divendres, 25 de setembre del 2009

Les estacions

(Imatge de google)

Anava titular aquest post “El temps”, però he pensat que podia dur a confusions. Jo no vull parlar de les hores que van passant de la nostra vida i ja no tornaran, ni dels dies que passen, en especial d’ aquells que ens sembla que hem perdut perquè no hem fet el que volíem, ni dels anys que anem celebrant. No vull parlar d’aquest temps perquè encara ens angoixaríem.
L’he titulat “Les estacions”, però en cap moment volia fer referència a les estacions que ens van marcant la vida i anem deixant enrere. Vull parlar de les quatre estacions, les que es van repetint cada any. I de passada introduirem el temps, tema molt utilitzat en ascensors, amb gent poc coneguda, però al qual dediquem també sovint una estona amb els amics i coneguts. I sinó mireu per Blogsville, veureu uns quants posts (o apunts, que a mi aquest terme no em convenç) elogiant la tardor. D’altres van enyorant l’estiu i la calor. La primavera i la tardor són potser més estimades o menys odiades,per ser estacions de trànsit, de renovació.
No tinc cap predilecció o fòbia per cap estació. Diria que m’agrada l’estiu perquè és quan sempre faig vacances, però no em desagraden les altres estacions. Crec que ens hem d’adaptar. No ens en podem escapar. Potser alguns es poden permetre viatjar a fora els mesos de calor o els de fred, segons els gustos, però no és el cas de la majoria.
A mi l’estiu m’agrada a part de les vacances, pel plaer d’anar quasi sense roba. Et vesteixes tan ràpid, clar que també s’ acostuma a planxar més. Pots passejar sense anar carregat d’abric o guants. Es tot un plaer banyar-se a la platja o piscina. Refrescar-te amb un gelat o una orxata. Es cert que de vegades fa molta calor, però sempre et pots amagar en les hores de més sol, o anar a refugiar-te a algun lloc amb aire refrigerat, no?
La primavera m’agrada perquè ens acosta a l’estiu. Es bonic veure la verdor, les flors naixent, l’alegria de la natura. Tot sembla florir amor. Potser no pensaria el mateix si fos al·lèrgica. Per sort no ho sóc.
La tardor arriba quan ja estàs cansat de la calor. Es cert que els dies s’escurcen, però avui en dia tenim llum artificial arreu. Els boscos agafen colors vermellosos, pots anar a collir bolets o castanyes. Si fa una mica de fresqueta és agradable tapar-te amb una jaqueta. I a les nits tornes a dormir ben abraçadeta al teu amor, i s’està tan calentet!
L’hivern ens porta al Nadal. Saps que arriba l’època d’il·lusió dels infants d’edat i de cor. Agradables trobades amb familiars o amics, regals, llums als carrers, desitjos de pau. També records dels que no estan en cos, però en esperit sempre hi són. Passejar amb abric, guants i bufanda sentint la gelor del fred a les galtes. Arribar a casa i escalfar-te davant l’estufa. A part, en ple hivern vaig néixer jo. Potser el veig així perquè com visc pel litoral, tampoc trobo el fred glaçat de les comarques de l’interior.
Cada any té les quatre estacions, i no ens les podem saltar. Gaudim-les i aprofitem els avantatges de cada estació. Per què lamentar-nos cada dia del fred o la calor? Aclimatem-nos el millor possible que els dies passen i ràpid arribarem a la nostra estació predilecta.

28 comentaris:

Emily ha dit...

Ets sàvia, Khalina. Jo només odio els primers mesos de l'any, però després penso: va, que ja ve el mes de març i sé que tot renaix. Però prefereixo l'estiu i la primavera.

estrip ha dit...

quan una estació s'allarga potser es tenen ganes de canviar. Si s'allarga, la calor, si s'allarga el fred o els esternuts de primavera etc. Però al final, la senzilla raó de tot és aquesta que tu expliques.

Marta ha dit...

Quan era jove m'agradava molt l'estiu, m'omplia d'alegria, el no haver de dur gaire roba, els dies llargs, la calor. Amb els anys l'únic que m'agrada de l'estiu és els dies llargs, el meu cos ja no pot lluir la roba com abans per tant ja no em motiva tant i la calor cada cop em produeix més esgotament i pesadesa.

khalina ha dit...

Emily, tu ets de les del bon temps ja veig.

Estrip, en la varietat està el gust.

Marta, veig que estàs poc a poc canviant al bàndol anticalor ;)
Amb els anys pots seguir anant fresqueta, encara que potser una mica menys

Garbí24 ha dit...

Jo crec que cada estació te el seu encant i que cal esprémer cada minut de la vida per ser feliços independentment de l'estació en que estem.
De totes maneres jo també tinc estació preferida

nimue ha dit...

doncs jo no sé com fer per adaptar-me! no li trobe la gràcia a la tardor i a l'hivern molt menys!!! snif...

khalina ha dit...

Garbi,et sumes al grup dels positivistes. Però quina és la teva preferida?

