dimarts, 23 de desembre del 2008

El blocaire invisible i el llenguatge no sexista


Ja tinc blocaire invisible i també sé de qui ho sóc. Quina emoció!! Encara no sé que regalar-li però queden molts dies encara. Es una persona encantadora (uis ara haig de vigilar amb els sexes per no donar més pistes de les que vull). No la conec personalment ("la conec" perquè em refereixo a una persona) però llegint els seus posts veus que és una gran persona.

Si se'm donés bé la poesia podria fer-li un poema, però no tinc gaire traça. També podria cantar-li una cançó personalment. Podria desafinar bastant, i quan vulgués pluja, amb posar-la en tindria prou. O podria cantar-la bé, una d'estil balada i li serviria per adormir-se. O podria cantar-li una cançó ben marxosa per posar-se-la de bon matí i despertar-se.
Si sabés dibuixar, podria fer un dibuix i escanejar-lo. Podria intentar fer-li un retrat.
I si escric un conte on ell/ella fos el/la prota?

Això de buscar paraules sense sexe per no donar pistes, em fa certa gràcia;però el que anomenen fer servir llenguatge no sexista, de vegades ho trobo massa exagerat. Potser algú em dirà que tinc una mentalitat masclista oculta tot i que jo no vulgui adonar-me, però penso que hi ha un punt on la comunicació és més lògica que la igualtat intransigent. Es cert que si parlem en masculí, les dones ens sentim incloses, en canvi a un home se li faria estrany estar catalogat dins del grup de les catalanes. Potser sí que tenim una neurona masclista implantada al nostre cervell.

Ara bé, no trobeu que parlar de "persones catalanes", "persones treballadores", "persones inmigrades", "part empresarial", "parts progenitores" (enlloc dels progenitors o el pare i la mare, no sigueu malpensats!) pot portar a confusions? He vist alguns textos que són quasi impossibles de comprendre degut a aquest llenguatge. Ai, que en Jordi Pujol hauria de rectificar i dir "és persona catalana qui viu i treballa o està a l'atur a Catalunya" perquè tal com estan les coses.

Escriure el/la, veí/veïna, ciutadà/ciutadana... si és en una salutació és adequat, però tot un text en aquesta línia pot significar ocupar quasi el doble d'espai. Proveu-ho.

Quina és la solució?? Crear el gènere neutre. Potser enlloc de les persones catalanes podríem dir "lis catalanis", i així ningú se sentiria exclòs. S'enfadaria molt Pompeu Fabra per fer aquests petits retocs? " Es catalí que viu i treballa o està a l'atur a Catalunya" No sé qui em recorda ara aquesta frase.

I bé, sóc conscient que el llenguatge no sexista no té res a veure amb el/la meu/meva blocaire invisible(sort que són neutres les dues últimes paraules), espero que sabrà perdonar-m'ho. El que si us puc dir que ell/ella escriu sense fer servir el llenguatge no sexiste(jo també). Parla de "tots" podent dir "tots i totes" o "les persones que em llegiu" o "la humanitat blocaire"...

14 comentaris:

Albanta ha dit...

Ostres !! Qui serà??
Bones festes Khalina!!!

rhanya2 ha dit...

Molt bon Nadal, Khalina!!!!

Rita ha dit...

Tens molta raó. A vegades es fa molt pesat això...

Segur que faràs un regal preciós!

Molt bon Nadal, maca!
Petons!

Salva Piqueras ha dit...

Amb la incontinència verbal que tenim alguns (i algunes), que no ens deixa acabar mai els escrits (i les escrites), només faltaria que ens haguéssim de "normalitzar" en aquest aspecte...

Gaudeix de les festes!!!

estrip ha dit...

quasi que se t'escapa! ai ai ai...

Striper ha dit...

Aixxx Qui sera.. Quina emoció.

El veí de dalt ha dit...

Com que saps de qui ets la blocaire invisible? Qui t'ho ha xivat? O ho has endevinat tu soleta...?

Jo, encara que nos igui el teu blocaire invisible sempre em pots fer un poema, un dibuix o sortir al replà a cantar una cançó!

Cèlia ha dit...

Nadal

ELS SENTITS DE LA TERRA
(amb tornada)


M’agradaria veure pensaments i emocions,
i objectes amb ànima
(en total equilibri,
anant a qualsevol destí).

M’agradaria tastar les situacions inverses
i la maduresa generosa
(en total equilibri,
anant a qualsevol destí).

M’agradaria olorar experiències passades
i la sensació de pau
(en total equilibri,
anant a qualsevol destí).

M’agradaria escoltar el so dels arbres
i la música dels colors
(en total equilibri,
anant a qualsevol destí).

M’agradaria tocar núvols i estrelles
i la tendresa de l’aigua
(en total equilibri,
anant a qualsevol destí).


Bones festes de Nadal!

Cèlia M.

mar ha dit...

quins nervis, no?

Cosespetites ha dit...

Ups, quin embolic/embolica (ah, no, això no). Esperam més pistes!

alatrencada ha dit...

Oh! Jo vull que siguis la meva blocaire invisible i em cantis una cançó.

Tens raó, odio aquest llenguatge del tots/es nens/es... buff

khalina ha dit...

Albanta no tinc ni idea perquè no tinc cap pista directa. Bones festes!

Violette, bones Festes!

Rita pot ser mortal de pesat.

Tot arribarà Salva jaja.

Estrip haig de vigilar molt per no ficar la pota.

Striper sí que és emocionant.

Veí, ja anirem fent coses pel replà.

Cèlia preciós. Gràcies.

MAr, ja falta menys pel dia 5.

Cosespetites ja donaré més pistes.

Alatrencada es diu la infància :)
A gencat hi ha un diccionari, i algun m'han passat per feina

Joana ha dit...

És una mica perepunyetes això del llenguatge. Que si quedes bé , que si és masclista...Mira potser que siguem més espontanis perquè si no perdem el temps...
Costa trobar pistes eh?
Bones festes wapa!

khalina ha dit...

Penso com tu Joana, però vigila amb algunes extremistes, que no persones amb idees extremes.