dissabte, 17 de gener del 2009

Precisió

En els cursos de comunicació s’aconsella precisió. I és cert que si vas donant voltes als temes emboliques als que t’escolten, però també s’ha de tenir present si l’oient coneix aquella paraula precisa, perquè si la desconeix ja deixes de ser precís. Vigilar en no allargar-se, perquè si et fas pesat, més probabilitats tens que l'altre desconecti. Ara que si un és massa breu i esquemàtic potser l’altre no capta del tot la idea que vols donar. Per això jo sempre dic, s'ha de buscar el punt mig, o millor dit, el punt adequat. Això sempre que volguem aconseguir una bona comunicació. Si volem l'efecte contrari, llavors és qüestió d'utilitzar paraules estranyes, fins i tot alguna inventada que impressioni. I feu servir diminutius, sigles, abreviacions. Afegiu alguns percentatges i xifres que això mareja i desconcerta.I parleu ràpid, molt ràpid. I quasi no respireu. Però respireu, que sinó morireu. Respireu per això on no s'ha de respirar. Talleu les frases a veure si confoneu als que escolten. Però tornem a la precisió, mireu un parell d'exemples.

Exemple de precisió:
Barcelona. Casa de la meva àvia de 89 anys . 9 de gener de 2009. En escena ella, ma germana mitjana i jo.
Les noies s'acomiaden de l'àvia a la porta de l'escala.

- Moltes gràcies per la visita - diu l'àvia
- De res.
- I records als maridets - diu l'àvia. S'atura, es repensa el que ha dit. - Records als... amants- diu amb cara de satisfacció després d'haver trobat la paraula adient.

I la dona tenia raó, Si no estem casats, doncs marits no són. Podria haver dit nuvis, però ara ,la paraula no està de moda. També hagués estat bonic "xicots" Però crec que per a ella "amants" era una categoria superior.

Exemple de no precisió:
Barcelona. Centre on assajo amb el cor. 13 de gener de 2009. En escena una dona que mai vol dir la seva edat però se li suposen uns cinquanta. Porta uns cabells amb metxes roses ben estarrufats. La seva cara té varies capes de maquillatge per sobre. Les ungles a conjunt. Collaret, arrecades i anells conjuntats. Té una veu gruixuda, per telèfon sempre penses que serà un home. I al seu davant jo mateixa. Al fons i als costats hi ha altres cantaires xerrant en acabar l'assaig.

- Com han anat els Nadals? - va preguntar la meva companya de cants
- Ah molt bé. Sembla que faci tant, i només fa una setmana de Reis. - li vaig respondre. Vaig pensar que havia de preguntar-li a ella, però podia ser massa perillós. Volia anar cap a casa.
- I en Wow i els nens? Estan bé?
- Sí, si gràcies- vaig contestar
- Per cert, no sé si t'ho he preguntat - I vaig pensar doncs si ja m'ho has preguntat, ja t'ho hauré contestat , però ella va seguir - En Wow i tu viviu junts?
- De vegades.- vaig contestar.

I em vaig quedar tan ample. Segons com t'ho miris no vivim junts, perquè no tenim cap hipoteca comuna, ni lloguer compartit, ni dormim junts cada nit. Però quan podem, o sigui caps de setmana i segons per on em caigui a mi la feina estem junts, no? Doncs vivim junts de vegades. Potser no vaig ser massa precisa, però li vaig buscar la part positiva a l'assumpte. La part negativa seria comptar quants dies en un mes normal ens veiem. No arribem a mig mes.O pitjor mirar les hores. Però en còmput d'hores tampoc estan tan bé altres parelles que viuen junts, ja que potser per feina coincideixen poc a casa. I si estàs dormit no compta, que no et veus. Clar que et pots abraçar i és bonic, sobretot amb el fred.... I tornant a temes positius, després hi ha les vancances on et veus més, i la Setmana Santa...Quants dies falten? Setanta? Vuitanta? Noranta? (tot rima amb santa)

Aquí no vaig ser precisa, clar que després vaig aclarir aquest "de vegades" a la dona de la veu gruixuda, perquè es va quedar amb una cara de"ja m'ha fotut aquesta"

17 comentaris:

Striper ha dit...

Les avies de avui en dia esta clar que estan perfectament a la " Page" de la realitat.

Rita ha dit...

I que tafanera que arriba a ser la gent!

Ei, la iaia molt simpàtica no? ;-)

Carme Rosanas ha dit...

Una àvia fantàstica!
I em fas pensar que hi ha gent que no mereixen gaires precisions. Que vas tenir molt bona voluntat en aclarir-li més.

khalina ha dit...

La meva àvia és moderna a la seva manera. Clar que ella deia que als balls sempre anava amb guants perquè li feien angúnia les mans suades... Ais un dia hauria de fer un post de la meva àvia. O uns quants. Un llibre i tot.

Rita, i tant!

Carme, tens raó, jo de vegades dono explicacions a gent que tampoc es mereix... Un dia també hauria de fer un post sobre la dona de veu gruixuda. Es tot un personatge! Us semblaria fictícia, i és ben real.

Els del PiT ha dit...

La saviesa de les iaies...
A mi se m'en refot el què pensin, però sovint acostumo a donar explicacions amb innecessària imprecisió, dec ser xerraire de mena, he, he, he...

khalina ha dit...

Es maco xerrar, Sergi

nimue ha dit...

jeje! això li passa per preguntar! :P

Emily ha dit...

A veces sí, a veces no, com la cançó de Julio Iglesias...
Jo un dia li vaig fer una broma a ma iaia pel dia dels innocents. Vaig deixar caure a la familia que em casava. I ma iaia va dir: no cal que es case, que s'ajunte. I ma iaia era de missa diaria. Sempre sorprenen aquestes dones!
Segur que el temps que passeu en Wow i tu és intens i l'aprofiteu bé ;-)

khalina ha dit...

Ui Nimue, aquesta pregunta i pregunta, ara que després a ella li passa el mateix o pitjor. En aquest cas, ella no va poder dir res més jaja.

Emily fent bromes a la família jaja... Passem estones intenses combinades amb nens, família, amics... i també les nostres estones exclussives

el paseante ha dit...

Molt bo aquest post. I molt lleig que visquis (de vegades) amb el Wow sense estar casats. La teva àvia és massa moderna. I quan les àvies són massa modernes passa que així va el món de desmanegat.

khalina ha dit...

Paseante, que només és de vegades jeje

alatrencada ha dit...

M'he pixat de riure. "De vegades" vas contestar? Resposta digna per a una personalitat tafanera con la de Miss. M. Recordo el dia que m'explicava espantada que potser estaria embarassada, quan pobreta... patia els inicis de la menopausa.

Ai... els amants...

khalina ha dit...

Filla, podriem omplir posts i posts curiosos amb ella

The Horror ha dit...

Jeje, em fa gracia la teva avia amb la seva categoria 'superior' d'amants. Molt precisa!

Veus, el 'de vegades' et queda de conya, sembla un guio de pel.licula. Un corte de nassossss!!!! Pero com que ets bona persona, vas i li aclares la situacio a la dona. Tambe ets bona persona quan m'escoltes (o em llegeixes - o em fas veure que llegeixes! ;-D) les meves diarrees verbals/escrites.

khalina ha dit...

The horror, gràcies per la valoració com a bona persona :) Home, jo ni robo, ni mato...
Llegeixo perquè vull

Efrem ha dit...

Un altre post que em tornaré a llegir, avui estic redescobrint el teu bloc, interessantíssim! Tot un pou d'informació important i ben seleccionada.

khalina ha dit...

Efrem, m'afalagues :)