Vaig anar desventint poc a poc el meu pis de Badalona. Com era abril ens vam endur les estufes elèctriques que no calien. Després vaig despenjar el quadre que em va regalar la Maria quan vaig fer 30. I el de la meva germana vestida per la sarsuela madrilenya (concretament en el número de A la sombra de una sombrilla...). Vaig seguir amb la làmina enmarcada de Van Gogh que tenia sobre el llit "la nit estrellada"... Treus quatre coses i es veu el pis tan trist! Després vaig despenjar les treballades cortines de ganxet fetes per la meva àvia. Aquell ja no era el meu pis!Vam anar recollint capses de cartró per anar guardant llibres i àlbums de fotos. I també en vam comprar de plàstic per anar guardant la vaixella i altres objectes més delicats.
La roba va anar a parar a casa els meus pares. Primer la de més hivern. Les sabates d'estiu... Em vaig desempallegar d'alguna roba.
No es tractava de deixar el pis buid. La llogatera volia els mobles. Només ens vam endur el sabater del rebedor i les macrotauletes de nit. Però ella es quedava la nevera, la rentadora, el sofà, taula i cadires, el moble del menjador, la tauleta del despatx, el llit de matrimoni, els llits de convidats, els armaris... Però tot i això vam anar fent viatges cap l'Empordà. I ara, al magatzem de la botiga tancada de la meva sogra, hi ha els miralls, el rellotge del bany, els nòrdics, llençols, tovalloles, planxa, aspirador, cafetera, paelles...
Quan vas desvestint una casa, trigues més perquè vas retrobant records. Recordava les penes per muntar l'armari d' Ikea de l'habitació junt amb una amiga que vam fer musicals, i ara poc sé d'ella. Em va ajudar a muntar uns quants mobles. Ella sempre tan energètica i disposada!
Vaig recordar quan pintant el sostre del pis, van començar a caure capes de pintura. I el meu pare, la meva germana i jo intentant arreglar-ho entre riures.
Vaig recordar com la meva mare es va recorrer amb mi, mil i una botigues mirant mobles o làmpares.
Vaig recordar al meu tiet fent tots els forats per penjar làmpares, quadres... I posant les finestres d'alumini.
Vaig recordar viatges recollint per exemple el gran gerro blau que em vaig comprar a Portugal.
Regals d'en Wow, regals d'amics...
Va aparèixer una foto petita amb el marc tot brut , que era el record del casament d'uns amics , i que ara ja s'han divorciat...
I podria seguir explicant molts més records...
Va arribar el 30 d'abril. Adéu al meu pis. Adéu a Badalona. Ja no sentiré les cotorres cantant de bon matí. Ni obriré la finestra de l'habitació i veuré una palmera fent contrast amb el cel blau. M'agradava la llum que entrava en aquell pis. Em relaxava estirar-me al sofà blau contemplant la làmpara estil ovni i les parets blanques... Però sé que he deixat el pis en bones mans. I jo vaig caminant cap a un nou pis. Una nova etapa està al meu davant. Vaig desvestir un pis, perquè ara en vestiré un altre, i aquest cop,no prendré les decisions sola. Caldrà consens :)
14 comentaris:
És trist, però a l'hora alegre aquest apunt, khalina. Desfer una casa, la teva, fa un no sé què, però pensar en que aviat en faràs una altra és una alegria, l'alegria d'una nova casa i aquest cop, a més, d'una nova vida.
Et desitjo molta felicitat en la nova casa i, per descomptat, amb la nova vida!
Petons!
Com si d'un videojoc es tractés, s'han d'anar passant pantalles.
Que vagi bé i guarda els records
visca el consens! Molta sort amb aquesta nova etapa! El pensaments de la khalina però continuaran sent fruit d'una sola decisió!
Vestir-lo per consens, una gran forma de vesitr-lo, i tant!
*Sànset*
Nou pis, nova vida. Jo fa un any vaig fer el mateix i ara sóc feliç.
Quina ràbia quan cau la pintura del sostre!!
Moltes gràcies Rita. Tens raó que és una barreja de sentiments.
Garbi és cert que la vida és com un videojoc.
Estrip, moltes gràcies pels desitjos. I sí, de moment aquest blog és unidecisional, tot i que admeto de grat suggeriments i comentaris de tots i totes :)
Sànset, moltes gràcies per la visita. Ja us aniré explicant el consens.
Emily, quan acabem de fer obres serem feliços. De moment somiem amb runa!
Vestir i desvestir...no em diguis que no és un verb ple de significats.
Vestir una llar és anar sumant il.lusions Khalina!
Moltes felicitats ...ara la festa de inauguració? :)
I tota aquesta moguda per viure amb un pescador de gambes. Si fos per un paseante encara ho podria entendre :-)
Un post melangiós i vital al mateix temps, com ja t'han dit. Espero que la nova vida sigui plena de llum. I si no pot ser amb BSO de cotorres, que sigui de gavines.
Joana, és cert que vestir i desvestir signifiquen un munt de coses.
La festa d'inauguració encara la veig lluny. De moment només veig runa.
Paseante, segur que serà una vida lluminosa, encara que no tingui la làmpara ovni. I sobres les gavines, com deia en un post, no em fan gaire gràcia últimament. I això que abans les trobava encantadores i lliures. Però ara les veig massa rapinyaires.
Per primera vegada llegint un blog, se m'ha posat la pell de gallina. Toca, el que has escrit, toca.
Que siguis MOLT feliç (baixaràs, oi?)
Bonic post. A mi tambe m'ha fet venir molts records al cap, i tambe em fa entristir una mica... Pero segur que sereu molt felicos a l'Emporda! (Quan es tanca una porta sempre s'obre una finestra)
Sense accents i sense c trencada, coses dels teclats a l'estranger.
Rateta, seguiré baixant i tant. Per feina obligada els divendres. I a part per anar veient família i amics. Sigues tu també feliç
Alatrencada, m'honora que em llegeixis des de tan lluny! Petonets!
Sé i entenc molt bé el que expliques, i quan passis per Badalona, somriuràs i algú et farà un petó :)
Felicitats reina!!
Cris, moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada