diumenge, 3 de gener del 2010

Comencem el 2010



El 2009 se’n ha anat i ha començat el 2010.

El 30 de desembre vam agafar carretera cap a l’Empordà. Després d’uns dies de trobades de família, altres d’estar solets al pis de Badalona, compres per la gran ciutat, el sopar dels Innocents amb els amics, una passejada per la Conreria, anar al cinema a veure Millenium 2... ens esperaven uns nens que cada cop són més grans. Ja teníem ganes de veure’ls.

El dia 31 era el dia de l’home dels nassos. Com acabaríem l’any? Sopar amb els avis i els nens a casa. Música, antifaços, serpentines i barrets per fer una mica de festa després del raïm.

A la tarda, vam improvisar una petita sortida amb el petit Wow. En Wow junior va decidir quedar-se a fer deures. Nosaltres tres vam anar fins a la pineda d’en Gori de Palamós. Només hi havia un cotxe que ja marxava. Quina diferència amb l’estiu on és plena de gom a gom.Tot i que segons expliquen, a les nits d’hivern s’omple de cotxes de parelles apassionades.

Vam anar caminant pel camí de Ronda fins cala Salguer, ells volien trobar boniques petxines o pedres per a fer manualitats. Només ens vam creuar amb una parella d ’uns cinquanta anys però amb la mirada enamorada d'uns de vint. Qui ha dit que l'amor és només cosa de joves?


Les casetes de cala Salguer eren tancades, amb les barquetes aparcades al davant. Ningú volia acomiadar dins seu l’any? O arribarien més tard?Trobo que seria un cap d’any ben romàntic. Sempre i quan hi hagués una bona llar de foc dins. O deixant romanticismes de banda, almenys una bona bona estufa. Musiqueta, cava...

Les onades es gronxaven dolçament. Una imatge molt més agradable que la de feia quasi un any després del temporal de Sant Esteve. El sol es reflectia en la mar mentre anava camí d’amagar-se. El vent de garbí feia moure’s les branques dels arbres de darrera les barraques, semblava que volguessin saludar desitjant-nos bon any. Em deleitava captant amb tots els sentits olors, imatges, sons. El tacte de les pedres rodones. Tenia ganes de cantar, no massa fort, però em va venir al cap "I could have danced all night" de "My fair lady".


No portàvem càmera. Per això us he penjat una foto d'en Wow de farà tres anys. Era també, hivern però més avançat, potser febrer. I era matí, per tant la llum del sol no era la mateixa, però adaptant tot una mica us podreu fer una idea del moment.

Un parell de famílies estrangeres van interrompre l'escena. Un nen petit llençava pedres mentre la mar li somreia, i el seu avi immortalitzava les imatges en la càmera de vídeo.

Un bonic passeig per acabar l’any.

El dia 1 vam dinar en família de nou. Van venir també la nebodeta i els seus pares. Vam posar de nou les tovalles nadalenques, les espelmes decorades, les copes de cava.

I a la tarda, per començar l’any : Avatar! Com ens va agradar! Era llarga però va passar volant. Crec que hi ha una mescla d’uns quants bons ingredients. Els efectes especials són genials. I bé, em va agradar la força de la natura. No ens en adonem de com maltractem el planeta! També em va agradar la força de l’amor, que no enten de races. Clar que potser algunes estones eren massa violentes. No sé si l’heu vista, però per nosaltres quatre va ser un bon començament d’any.

I avui, bàsicament podríem dir que m’he dedicat a anar llegint el blog de la meva blocaire invisible. Crec que mai havia llegit cap post seu, i m’està agradant descobrir-la, i a veure si acabo de trobar un regal especial per a ella.
Deia que no publicava sovint, però els seus posts són tan intensos que si escrivís cada dia podria provocar la síndrome de Stendhal.

Em toca donar més pistes, però encara no vull descobrir-me. No és el primer cop que participa en el blocaire invisible. Ha participat en les Històries veïnals i el Cadàver exquisit. Va escriure un relat pel “De calents i contents” del Veí. Se’n surt exitosament amb poesia i amb la narració. Ens mostra algunes fotografies seves. I prou! Que n’he donat moltes.


18 comentaris:

BACCD ha dit...

