divendres, 10 de juliol del 2009

El Tour de França ha retornat a la meva vida


Quan tenia cinc anys, els meus pares van llogar per tot l'any una casa a Arbúcies. Hi anàvem cada quinze dies. Jo deia que Arbúcies era el poble més maco del món. M'agradava veure a la primavera sortir les fulletes als arbres, com creixien grans i verdes a l'estiu. A la tardor agafaven tons vermellosos, i ens abandonavem a l'hivern.
Passats uns tres anys, van canviar a la Costa Daurada, però uns tiets van quedar-se amb la casa de lloguer. I així vaig poder-hi seguir anant. Fins no fa gaire, quan va morir la propietària, i amb pena vam haver de deixar enrera records d'infantesa i adolescència. La porta es va tancar.


Recordo uns quants juliols anant amb la meva germana a Arbúcies. Allà estàvem amb els meus tiets i cosins. Era fantàstic! Esmorzar un panet amb embotit, el de berenar amb nocilla, jugar amb els veïns al pati a jocs de taula, córrer en bicicleta de pati a pati, campionats de ping pong, anar d'excursió al riu o a fonts, la piscina de la fonda del costat, perquè encara no havien construit la municipal ...


També tinc el record esvait del Tour de França. A la fonda del costat, tenien la saleta de la televisió amb cadires. La pantalla era més gran que la de casa, tot i que no era com una de plasma, i allà, amb algun client de la fonda seguíem animats la cursa. No havia vist mai més una cursa de bicicletes fins avui. I ha estat sense proposar-m'ho.


Avui he despertat prop de les 6h a l'Empordà. Ahir tarda vaig anar-hi. Algú pensarà que és una pallissa, però només per l'abraçada dels nens d'en Wow hi tornaria un milió de vegades més. Feia dies que no els veia. Evidentment també em va alegrar veure en Wow, i un cop deixats els nens compartir passejada i gelat per Platja d'Aro.
Aquest matí, a quarts de nou ja estava a L'Hospitalet. Avui tocava allà. He mirat el diari gratuït mentre prenia un cafè amb llet en un bar, i he vist el recorregut del Tour. Potser el veuria.
Us estalvio unes quantes anècdotes del dia, i em situo a les 16.15 al Passeig Colom. Encara tenia els peus, les sabates i els cabells mullats. Quina ràbia! Com tots els dimarts i dijous tenia curs a la tarda. Pel carrer m'han volgut donar la bandereta groga. No hi havia massa gent. La pluja haurà desanimat a uns quants. Bastants eren estrangers.


He arribat al curs. Des de la classe no es veia el carrer, però a l'altra banda del pis,hi havia un magnífic balcó per veure la cursa. Oh! Quan era petita sempre havia desitjat poder veure la cavalcada de Reis des d'un balcó. De gran també, però de petita més perquè era més baixeta. A més a més, els típics enfilats a l'escala et tapaven. I el perill dels caramels fent-te nyanyos al cap! Haurien de prohibir tirar-los amb tanta força.


Avui el meu somni s'ha fet realitat. La professora ens ha deixat anar a mirar la cursa (com si fóssim nens petits! La majoria són més grans que jo) . Quan hem sentit moltes botzines, tots cap el balcó. Però era part de la comitiva més sorollosa. Hi ha hagut una segona falsa alarma. Un ha anat a controlar. Res! De nou més botzines i helicòpters. Tots al balcó i la pobra professora aguantantel paire. Finalment hem buscat un contacte, el meu pare que seguia el Tour per la tele era ideal. Ell ens ha donat l'avís pel mòbil, i hem pogut seguir la classe fins la seva trucada, i llavors tots a veure el ciclista que anava primer i tota la resta. El balcó era ben llarg. La barana no estava massa neta, però ho hem vist molt bé.
Els companys han fet fotos com la que he penjat al principi. Quina emoció! El Tour de França ha tornat a la meva vida vint-i-tants anys després!

