Va acostar-se el pètal al nas per aspirar la seva fragància. El seu cap havia anat fins al taller de la pintora. Era de nit. Al voltant d’una taula sopava amb desconeguts físicament, però dels que curiosament sabia unes quantes vivències seves, uns quants sentiments. Sabia coses d’ells que potser altres coneguts seus no sabien. Havia vist les fotos d’alguns, llegit contes d’altres, escoltat aventures d’infància o joventut. Sabia llibres o pel•lícules que els agradaven... I aquella nit s’havien reunit i podia sentir les seves veus i rialles, contemplar les faccions de les seves cares, el gesticular de mans, el parpelleig dels seus ulls... Ningú era com s’havia imaginat, però tots eren encantadores persones... Va tornar a la seva habitació i va guardar el pètal.
Va baixar a Joanic. Feia fresqueta per ja ser estiu. Era la pre-revetlla de Sant Joan. Va anar caminant per un carrer que anava canviant de noms i mai havia aconseguit aprendre’s. I ja estava davant del Teatreneu. Va pujar les escales fins al primer pis. Al fons la seva taula. Alegria de retrobar-los. Algunes absències. Llàstima! Converses agradables. Per postres, què millor que un gelat a la plaça Revolució?
Va ser una deliciosa pre-revetlla de Sant Joan.
15 comentaris:
Crec que no havia llegit mai un post ta bonic, m'has emocionat. Per un moment he estat amb vosaltres ni que estigui lluny.
Jo també ho faig lo dels pètals...
És bonic haver-vos conegut. Li debem al Paseante? :)
Què guapa que ets, Khalina!
Un petó
Paraula de pas: crater
Emily, ara m'has fet emocionar tu :)
I sí, tu i jo ens coneixem gràcies al Paseante. Clar que si no hagués estat per ell, potser una altra persona hauria fet creuar les nostres vides.
Fra Miquel que em faràs posar vermella ;)
Per cert, què vols dir amb crater i paraula de pas? Ara anem a la fira i me'n vaig tota intrigada
Res, dona!
Que per publicar el comentari he hagut de posar la paraula crater :o)
Ara n'he de posar una altra però no té sentit.
Amb una pre-revetlla així... que necessita revetlla? :)
Ah Fra Miquel! gràcies per treure'm de la intriga.
Al final res de fira.
Això de la paraula oculta és perquè no entrin robots japonesos :O
Carme, cert. Clar que tampoc em queixo de la revetlla.
Dolcetaaaaa.... m'encanta el detall del pètal de violeta!
Bona revetlla, i bona entrada d'estiu!!
Khalina, preciós de veritat aquest apunt, guapa!
Emily, no et treguis mèrits. Vas ser tu qui ens va fer sortir a la novel·la i tu qui ens vas convocar per primera vegada. I la resta, han anat sorgint perquè ens trobem bé junts suposo... Com també suposo que tu també hi series si fossis més a prop.
El paseante, malgrat les seves absències, sempre acaba sent-hi la primera part de la nit, perquè tothom es pregunta per què no hi és. Li deu agradar dosificar-se... :-)
Una fantàstica pre-revetlla, efectivament!
Petons a tots!
És que sempre ho poseu el dia que tinc callista. També és mala sort. Ja t'ho han dit: un post deliciós.
Albanta, el pètal va ser un bonic detall.
Rita ja veus que era pel callista.
Paseante, no deixis d'anar al callista perquè si no tens els peus en forma no pots ser un bon paseante ;)
Paso a saludar-te hi ha deixar-te un peto el teatre si va anar força be en quant pugi posare videos.
Amb aquest post les emocions han aflorat sota el meu barret de cuiner.
Una salutació per a tu Striper.
Gurmet, que bé!
Quina sort tenen algunes de deixar anar pètals i d'altres de recollir-los! Un plaer, doncs.
Veí, a part de recollir pètals i donar-ne, també van recollir llibres.
Publica un comentari a l'entrada