divendres, 27 d’agost del 2010

Visita a l'Illa Roja

Era una tarda d'agost. Vam anar cap a la platja de Pals. Vam aparcar dalt la pujada i vam baixar alegrement per un carrer amb forta pendent sense pensar en la tornada. La gent es banyava, prenia el sol, i els més atrevits es llençaven des d'una roca. Clar que suposo que tampoc calia ser massa atrevit. Hi havia una cua de nens, noiets i noietes, pares... Al costat  hi havia la cua dels familiars, fotògrafs del salt.


Nosaltres no vam saltar. Nosaltres vam seguir pel caminet de la dreta. L' Illa Roja ens esperava.



El sol ja no hi tocava, així que no hi feia calor. Era agradable jeure sobre la tovallola en aquella sorra que no cremava... Alguns nens jugaven mentre els adults xerraven. Els pares d'una família alemanya van obrir una ampolla de cava que van beure en dues copes de plàstic mentre contemplaven aquell idil·lic paisatge.

Uns joves van arribar amb càmera. I el que semblava increïble, un d'ells havia escalat fins dalt l' illa, i... estava saltant. Jo ho vaig trobar perillós. Però ell  va convèncer a un dels amics per pujar-hi.Tots els pocs que érem a la platja els miràvem... Segons explicava el xicot l'escalada era perillosa. Però que no passava res quan saltaves. Deia que tocaves terra amb els peus, però que no passava res si en arribar a l'aigua arronsaves una mica les cames.
Tots dos van nedar per pujar per arribar a la part de darrera l'illa. Un cop a dalt, l'amic no es va veure en cor de saltar. Anava mirant tots els possibles llocs des d'on saltar... però res. L'altre repetia que com era enginyer.Finalment, l'enginyer no sé com va tornar a baix, però el noi primer va saltar de nou... Quan vaig veure que emergia el seu cap de l'aigua vaig sospirar tranquil·la... Però va tornar a provar sort una altra vegada. Aquest cop acompanyat d'un xicot que pescava a les roques de la vora, que en veure'ls, va demanar-li consell sobre l'ascens. I apa, a patir dos cops més! Per sort ningú va prendre mal.

Ens vam banyar en l'aigua gelada i transparent. La gent anava marxant. Només quedava la família alemanya. Les seves filles adolescents jugaven a pales. Vam deixar-los per ells sols tota la platja. Ells van treure el cava de la neverata per brindar de nou.

Per acabar vull comentar que les fotos que he penjat són d'en Wow.



12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, sí noieta, a mi em sembla perillós també, però sempre hi ha atrevits o valents o inconscnients... no sé com dir-los-hi

Rita ha dit...

Cada dia s'hi tira gent des de dalt. Increïble!

Jo m'hi vaig tirar un cop, des de la meitat, i vaig dir que mai més! :P

Molt bones les fotos! Felicita el wow!
Petons!

khalina ha dit...

Jo tampoc sé com anomenar-los Carme... Clar que pitjor els del balconing.

Rita, què atrevida! Quants metres deu fer la roca?
En Wow va fer una sèrie de quatre fotos del llençament del noi

Striper ha dit...

Ahir vaig veure un reportage sobre el tema un dia de aquest pasara un acident i llavors diran que es culpa del ajuntament per no possar un cartell dien que esta prohibit . I el sentit comu?

El veí de dalt ha dit...

Jo hi vaig sovint a l'Illa Roja i fa por veure saltar la gent... Cada dia, però, amb més gent!

Joana ha dit...

M'hi sobren aquests que es tiren...espero que no sigui el Veí ,...un d'ells jejej

kweilan ha dit...

Jo també ho trobo molt perillós encara que les fotos estan molt bé.

khalina ha dit...

Doncs sí Striper, el sentit comú molts cops està de vacances.

Veí, cada cop més gent hi va? O més gent es llença des de dalt?

Joana, jo crec que el Veí no ho fa. Clar que potser ha practicat tirant-se des dels icebergs.

Kweilan, li diré a en Wow que agraden les fotos. Clar que després hem vist que la segona és meva

òscar ha dit...

I jo també brindo amb cava, tot i que em sol ser un pèl indigest, perque ningú no es va fer mal.

Tot un miracle, al menys en aparença.

khalina ha dit...

Doncs a brindar amb Omeoprazol ;) o amb almax, aisss Òscar

el paseante ha dit...

La propera vegada que vagis a l'Illa Roja, en Wow i tu us poseu unes aletes de tauró a l'esquena i nadeu en cercles sota els saltadors. Ja veuràs com s'ho repensen la Rita i el Veí abans de fer el gamberro.

khalina ha dit...

Quines idees tens Paseante!