Meme del set

He rebut un meme del Veí. De fet el vaig rebre fa uns dies, però he anat ofegada de temps...

Les instruccions que em va donar són:

1) Incloure un vincle de la persona que t'invita a fer el meme (ja ho he fet, però ho repeteixo : El Veí, i copiar en el blog propi les instruccions per fer el meme

2) Compartir 7 fets sobre un mateix en el blog, alguns a l’atzar, altres de curiosos.

3) Invitar a 7 persones al final d’aquesta entrada, deixant el seus noms i els enllaços als seus blogs.
4) Fer-los saber que han estat invitats deixant un comentari en els seus blogs.

5) Si algú no té set amics, o no els vol encolomar memes als amics, o si els amics ja han estat convidats per algú altre, buscar a algun estrany a la xarxa

El set per a alguns diuen que és un número màgic. A mi ni m'agrada ni em desagrada. Pensant- ho bé no tinc cap número preferit.

He anat pensant amb el set aquests dies. Al metro o conduint o caminant pel carrer. He pensat que la setmana té set dies, la Blancaneus tenia set nans, l'arc de Sant Martí té set colors... Les set meravelles, els set pecat capitals... Però quina relació tinc jo amb el set? I vinga a pensar, però no hi havia manera. Només tinc dues germanes, una àvia... Tenia set tiets directes... però sense la tieta, han quedat sis.... No he tingut set animals, tampoc set parelles estables, només porto quatre anys amb en Wow, he tingut tres cotxes (en diferents moments)... Em quedo curta. El set és massa alt.

I per altra banda em passo de llarg perquè he visitat més de set països diferents, realitzo la meva feina a més de set localitats diferents (crec que hi havia 40 possibles locals), guanyo més de set euros al mes, m'agraden més de set ciutats diferents. A cada ciutat li trobo el seu encant. Tinc més de set bons amics. Segueixo més de set blogs.He llegit més de llibres. També podria triar els set preferits, però no són molts? Clar que de fet tampoc tinc un llibre preferit, tot i que trobo bons més de set llibres. I si dic set que no m'hagin agradat? Potser sempre és millor parlar en positiu.

I finalment he decidit relacionar el set amb l'edat. Almenys per començar.

1) Quan tenia set anys estudiava a una escola de monges. Tot de nenes amb uniforme gris. Feia segon. La meva senyoreta es deia Hermelinda. Treia molt bones notes.Tenia una germana de tres anys, i era molt feliç (o això recordo)

2) Quan tenia catorze anys (7+7) estudiava a la mateixa escola de monges. Tot de nenes, ara ja sense uniforme, però sí amb bata rosa a classe. Feia primer de BUP. El meu tutor es deia Lluís. Ell un dia em va fer una caricatura que va batejar com "la cantant de Palafrugell". Quina visió de futur ! Perquè llavors ni coneixia en Wow ni cantava a cap cor. Llavors feia anglès a una acadèmia, perquè a escola feia francès. Hi anava amb una bona amiga que ara viu bastant lluny però potser en poc temps encara viurà a un país molt llunyà. Amb l'e-mail sempre estem en contacte.
Treia molt bones notes. Tenia dues germanes, una de 10 i l'altra de 2 anys. Començava a sortir en colla. Els nois venien a recollir-nos a la porta de l'escola. M'agradava un... però mai va anar a més.

3) Quan tenia vint-i-un anys (7+7+7) estudiava econòmiques a la universitat de Barcelona. Ja no treia tan bones notes. Ho havia passat molt bé jugant a futbolins, menjant bombes, anant de viatge de pas d'equador a Praga, rient a la biblioteca (ja sé que no estava bé, però no ho podíem evitar). Als 21 ja m'ho prenia seriosament. Havia d'acabar.
Amics amb qui reiem molt, i encara tinc molta relació amb tres noies, clar que ara dues tenen bebès, i la tercera esperant.

4) Quan tenia vint-i-vuit anys (7x4) ja no estudiava. Treballava feia uns quants anys en una gestoria, assessoria i auditoria de comptes. Al principi érem el jefe i tres treballadors, però després vam quedar dues.
En aquella època ja portava uns anys cantant i fent teatre. Havia conegut una gent meravellosa. Vam fer una colla que ens ho passàvem molt bé sortint per port olímpic o els garitos del Poblenou. Ara ens seguim veient, però no tants dies com llavors. Bons amics!

