la fem en termes matemàtics sinó biològics, per cert, per molts anys!

estrip ha dit...

felicitats, i quin reguitzell de bloc per descobrir.
bona setmana!

Manel Marqués ha dit...

La solució a l'endevinalla, Khalina, és el temps!
Precisament per això la vaig posar, perquè em va venir al cap després de llegir el teu post i els comentaris de la gent reflexionant sobre el temps.
L'endevinalla apareix a El Hobbit, de J.R.R. Tolkien. És la darrera endevinalla que li fa Gollum a Bilbo Baggins, en el memorable capítol en que aquest troba l'anell que anys després haurà de destruir el seu nebot Frodo...

khalina ha dit...

gràcies per la felicitació d'aniversari, Efrem.

Estrip, a anar descobrint.

Manel, gràcies per donar-me la solució. Vaig llegir el Hobbit fa molts i molts anys, i recordo poquet del llibre