14 comentaris:

òscar ha dit...

per acabar de matrimoniar els records del tour televissiu d'arbúcies i aquest des del passeig colom, hagués estat fantàstica la veu de qualsevol dels locutors de tele o ràdio, fent un speach de l'estil ... "y la serpiente multicolor saca a los balcones de la ciudad condal a miles y miles de espectadores que saludan a la ronda francesa con franco entusiasmo. un espectaculo de luces y colores que tiene el marco incomparable del cap i casal". (crec que, de menut, escoltava massa a josé maría garcía)

estrip ha dit...

m'has fet veure el tou des d'una altra perspectiva.

jo estava content perquè el jefe d'allà on treballava, el pare, li agradava quedar-se a casa quan feien les etapes de muntanya.

Els del PiT ha dit...

Quins records!
Nosaltres vèiem "el coche fantástico" després de dinar a Palamós, menys color, però molta més acció que "la serpiente multicolor" del tour...
Vaig sentir per ràdio que un dels locutors, en una imatge inserida de la torre agbar (mentre els ciclistes passaven per Granollers) va dir una cosa com: "Esta torre/monumento de Granollers no la conozco..."
Sí, sí, molt bona campanya per la ciutat de... Granollers?
;-)

assumpta ha dit...

T'he vist al balcó intentant fer-te un lloc entre els altres més alts que tu, menjant-te un entrepà de xoriç.
Mentres, llàgrimes rodolaven per unes galtes encara menudes, per una porta que mai més s'obrirà. I no s'obrirà per a no esbair al vent uns dolços records d'infantesa...
però llavors amb l'arribada dels ciclistes ha tornat el somriure!

El mateix somriure amb el que de ben segur, has regalat aquest matí el preciós paisatge de l'Empordà!!!
;)

Marta ha dit...

El Tour també ha passat per Lloret de Mar espero que ens hagi portat publicitat.

khalina ha dit...

:D Òscar, sempre tan enginyós!

Strip, sé d'uns quants emprenyats amb el Tour perquè, p.ex el seu poble quedava tallat, i no podien tornar a casa fins que passaven les bicis, o gent que ha hagut de demanar festa per la dificultat per anar a treballar, i altres han demanat festa per poder veure'l en directe. Perspectives de tots colors.

Sergi, això de la torre de Granollers...:D Què fort!
Jo també veia "El coche fantástico" No recordo a quina edat, però no deuria ser incompatible amb el Tour.

Assumpta, sempre tan poètica (excepte l'entrepà de xoriç, que no hi era jaja)
L'Empordà és tan bonic!

Marta, a Lloret no heu de patir pel turisme, penso, però bé, diuen que el Tour farà publicitat a tots els llocs per on passa... Algú recorda per quines ciutats i pobles francesos passa?

khalina ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
nimue ha dit...

i jo que no li trobe la gràcia a les carreres de bicicletes...

khalina ha dit...

Nimue, feia anys que no li trobava la gràcia. Però dijous ens la vam trobar servida en safata.

alatrencada ha dit...

Ai... quins records estiuencs més meravellosos, allò era vida!

Salva Piqueras ha dit...

El Tour, el Coche fantático, Verano Azul... és curiós que a l'estiu, com més temps tenim per mirar endavant, més ens encaparrem a recordar!!

khalina ha dit...

sí, alatrencada, quins estius més deliciosos!

Salva, no està malament recordar, sempre i quan els antics records no t'impedeixin crear records per al futur

el paseante ha dit...

Jo vaig estar a punt de baixar al passeig de Sant Joan per veure el Tour, però la seño no em va deixar. Catxis. Hauries de tornar un estiu a Arbúcies per ensenyar als nens del Wok com creixen les fulles.

khalina ha dit...

Aquí a l'Empordà, els nens tenen la sort de tenir ben a ma, mar i muntanya.