Nimue, ja sé que tu a l'hivern pateixes segrestos per la Reina del Gel i altres, però aquest any el teu nou piset passaràs agradables vetllades a l'hivern, ja veuràs.

el paseante ha dit...

Tan guapa que estàs a l'estiu, i vols anar vestida d'osso Yogui. Catxis. Estic d'acord amb la Nimue. Podríem fer intercanvi de cromos. Et dono el de tardor i el d'hivern, pels de primavera i estiu. Els tens repes?

USD ha dit...

cada estació és com una nova porta oberta.

khalina ha dit...

Paseante, què vols dir amb això d' os Yogui??? Jo no porto pells, que vora el Mediterrani no fa tan fred.

Tens raó USD, cada estació ens obre una porta. Després de moltes portes Una SOrtida Digna

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada el teu escrit, ja que a mi també m'agraden totes les estacions. Totes ... i m'agrada el canvi, les espero amb il·lusió i les gaudeixo també, totes tenen coses boniques.

rhanya2 ha dit...

Jo sóc filla de l'estiu i m'encanta. Però a Cuba he descobert que necessito veure passar les estacions. M'estranyaria no contemplar morir les fulles, respirar el cel gris, assaborir les fruites i verdures de tardor i d'hivern, esperar un Nadal nevat, una Pasqua florida...
Una abraçada, Khalina!
:)

khalina ha dit...

Carme, és que té sempre col·lecciones moments preciosos que comparteixes amb nosaltres tot l'any.

Violette, en el fons som animals de costums

El veí de dalt ha dit...

El que passa és que la primavera cada cop és més estiu i la tardor, més hivern. Es perden els matisos amb això del canvi climàtic.

khalina ha dit...

Veí, amb això tens raó. De cop i volta el temps fa canvis sobtats, i tots refredats!

Joana ha dit...

Ara ja entrem en l'estació dels ocres i marrns i torrats i de castanyes i monatos, aïm, olives i figues...Mmmmm quina gana!

khalina ha dit...

Joana, cada estació té alguna delícia gastronòmica

Cris (V/N) ha dit...

Si sóc feliç m'agrada cada dia de l'any i cada estació, ojalà fos possible, oi? Un petó khalina, bon post el teu d'avui :)

Els del PiT ha dit...

Diríem que no som tant d'extrems en general, ni la calor insuportable ni el fred que ens glaça els ossos.
M'agrada el punt de vista.
:-)

khalina ha dit...

Cris, hem d'intentar ser feliços sempre sí. Ja tenim prous problemes com perquè el temps també ho sigui.

L'avi i en Sergi d'acord en el comentari? Caram. Sou tots dos de centre?

òscar ha dit...

Tendim (tendeixo) a fer una mena de top-estacional en el que ens postulenm a favor d'una d'aquestes etapes de l'any i som beligerants contra d'altres.
Soc un militant de l'estiu però, al cap i a la fi, amb poca o molta roba, amb més hores de sol o menys, el que cal és gaudir a tothora amb un somriure a la cara.

Els del PiT ha dit...

Jo diria més aviat atemperats, hi hi hi...
Un petó a la galta esquerra bonica i ja me'n faràs cinc cèntims d'allò que dius d'anar de viatge i no sé què de blogvilles
:)

Rita ha dit...

Jo, com la nimue i el paseante, sóc d'estiu, però és cert que els colors de la tardor són meravellosos.

Un post molt coral, khalina, m'ha agradat molt!
Petons!

khalina ha dit...

Òscar, tu ets de l'estiu veig. Però si et vols treure roba, per casa amb la calefacció forta no hi ha problemes ;)

Avi, a part de viure a Quisapon, virtualment tots vivim a Blogsville. La rateta Mickey vol fer festa major. El Veí fa festes al terrat. El Veí i el Paseante organitzen partits de futbol femenins, i es repten en "duelos". La Violette va muntar un saloon. L'Emily prepara una residència de gent gran...I jo ara preparo un charter per anar a Anglaterra, i després una ruta en minibús (virtual)

Rita també d'estiu veig. Però la teva illa està ben maca els matins d'hivern.

fra miquel ha dit...

Sort tenim que durant l'any el temps va canviant. Si no, tot plegat seria massa monòton. Estic d'acord amb que ens hem d'adaptar i trobar les coses bones de cada moment i gaudir-les.
Un petó Khakina.

khalina ha dit...

Fra Miquel, és ben cert que a cada estació saps per on passejar i fer retrats per mostrar-nos en el teu blog.

Manel Marqués ha dit...

Em passa una mica com a tu, Khalina. A totes les estacions hi trobo un alicient, però sobre tot m'agrada la rotació, que no s'eternitzi ni el fred ni la calor, i que el que marxi, torni. És molt reconfortant que saber que l'any que ve tornaràs a menjar castanyes, que l'any que ve tornaràs a la piscina, que l'any que ve veuràs florir els ametllers de nou...

khalina ha dit...

A veure quan arriben les castanyes Manel.
Perdona per haver trigat a contestar però porto uns dies intensos. Espero al novembre tornar a ser bona veïna de Blogsville