5) Quan tenia trenta-cinc anys (7x5) treballava a la feina on sóc ara. De fet, al cumplir-los portava un mes. Va ser un bon canvi. Torna a estudiar per posar-te al dia en dret laboral. Una feina de voltar més, de conèixer molta gent. Una feina agraïda però cansada.
Ja portava un any amb en Wow, un altre canvi. Pot ser complicat enamorar-se d'algú que viu a 100 Km, però ho portem bé.

6) Quan tingui quaranta-dos anys (7x6) no sé què serà de mi. Espero viure a Palamós i seguir amb en Wow tan feliç. On treballaré és una incògnita. Seguiré en temes de formació? Em dedicaré a la prevenció de riscos laborals després d'acabar d'un cop amb les 600 hores de curs? Faré auditories de comptes? Tindré una cockteleria a la Costa Brava i cantaré els dijous?

7) I ara em falta una. Potser podria ser la més emocionant, però tinc son ja, així que us diré les set poblacions diferents on he estat aquesta setmana (de dilluns a dijous). Excepte la Bisbal on només he fet benzina, a tots els altres llocs he estat almenys 10 hores.
He estat a : Barcelona, Badalona, Cornellà del Llobregat, Olot, Palamós, La Bisbal de l'Empordà i Sabadell.

I a qui li passaré al meme?? Doncs mirant de no repetir-me, i una mica a l'atzar, tot i que potser procuro fer equiparat en nois i noies... Els escollits són (clar que no tenen cap obligació de fer-lo)
L'Emily, la Rita, l'alatrencada, la Nimue, en Sergi, l'Òscar i l'Estrip.

Meme: La meva bossa, que jo anomeno bolso

Em costa parlar de la meva bossa, i encara més que del meu bolso. Sóc d’ aquelles que empra barbarismes fins i tot en la Diada. Però deixeu-me que li digui bolso com a nom. Igual que hi ha gent que li diu Saltimbanco al cotxe o Niki a la moto...

Començaré dient que jo tinc dues tipologies de bolso : el bolso del dia a dia, de quan vas a treballar, i després el bolso del cap de setmana o vacances. Quina és la diferència? El del cap de setmana és més de la meitat de petit que l’altre. Llavors no m’agrada anar carregada. Això és reminiscència de quan anava a ballar a discos o pub musicals. I ho dic en passat perquè ara quasi mai vaig a ballar. Encara algun cop de bars musicals, però últimament som més de sopars, xerrar en taules, terrasses o barres. Per guardar la línia. Clar que si no en tens, tampoc cal guardar-la.

Anem al gra, i us descriuré el bolso del dia a dia, que hi caben més coses. Pensar en perdre’l em sembla impossible. Notaria la seva pèrdua. Les meves espatlles se sentirien alleugerides. A part que acostumo no perdre’l de vista. Sóc desconfiada en deixar-lo penjat al darrera cadires o segons quins llocs. He vist masses robatoris, i sé que desapareixen en un segon. Clar que sempre pot haver un segon de distracció, i adéu bolso.

Al meu bolso ja fa més de tres anys que no hi trobareu tabac ni encenedors. I és una sort, perquè sempre hi havia pel bolso restes de tabac ben molestes que acabaven colant-se per totes parts.

Com a bon bolso hi ha un moneder gran de pell morat. Es regal de la meva antiga companya de feina. Si obriu la cremallera, hi trobareu monedes. De vegades hi ha moltíssimes, i altres dies poques i de dos o cinc cèntims. Quasi mai hi ha allà cap bitllet. Potser un despistat bitllet de cinc euros. I el que sí hi ha és una primitiva i/o un euromillon. De vegades conserven la il·lusió d’un premi milionari. I altres dies estan pendents de la segona comprovació a la tenda de loteria.

Si obrim el moneder, trobarem tres fotos carnet. Són de les meves germanes i d’en Wow. Fa anys n’havia portat meves, d’alguns amics... però me les van robar. I em va fer molta ràbia perdre-les i no poder-les recuperar. Així que amb els anys he reduït al mínim.