Ai, que em torno beneita buscant la meva amiga! Un parell de coses coincideixen amb mi. Però és el primer cop que participo al BI, o sigui que rien de rien de requeterien.

Emily ha dit...

Felicitat!!!!!!!!!! Veig molta felicitat, m'agrada. Vull sentir-te cantar la cançó de My fair lady.

Rita ha dit...

M'ha encantat llegir aquest post. Com bé diu l'Emly, això és la felicitat, khalina!

Celebro que estiguis(eu) tan i tan bé. Això s'encomana, a més!

Curiosa la cala Salguer... Sempre m'ha agradat!
Petonets, bonica!

Els del PiT ha dit...

Doncs sí que havia de ser especial el cap d'any, bonica!
Molt millor temps que l'any passat per Sant Esteve com bé dius, eh?
Ara que aprofitar una foto vella perquè una blogaire com tu no duia càmera?!? Ai ai ai...
Molt bona any per tu i pels teus!
:)
Ah! I records del nano també, es veu que està enfadat perquè vaig solet passejant pels blogs sense fer-li esment, que n'és de gamarús, eeeing? Hi hi hi...

Joana ha dit...

Bon Any Khalina. Una bona entrada d'any amb aquesta pasejada...
Jo no sóc la teva BI però em sembla saber qui és :)

Striper ha dit...

Jo també vaig veure AVATAR i en 3D va ser molt bonic , ens va agradar molt.

khalina ha dit...

Duschgel, potser no ets tu si no coincideixen les pistes jeje. Així tot és més emocionant.

Emily la que canta més bé és l'aleta. Sí que sóc feliç.

Rita, sempre he trobat Cala Salguer i cala Margarida precioses amb les casetes. clar que la Illa Roja... No hi hem anat fa temps. Si hi vaig portaré càmera ensenyar-te la foto.

Hola avi! Bon any tingui! Va tenir una nit de cap any boja?Records al Sergi no s'enfadi.

Joana, pot ser que sàpigues qui és la meva BI. La coneixes millor que d'altres. Però shhh.


Striper ja vaig llegir el teu post d'Avatar. Com deies tu, els efectes especials sense desperdicis. Es molt entretinguda.

Garbí24 ha dit...

Sap greu que fos el GARBI qui et fes moure les ones del mar...unaltre dia avises i m'estare quiet....Bon entrada d'any...

el paseante ha dit...

M'ha donat calma aquest post, Khalina. És xulo perquè és viscut. El dia a dia, les onades, els nens. Sovint t'envejo. Massa sovint.

estrip ha dit...

Bon any, un bon final un bon començament. Feliç 2010!

khalina ha dit...

Garbi si ja m'agradava com es movien els arbres :)

Paseante, m'alegro que el meu post t'hagi donat calma, però no m'envegis, perquè si voltes pel Turoparc, no pots estar a l'hora per cala Salguer.

Estrip, bon 2010, i com ho deies? bon dia nit! Un post curiós el teu.

Albanta ha dit...

Khalina preciosa, molt bon Any per tu també. M'ha encantat la teva narració d'aquests dies de festa...m'has fet viure uns moments de serenor. També t'envege, com diu El Paseante, però enveja de la sana!!
Un petó boniqueta

kweilan ha dit...

Bon 2010, khalina!

khalina ha dit...

Albanta, un petó per a tu també.

Bon 2010 Kweilan!

Anònim ha dit...

Hola Khalina.

Aquest és l'últim missatge emmascarat, de fet ja li estic donant voltes a la història i la propera vegada ja faré servir les meves dades reals.

No sé si necessites més pistes però et deixo una darrera:

El meu físic i jo no som precisament amics.

Fins la propera

khalina ha dit...

Quina emoció Blocaire! Falten poquetes horetes per les 12h de la nit...

Per què dius que no ets amic del teu físic? Al final no tenim més remei que fer amistat amb el reflexe del mirall

Manel Marqués ha dit...

Quina bona manera d'acomiadar l'any, quina enveja! jo acostumava a fer excursions i viatgets en aquestes dates abans de tenir les nenes... res, haurem d'esperar que creixin una mica!

khalina ha dit...

amb cada edat dels nens, diferent manera de celebrar les festes.

Bons reis, Manel!