També hi ha dos o tres T-10. Intento no apurar-les, no fos cas que un dia pugés a un bus i per no tenir T-10 hagués de pagar un bitllet sencer.

I vaig a seguir mirant que no ho recordo. Porto un calendari, la targeta de la dentista, on per sort de moment no hi haig d’anar, la targeta de la quiropràctica que anava un cop al mes, però que per falta de temps des del febrer no he tornat. També hi ha el carnet del Liceu, i el resum d’òperes i dies que em toquen de la temporada 2008/2009. Un carnet 3x2 de depilació (em queda una). El carnet de l’Abacus. El de donant de sang, tot i que no hi vaig per motius diversos. Un full doblegat en quatre amb tot de noms i telèfons. Es el meu kit salvació per si algun dia em quedo sense bateria al mòbil. Ja sé que hi ha agendes, però el full aquest és més pràctic perquè no ocupa res... El carnet de biblioteques de Barcelona, que fa pensar que sóc una gran lectora, però tampoc no hi vaig... I també porto el recordatori funerari de la meva tieta. Igualment no l’oblidaria, però és una manera de tenir-la més present. També vaig portar durant anys la del meu avi. Fins que vaig decidir que li tocava descansar a casa. Ais. Això dels recordatoris de difunts molts cops no saps què fer-ne. Si és dels teus estimats, els guardes, però i quan són de difunts estimats pels teus amics? Quan fas neteja els vas trobant, i com vas a llençar-los? La meva àvia en els àlbums de fotos, a part de fotos va enganxant postals que rep, recordatoris de difunts i comunions... Pot ser una idea.

I donem per acabat el bitlleter. Porto dos mòbils: el particular i el de la feina. Tots dos molt normalets. I el pendrive. També porto un o dos paquetets de mocadors de paper. Una o dues gomes de cabell de colors. Un monederet amb les claus de casa, la del cotxe i la de casa dels meus pares. Allà també hi ha sempre una moneda d’un euro i una de cinquanta cèntims. Són per agafar carro al Mercadona o deixar objectes en consigna. Estava cansada de no tenir monedes sempre quan anava al super.

També porto un o més bolígrafs, un o més llapis, un retolador fosforescent, una maquineta, una petita calculadora. La petita agenda de feina per no oblidar per quins pobles paro durant el mes, i el que haig de fer. I de vegades alguna capsa de Trident de maduixa. Els de menta no m’agraden perquè piquen

Tinc un necesser vermell amb un mirallet, un joc de lentilles per estrenar i el pot de les lentilles. Ara ja sabeu que sóc miope. També hi porto un pintallavis, clar que no em pinto mai els llavis si no és cap de setmana. Allà hi ha algun parell d’arrecades. Porto algunes de recanvi per quan vaig canviant de cases. I la targeta de dèbit. Què hi fa aquí? Doncs si em roben el bolso, se’n va amb els lladres, però si només em prenen el bitlleter, seguirà amb mi.

També tinc un necesser verd més grandet. Allà sempre hi van tampons (més o menys segons el moment). Iboprufenos per si de cas, i si hagués de prendre algun medicament més, allà el posaria. I ara, potser us xocarà, però també porto la llibreta del compte corrent de La Caixa. I un monederet blau rectangular comprat a Turquia o Tunísia. En el moneder porto els bitllets, més o menys segons els dies. També hi va dins el DNI, la visa, el carnet de conduir, la targeta sanitària i una targeta per acumular punts de benzineres BP, però que ara quasi mai hi vaig. Aquest moneder està aquí de nou per si em roben. Ara ja ho sabeu. Si penseu robar-me, res del bitlleter, a pel necesser verd.

I ja estic acabant. Les ulleres, i de vegades les ulleres de sol. On sempre tinc unes ulleres de sol és al cotxe. I allà també guardo les ulleres antigues.... I bé, ara no, però a mesura que avança el curs, pot ser que porti algun paper al bolso amb les coses pendents de fer, sobretot de feina, que vaig tatxant amb groc que les vaig fent. També pot ser que porti el programa d’alguna obra de teatre o del Liceu pendent que el guardi a la capsa de programes de casa.

I prou coses, no? O m’hauré de comprar el bolso de la Mary Poppins. Allò sí que era un bon bolso. Hi portava tots els mobles. On en deuen vendre d’aquests?